ACN Barcelona – Amnistia Internacional ha reclamat a Espanya garanties per a l’exercici del dret a la manifestació pacífica i rendició de comptes per actuacions policials en el marc de l’informe sobre el dret a la protesta a l’Estat. L’entitat ha denunciat els efectes de la llei mordassa, vigent des del 2015, l’enduriment del codi penal contra les protestes i la falta d’investigació d’abusos policials. Pel que fa a la llei, l’ONG indica quins són els extrems a modificar. En el cas de les actuacions policials, l’entitat recull casos que han comportat lesionats o mutilats en el marc de manifestacions. Un d’aquests és el del periodista de l’ACN Bernat Vilaró, ferit amb pilota de goma mentre cobria una manifestació post sentència de l’1-O a Barcelona.
Segons l’ONG la llei mordassa ha comportat “set anys de restriccions indegudes”. Per això, aprofitant que el Congrés ha obert el debat sobre la llibertat d’expressió, reunió i manifestació amb la proposta de modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana, l’entitat reclama “canviar el rumb legislatiu, policial i judicial” per “facilitar i garantir, d’acord als estàndards internacionals, el dret humà a la protesta a Espanya”, segons Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya.
Des del 2015, aquesta i altres organitzacions asseguren haver “documentat” un retrocés “seriós” en l’exercici del dret a la protesta com a “conseqüència”, entre d’altres, de la reforma del Codi Penal, l’aprovació de la llei mordassa, “l’ampli marge de discrecionalitat i arbitrarietat atorgat a les forces de seguretat en la seva actuació durant les manifestacions pacífiques” o la utilització “abusiva” de pilotes de goma o projectils de ‘foam’.
A la descripció d’elements que han comportat el suposat retrocés del dret de protesta, Amnistia també llista la interpretació “freqüent” dels tribunals “a favor de la versió policial”, les “contradenúncies” de policies a manifestants o periodistes “que denuncien abusos” -contradenúncies que inclouen l’al·legació de fets “no veraços” en la mateixa denúncia policial- i la “manca de mecanismes efectius de rendició de comptes de les forces de seguretat”.
Tot plegat, afegeix Amnistia, “ha donat lloc a sancions arbitràries”, a la “criminalització” de manifestants “pacífics”, periodistes o moviments socials, a un ús “no proporcional” de la força contra manifestants “pacífics” i a un efecte desmobilitzador “preocupant” de la “protesta pacífica”.
En el marc de l’informe, l’ONG recull diversos casos de persones lesionades en el transcurs de les manifestacions post sentència de l’1-O que van tenir lloc a Barcelona l’octubre del 2019. Alguns dels ferits han sofert seqüeles irreversibles com la pèrdua d’un ull. També es recull el testimoni del periodista de l’ACN Bernat Vilaró, que va patir l’impacte al coll d’una pilota de goma -projectil prohibit pel Parlament de Catalunya- mentre cobria una d’aquelles manifestacions a l’entorn de la plaça Urquinaona. Vilaró, que duia visible la identificació com a periodista, estava a uns 30 metres d’un enfrontament entre agents antiavalots de la policia espanyola i manifestants quan va sentir l’impacte del projectil. Un impacte, recorda, frontal, molt directe, en cap cas, al seu parer, de rebot.
El casc i la màscara antigàs que duia va esmorteir el cop, que amb tot li va causar un esquinç cervical. Va estar vuit dies de baixa. El periodista va denunciar els fets però la policia va argumentar que l’acció policial estava justificada pel perill que existia a la zona. El gener del 2021 la investigació judicial va quedar definitivament tancada.
