Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 16 de abril del 2024
Edició 2091

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 16 de abril del 2024

Andreu Claret rep el XLIII Premi Ramon Llull per la novel·la ‘París érem nosaltres’

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El periodista i escriptor Andreu Claret (Acs, França, 1946) ha recollit aquest dimarts el XLIII Premi Ramon Llull per la novel·la ‘París érem nosaltres’ (Columna). El treball premiat se centra en un exiliat català que s’enamora i decideix refugiar-se a França durant la Segona Guerra Mundial. Durant l’acte d’entrega del Premi de les Lletres Catalanes a la Capella del Convent dels Àngels de Barcelona, Claret s’ha mostrat molt “honorat” per haver rebut el reconeixement. Ha defensat que, malgrat que se sent “aclaparat”, el Premi Ramon Llull l’impulsa a seguir escrivint. “He estat periodista durant molts anys però ara m’interessa més la literatura. Tinc moltes coses a explicar”, ha manifestat.

En declaracions amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Claret ha celebrat que el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull és un reconeixement a tota una feina amb els tres títols que ha publicat al voltant de la Guerra Civil espanyola.

Publicitat

Claret ha recordat que en els darrers volums es fixava en la història però que amb ‘París érem nosaltres’ es volia centrar en els personatges. En la recerca per fer possible el volum es va adonar que aquests personatges els tenia a casa. “Vaig començar a escriure la biografia del meu pare i vaig veure que la de la meva mare havia estat més important del que jo sabia”, ha destacat.

La història dels seus pares s’ha transformat en “una novel·la d’amor” on, a través del relat dels personatges, es convida el lector a viure “un període terrible per a molts exiliats catalans”. “Després d’haver viscut tres anys de Guerra Civil, van tenir uns mesos de situació intermèdia i quatre anys de Segona Guerra Mundial”, ha recordat. “Son 10 anys perduts que molta gent no va poder suportar. Els meus pares van fer un exercici de superació gràcies a les seves idees republicanes i de la seva relació d’amor”, ha exposat. 

Amb la novel·la publicada des de fa pocs dies i amb el premi a les seves mans, l’autor reconeix sentir-se “aclaparat”. “Estàs a dalt i és més fàcil baixar que seguir pujant”, ha reflexionat. Pel que fa a la publicació del treball, ha dit que ha rebut comentaris positius de gent propera però també dels primers lectors a través de les xarxes socials.

Claret també ha explicat que la novel·la pot servir als joves a descobrir el període històric i veure com molts catalans van aconseguir superar-lo i tirar endavant. “És una història de superació molt catalana”, ha destacat.

<strong>‘París érem nosaltres’</strong>

El volum explica la història de l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una jove i decideix refugiar-se a França durant la Segona Guerra Mundial. El protagonista se sobreposa a l’ambient tòxic i combat l’adversitat. Segons el jurat, es tracta d’una novel·la d’una ambientació històrica “excel·lent”, amb personatges “inoblidables”, que contribueix a tancar les ferides que la guerra i l’exili van produir en moltes famílies catalanes.

El protagonista de la novel·la, el polític català, i pare de l’autor, Andreu Claret Casadessús, gestionarà el circ més gran de França, explotarà boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitzarà els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·laborarà amb el maquis de la Cerdanya, escaparà de les urpes de la Gestapo i dirigirà una publicació catalanista que advoca per la unitat. Els personatges s’hauran d’enfrontar a penúries, persecucions i a la moral establerta i junts descobriran l’amor, la llibertat i París.

<strong>Cinc obres finalistes</strong>

En l’actual edició del Premi Ramon Llull 2023 s’han rebut 59 obres originals i inèdites de les quals el jurat ha escollit cinc finalistes. És el cas de ‘Amor de ciutat’ de Francesc Barriga Pérz, ‘Bespredel sense límits’ de Núria Borrut Mulet, ‘Lhome del billar’ de Ramon Reguant (pseudònim de l’obra finalment guanyadora), ‘L’imperi de la terra’ de Marta Fornieles i Raimon Miranda i ‘Un cor fràgil’ de Mariana Permanyer (pseudònim).

El jurat de la XLIII edició del premi ha comptat amb Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales.

L’obra guanyadora ja s’ha publicat i Claret ha guanyat un premi de 60.000 euros.

 

 

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió