ACN Barcelona – Svetlana Aleksiévitx ha alertat aquest dilluns de l’amenaça del “feixisme rus” en el discurs d’agraïment pel Premi Internacional Catalunya. “Ens esperen moltes tribulacions”, ha assegurat, i en aquest sentit ha afirmat que Ucraïna no s’està defensant només a ella mateixa, sinó que també Polònia i les Repúbliques Bàltiques. I amb tot, i malgrat advertir que Vladímir Putin “té el dit sobre el botó nuclear”, l’escriptora i periodista bielorussa s’ha mostrat convençuda que “la dictadura, per molt forta que sigui, no ens podrà vèncer”. Aleksíevitx ho ha dit al Palau de la Generalitat, on el president de la Generalitat, Pere Aragonès li ha entregat el Premi Internacional Catalunya i ha destacat el “llegat humanament impagable” de la guardonada.
La periodista està exiliada a Berlín després de les crítiques que ha fet tant al règim de Putin com al del president del seu país, Aleksandr Lukashenko, i ha recordat que quan va marxar va deixar dos manuscrits a Bielorússia.
“Un era sobre l’amor” i l’altre “sobre la mort”, un i altre intentaven explicar, ha indicat, “com la persona busca el sentit a la vida”, però ha assegurat que aquests llibres “hauran d’esperar” perquè el món “no és perfecte”. Amb tot, Aleksiévitx s’ha refermat en el seu compromís: “Com a escriptora treballaré per aquest món més perfecte”.
<strong>Un honor</strong>
De la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que era “un honor” entregar el premi a Aleksiévitx pel “compromís amb la democràcia i la pau” de la guardonada.
Alhora, el cap de l’executiu català ha considerat que “com a demòcrates” no es pot entendre la guerra de Rússia a Ucraïna “com un conflicte llunyà”, perquè, “va molt més enllà” de les conseqüències que la societat catalana nota “dia a dia” en forma, per exemple, d’inflació.
En aquest sentit, Aragonès ha considerat que la guerra de Vladímir Putin és “l’atac més bel·ligerant que ha rebut mai el projecte de construcció europea”, un projecte que, ha afirmat, Catalunya té “l’obligació de defensar”.
Aragonès, que ha condemnat l’atac d’aquest dilluns a Kíiv, ha afirmat que davant d’aquesta realitat, és “necessari” reconèixer les veus que “denuncien” poders com el del mateix Putin o el de Lukashenko, “veus valentes a favors dels valors democràtics i de la defensa dels drets humans. Veus lliures i compromeses com la d’Aleksiévitx”.
El president de la Generalitat ha acabat el discurs agraint a la guardonada el “compromís amb la humanitat” i l’ha celebrat com a “referent”.
<strong>Svetlana Aleksiévitx</strong>
La periodista i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura el 2015, ha estat guardonada amb el XXXIV Premi Internacional Catalunya que atorga el Govern. Nascuda el 31 de maig del 1948 de pare bielorús i de mare ucraïnesa, va estudiar periodisme a la Universitat de Minsk.
Després d’exercir com a periodista a diferents mitjans es va començar a inclinar per la literatura, immersa en el corrent de l’anomenada novel·la col·lectiva. El seu primer llibre, ‘La guerra no té rostre de dona’, abordava la qüestió de les russes que van participar a la Segona Guerra Mundial.
Quatre anys després d’aquella primera novel·la publicava ‘Taüts de zenc’ (1989), en la qual recollia testimonis de mares de soldats soviètics que van participar en la guerra de l’Afganistan. En altres llibres ha ofert la visió dels que no van poder suportar la caiguda del govern soviètic i es van suïcidar o l’heroisme i el patiment dels que es van sacrificar al desastre nuclear de Txernòbil. ‘Veus de Txernòbil’ (1997) ha estat traduït a 20 idiomes, i encara avui continua prohibit a Bielorússia.
Enfrontada al govern i la censura bielorusses, Aleksiévitx va abandonar Bielorússia l’any 2000. El 2011 va tornar a Minsk. El 2015 va ser distingida amb el Premi Nobel de Literatura, la primera escriptora de no ficció amb aquest premi en més de mig segle.
L’any 2020, després d’haver demanat públicament al president bielorús, Aleksandr Lukashenko, que abandonés el govern, va tornar a marxar del país amb l’ajuda de diplomàtics de diferents països. Des d’aleshores viu a Berlin.
