ACN Brussel·les – Amnistia Internacional critica la “doble moral” de la UE per acollir refugiats ucraïnesos però tancar la porta als qui fugen d’altres països. En l’informe anual, l’organització apunta que l’acollida als ucraïnesos ha estat “generosa” i “contrasta marcadament” amb “el rebuig sovint violent” que la UE dona a altres migrants i refugiats en les seves fronteres exteriors. “Aquesta doble moral posa de manifest el racisme inherent en les polítiques si pràctiques de la UE en les seves fronteres”, apunta. Malgrat celebrar la protecció immediata que la UE dona als ucraïnesos, Amnistia Internacional lamenta la “discriminació” perquè s’exclouen de la protecció certs grups, com els no nacionals que viuen a Ucraïna amb permís de residència temporal.
L’apartat de l’informe sobre Europa se centra en gran part en la invasió russa d’Ucraïna i les seves conseqüències. El document assenyala que hi ha més de set milions de persones desplaçades a Ucraïna i cinc milions que han fugit a països europeus, mentre gairebé tres milions han anat a Rússia i Bielorússia.
Amb la resposta a la crisi migratòria per la guerra d’Ucraïna, Amnistia Internacional defensa que la UE ha mostrat tenir “capacitat més que de sobra per acollir grans quantitats de persones que busquen seguretat i oferir-les accés a la salut, educació i allotjament”. Ara bé, l’organització lamenta que les fronteres de la UE s’hagin mantinguin “vetades” als qui fugen dels conflictes a Síria, Afganistan i Líbia.
“La resposta a la invasió russa d’Ucraïna ha fet palès el que es pot fer quan hi ha voluntat política: el món sencer l’ha condemnat, s’han iniciat investigacions sobre els crims que s’estaven cometent i s’han obert les fronteres a les persones refugiades”, apunta la secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard.
A més, l’organització avisa que “s’haguessin salvat milers de persones” si Occident hagués condemnat amb tanta força els crims russos a Txetxènia i Síria. “Si la guerra d’agressió russa deixa una cosa clara per al futur del món és la importància de tenir un ordre internacional basat en unes normes que s’apliquin de manera efectiva i coherent”, apunta Amnistia Internacional, que aposta per “renovar” aquest ordre perquè se’n “beneficiïn totes les persones a totes les parts del món”.
Més enllà de la UE, l’informe lamenta que el Consell de Drets Humans de l’ONU votés aturar les investigacions i els debats sobre els possibles crims de la Xina contra els uigurs a Xinjiang. A més, Amnistia Internacional apunta que el 2022 ha estat “un dels anys més mortífers” per a la població palestina a Cisjordània, on les forces israelianes han assassinat almenys 151 persones, i les autoritats israelianes continuen posant en marxa plans per ampliar els assentaments il·legals.
