Dissabte, 29 de gener de 2022 - Edició 1283
La República

Amposta se suma a l’encesa conjunta de torres, talaies i talaiots per reivindicar el patrimoni històric i cultural

ACN Amposta.-La Torre de la Carrova d’Amposta ha participat per primer cop en la l’encesa de torres, talaies i talaiots impulsada pel Consell Insular de Mallorca. Així, s’han encès bengales […]

Agències 15/01/2022

ACN Amposta.-La Torre de la Carrova d’Amposta ha participat per primer cop en la l’encesa de torres, talaies i talaiots impulsada pel Consell Insular de Mallorca. Així, s’han encès bengales de fum per recrear la comunicació que existia entre les torres de guaita durant l’època medieval. L’objectiu de la iniciativa és doble: reivindicar el patrimoni històric i alhora denunciar el drama migratori al Mediterrani. A més d’aquest element declarat bé cultural d’interès nacional, també s’han afegit a la proposta la Torre de la Guardiola de la Ràpita i la Torre del Carrer Nou d’Alcanar. Una desena de torres de Catalunya, el País Valencià i l’Aragó participen a la iniciativa i aquesta tarda encendran bengales de foc per posar en valor aquest patrimoni.

La proposta d’encesa de torres, talaies i talaiots va néixer a Mallorca l’any 2017 en favor dels drets humans i també del patrimoni. L’acció consisteix a fer senyals de fum o foc des de les torres de defensa, una pràctica que es feia des de l’època mitjana per avisar de l’existència de perills. En el cas de les torres ubicades a la zona del litoral, alertaven de la presència de pirates. Avui en dia, a l’acte s’hi suma la defensa dels drets humans i la denúncia del drama migratori que es viu a la costa mediterrània. És per aquest motiu que més enllà de les Illes, Catalunya o el País Valencià, a la iniciativa també hi prenen part països mediterranis com Tunísia. En el cas català, són set les poblacions que s’han sumat a la iniciativa: Santa Susanna –Torre de Can Ratés-, Vilassar de Mar –Torre d’en Nadal-, Orrit –Torre del Castell d’Orrit- i Castelldefels –Torre de la masia de Can Roca de Baix-, a més d’Amposta, Alcanar i la Ràpita. Totes elles han estat coordinades per l’Institut Ramon Muntaner, que s’ha encarregat de gestionar l’acte a Catalunya. A aquesta llista també cal afegir-hi el municipi aragonès d’Areny de la Noguera –Torre del Castell d’Areny- i la població valenciana de Teulada –Castell de Moraira i Torre del Cap d’Or.La Torre de Carrova i la seva funció defensivaLa Torre de Carrova d’Amposta va ser declarada bé cultural d’interès nacional i pertany a l’Ajuntament del municipi, que la va restaurar durant els anys 90 del segle passat. La seva època més gloriosa però, va ser durant l’edat mitjana, quan va tenir una funció de control sobre el riu Ebre juntament amb la torre del nucli veí de Campredó, tal com ha destacat la directora dels serveis territorials de cultura a les Terres de l’Ebre, Victòria Almuni. Les torres de vigilància construïdes les Terres de l’Ebre permetien garantir la protecció del territori tant des de la línia fluvial com des de la marítima. Ara bé, en funció de les necessitats de cada època, la societat adaptava l’ús de les edificacions. Així, més enllà de protegir les poblacions davant de possibles atacs, també podien ser utilitzades per a altres usos, com és el cas de la Torre de la Carrova, que també va servir per gestionar una explotació agropecuària. Porta oberta per incloure més torres en pròximes encesesDesprés de participar per primer cop a l’encesa de torres, talaies i talaiots, des dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat i l’Institut Ramon Muntaner obren la porta a incloure més torres de la zona en pròximes iniciatives. Ara bé, actualment no hi ha cap projecte conjunt entre administracions locals i Generalitat per conservar aquest patrimoni. En tot cas, la directora dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre ha assegurat que estan “preparats” per fer aquest pas pròximament, tot i que no ha detallat quan.