ACN Barcelona.-Flàvia Company (Buenos Aires, 1963) publica sota l’heterònim d’Andrea Mayo (nom d’un dels seus personatges) ‘La planta carnívora’ (Proa), una ficció “descarnada” sobre el maltractament, on hi reflexiona d’una manera “desacomplexada” i hi reprodueix les emocions de les persones “trencades”. A les seves pàgines, Company volia qüestionar per què el maltractament sempre s’aborda des de l’òptica de la persona que el suporta, i no de la persona que l’exerceix. Ha dit que no tornarà a publicar com a Flavia Company perquè és un cicle tancat, i h detallat que Mayo és més “una treballadora de camp, més plàstica, i no tant clarament filosofica”, a més de tenir més humor i ser més contestatària i provocadora, mentre Company és més espiritual.
Amb la metàfora de la planta carnívora, l’autora s’endinsa en una relació tòxica entre dues dones, en una història d’episodis breus, on la planta es converteix en un malson, una denúncia, la narració d’un setge i també una aposta a favor de la vida. “M’interessa moltíssim plantejar per què ens preguntem que algú aguanta, en lloc de preguntar-nos com és possible que algú faci a això a algú?”, ha dit. L’escriptora ha lamentat que gairebé sempre l’assumpte s’aborda des de l’òptica dels dèbils, no dels forts.Passar de víctima a presaL’escriptora reivindica a les seves pàgines la reproducció dels sentiments, les emocions i les sensacions de les persones maltractades. “Són els nostres prejudicis els que ens fan preguntar-nos què li ha passat a un perdedor, en lloc de què li ha passat a segons quins guanyadors per ser com són, tan horrorosos”, ha dit l’autora, interessada a donar una volta a aquesta reflexió, i descartar la paraula ‘víctima’ per usar el terme ‘presa’.Per a l’escriptora, la persona que és maltractada “cau en una mena de trampa”, i no és que sigui “més idiota” que la resta, sinó que és com els animals de la jungla, que de cap manera poden saber que sota les fulles hi ha una trampa. “Com has de viure amb aquesta por?”, s’ha preguntat. Per a ella, el maltractament és, precisament, una trampa, per això ha titulat la novel·la ‘La planta carnívora’.L’autora ha tret importància al fet que la relació estigui integrada per dues dones, i ha incidit en què són persones, ja que per a ella “la toxicitat no és regne de cap dels gèneres”. Segons el seu parer, la toxicitat està relacionada “amb moltes coses”, com els trastorns amb els límits, de la “zero educació emocional” de moltes persones sobre el significat de l’amor, la confiança, i l’entrega, i el fet que hi ha una visió “molt absurda” de l’amor romàntic.Crueltat humana i parellaHa descrit que la novel·la indaga en la crueltat humana, en els límits de les relacions entre persones i l’atracció sexual i amorosa, “anomenada habitualment parella”, així com en qüestions que tenen més a veure amb el poder que amb l’estima. “Va sobre el maltractament d’una dona a una altra i de les moltes implicacions psicològiques que pot deixar haver passat per una relació com aquesta”, ha sintetitzat.”Espero que la llegeixi molta gent que s’hi pugui veure identificada i veure que no està sola”, ha dit. Per a ella, és una novel·la fins i tot “útil” per a les persones pateixen situacions similars, a les quals pot transmetre certa companyia i comprensió, especialment aquelles que no s’atreveixen a parlar-ne.A la pell de Flavia Company, l’autora publica alhora una reedició de ‘Dame placer’, a càrrec de Comba, que explica la història d’una passió entre dues dones. L’escriptora ha destacat que són dues obres diferents, ja que ‘Dame placer’ s’endinsa en una història intensa entre dues dones que arriba a ser molt física i fins i tot una mica violenta. “És una violència consentida i buscada, que està al mateix nivell, sense tortura”, ha matisat. A ‘La planta carnívora’, s’hi dona un altre tipus de relació, per això ha recordat que l’afirmació ‘et maltracto perquè t’estimo’, “no val”.La fi de Flavia Company”La Flavia veu finalitzada la seva obra”, ha dit taxativament l’escriptora, que té la sensació d’haver tancat un cicle i, parlant en tercera persona, ha explicat que la Flavia va pactar amb un dels seus personatges, l’Andrea Mayo, que es fes càrrec, no de l’obra, sinó de l’escriptura. “L’obra d Flavia Compay ja és completa, està claríssim, i l’Andrea recull el repte de l’escriptura”, ha agregat.Pel que fa al futur amb altres personatges, Company no ha descartat res, ja que “podria ser” que hi hagués algun altre dels seus caràcters que exerceixi com a narrador. “No ho descarto, però estic assentant les bases de l’Andrea i donant-li l’espai necessari perquè existeixi amb amplitud”, ha afegit. Ara bé, ha afegit que no descarta altres heterònims, sinó que “més aviat” estan a la cua esperant “el seu torn”.
