ACN Barcelona.-La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, creu que l’objectiu de la causa oberta del Tribunal de Comptes sobre la política exterior del Govern entre el 2011 i el 2017 és “esporuguir” els alts càrrecs d’aquest àmbit. “Jo no tinc por, perquè crec que això és el que es busca”, afirma en una entrevista a l’ACN. Alsina creu que l’actuació és “encara més flagrant” que d’altres relacionades amb el procés, ja que, a diferència del 9-N i l’1-O, “no hi ha cap sentència del TC que prohibeixi l’acció exterior”. La liquidació provisional per a cada investigat, segons ella, pot ser “desproporcionada” i l’expedient “no té raó de ser” perquè la Generalitat, que seria l’afectada per la suposada malversació, “no se sent perjudicada”.
Alsina denuncia que els alts càrrecs implicats “no es poden defensar jurídicament” ja que “fins d’aquí a dos o tres anys no tindran la liquidació definitiva” i no serà fins aquell moment quan podran iniciar “la via judicial” contra la decisió final del Tribunal de Comptes. No obstant, les quantitats que es fixin provisionalment el 29 i el 30 de juny s’hauran d’abonar i, segons la consellera, “busquen la mort civil i la ruïna patrimonial de les persones i famílies que han treballat en acció exterior”. Les quantitats que es podrien reclamar podrien arribar a 4,5 milions d’euros, un import que l’exdelegada del Govern als EUA considera “excessiu”. A més, critica despeses que s’imputen, com ara algunes de relacionades amb el 9-N, celebrat el 2014, a delegacions a l’estranger que no van obrir fins el 2015. També denuncia que “un viatge es pot haver considerat invàlid perquè un ponent d’una conferència va defensar el dret a l’autodeterminació”. Segons ella, considerar malversació despeses vinculades amb xerrades on algú ha donat suport a un referèndum “vulnera la llibertat d’expressió”.Per Alsina, la implicació de l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, que ha generat mostres de suport entre prestigiosos economistes d’arreu del món, també demostra que s’estan imputant despeses a alts càrrecs abans o després del període durant el qual van formar part de la Generalitat. Sobre la institució que ha obert una causa a una quarantena de líders, també addueix que, tot i el seu nom, “no és un tribunal”, sinó un “òrgan administratiu”. “El nom confon a l’opinió pública, perquè es diu tribunal sense ser-ho ni sense les garanties processals que implica estar en un tribunal”, apunta. Alsina sosté que el TC mai ha qüestionat les competències de la Generalitat en acció exterior. Referint-se a la sentència de l’alt tribunal de l’octubre passat que tombava alguns preceptes del del Pla Estratègic d’Acció Exterior i Relacions amb la Unió Europea 2019-2020, afirma que “l’única limitació real” que va implicar va ser que el Diplocat no pogués dir que fa “diplomàcia pública”. El futur del Diplocat De fet, concreta que el consorci publico-privat “continua tenint una activitat destinada en bona part al que estava fent” sota el lideratge d’Albert Royo abans de l’aplicació del 155. Algunes de les tasques que l’ens du a terme, segons Alsina, i que hauria de continua desenvolupant, són “crear diàlegs internacionals i intercanvi de bones pràctiques”. La “promoció exterior de Catalunya i la connexió entre Catalunya i el món” també són i continuaran sent altres de les prioritats de Diplocat, segons la consellera.
