ACN Barcelona.-El cineasta Albert Serra estrenarà a Catalunya la videoinstal·lació ‘Personalien’ que es podrà veure del 4 al 6 de desembre a les golfes de la Factoria Cultural Coma Cros de Salt en el marc del Festival Temporada Alta. Serra proposa en aquest muntatge, encàrrec del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, entrar en una cambra a les fosques, només il·luminada per dues grans pantalles, i deixar-se dur pel voyeurisme davant d’uns personatges llibertins del segle XVIII en una nit al mig del bosc on hi practiquen ‘cruising’ (sexe en llocs públics). “No deixa de ser un espai estranyament de llibertat, utòpic i igualitari, on no hi ha ni rics ni pobres, ni guapos ni lletjos, ni homes ni dones, en un fluir de friccions violentes”, explica Serra.
Segons ha detallat Serra, la performance “segueix la lògica de la nit”, que és diferent de la del dia, i on els posicionaments morals i físics, i la presència del cos i de l’autoritat acaba sent una espècie d’entitat lliure que busca els seus contactes, satisfaccions i insatisfaccions, amb un “bloqueig psicològic per satisfer la pulsió del llibertinatge”. Per a Serra, la utopia que planteja el muntatge no es basa en la reflexió personal, sinó que l’àrea de ‘cruising’ és “abandonar-se un mateix als desitjos dels altres”, malgrat això es pugui associar a un desig associat a una “forma fosca i violenta”.El bosc: exhibir i amagarPer a ell, el bosc permet alhora exhibir i amagar, i en aquest escenari “la tensió de la qual participa l’espectador és l’exhibicionisme i el voyeurisme”, on aquest pot veure, intuir i imaginar. Al muntatge s’hi veu una àrea de ‘cruising’ on s’hi donen aleatorietat, i encontres fortuïts que evoquen conseqüències corporals i morals. El director tenia clar que volia fer una performance “més immersiva que de diàlegs” i que es basés en les sensacions físiques. Al bosc, alguns dels personatges arriben en carrossa, uns altres caminant. A partir d’aquí es difuminen les fronteres socials. No hi ha criats, servents ni senyors. Tampoc s’emeten judicis crítics ni sancions morals, ni evolució dramàtica dels participants, sinó que només apareix el desig.En el muntatge es van centrar en la idea de la sensació, la incertesa i l’abandó: “Estàs allà al mig d’alguna cosa, i les dues pantalles t’embolcallen i et donen a entendre que t’estàs perdent coses i t’has de girar”, diu. La proposta de Serra és que l’espectador senti la incertesa de no poder captar-ho tot, “com en qualsevol aproximació entre cossos”.Intèrprets professionals i amateursEls intèrprets són actors professionals de cinema i teatre, amics i voluntaris convocats per Facebook. La multiplicitat de pantalles és la que marca la distància del fet lúdic a la imposició, posen a l’espectador enmig de l’acció, entre un so i una imatge que a vegades se sincronitzen, a vegades que no. “Mai vaig parlar amb cap actor sobre el què havia de fer”, ha detallat Serra, que ha volgut traslladar la llibertat de l’obra també a la seva mateixa factoria, en considerar que la metodologia ha d’anar d’acord amb el contingut, de manera que tot “està guiat per l’espontaneïtat” i on els significats que s’hi vulguin trobar, “resten”, ja que ha negat que la producció sigui una cap reivindicació.Segons ha detallat, la performance sorgeix de la seva cerca de la innovació, i consisteix en un cert abandonament dels personatges a la seva pròpia iniciativa. Pel que fa al seu interès pel voyeurisme, ha explicat que ja estava treballant en temes històrics, com per exemple amb ‘El Rei sol’, ‘La mort de Lluís XIV’ i ‘Història de la meva mort’, i en concret al voltant de la Revolució Francesa, i volia “complementar” aquesta línia endegada. Així, uns anys abans d’aquesta revolució hi havia “un clima enrarit pel puritanisme” i uns llibertins francesos expulsats de la cort de Lluís XVI “que no se’ls hi acut res més al mig d’un bosc francès que intentar anar a un altre lloc a portar els ideals de llibertinatge fins a les últimes conseqüències”, sota la inspiració del Marquès de Sade. Allà al mig del bosc viuen el “diferents formes d’expressió del desig no censurat i generós”.Aquesta performance de 45 minuts permet entrar-hi i sortir-hi en qualsevol moment sense perdre’s res, i segons Serra “molta gent s’hi queda bastant estona”, com va succeir a Madrid, on “el so i la màgia de recrear l’ambient” van generar certa fascinació. De fet ha apuntat: “Realment és misteriós: és la cosa que ha tingut més èxit de les que he fet i la gent ho gaudia de manera molt elemental i evident”.
