ACN Barcelona.-El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno, vol que l’organisme tingui competències en la supervisió dels conflictes d’interessos i les incompatibilitats dels càrrecs públics. Per això, proposa que l’OAC sigui l’ens encarregat de registrar, controlar i actualitzar els llistats de béns dels càrrecs públics i els seus interessos econòmics, familiars i polítics. Per això, caldria canviar la llei de l’oficina i encarregar aquesta gestió.
En el desè aniversari de l’OAC, Gimeno reclama un cop més que s’actualitzi la llei, que en el seu moment va ser pionera, però que ara ja ha quedat sobrepassada per altres legislacions com les del País Valencià i les Balears. De fet, a França i les Balears els organismes homòlegs de l’OAC són els encarregats de gestionar els llistats de béns i interessos dels funcionaris i càrrecs públics. Actualment la gestió del llistat és molt rudimentària, segons Gimeno, ja que no s’actualitza gaire sovint i es fa en format paper. Gimeno creu que s’ha d’informatitzar i creuar totes les dades amb tots els registres públics possibles, com els que tenen el Registre de la Propietat o Hisenda.Aquesta és una de les propostes que Gimeno té per enfortir l’OAC i fer-la més eficient, sobretot en l’àmbit de la prevenció. Així, espera que la nova llei, que el Parlament ha de debatre, inclogui la protecció dels alertadors en el sentit de la recent Directiva de la Unió Europea, millorar la supervisió de la contractació pública, que properament inclourà un mapa de riscos, i augmentar el control posterior en l’atorgament de subvencions públiques a entitats privades.Balanç de 10 anysLa llei de l’OAC va entrar en vigor el novembre del 2018, però no va ser fins l’1 d’octubre del 2009 que es va rebre la primera denúncia. En tots aquests anys s’han rebut 1.735 denúncies. El passat 5 de desembre es va rebre la denúncia número 252 d’aquest any, cosa que suposa un increment del 57% respecte la mitjana del període 2010-2018. Després de realitzar l’avaluació prèvia de versemblança, el 40% de les denúncies passen a ser investigades. Un 5% dels casos s’acorda la interrupció de l’expedient en constatar-se que ja s’està investigant per part de la fiscalia, la policia o un jutjat. El 55% de les denúncies s’arxiven.El 61% dels casos són d’ajuntaments, i el 16% són sobre la Generalitat. El 36% dels casos estan relacionats amb la contractació pública, el 21% amb els conflictes d’interès i les incompatibilitats, el 17% amb la funció pública, el 12% amb urbanisme i el 5% amb les subvencions.El perfil dels denunciants ha canviat amb els anys. Entre el 2011 i el 2017 el 72% els denunciants s’identificaven. El 2018 i 2019 els denunciants són no identificables, perquè la denúncia és anònima o perquè es reserven la seva identitat. Això es deu, principalment, al fet que el desembre del 2017 Antifrau va obrir el canal de bústia de denúncies anònimes.
