Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Albert Sánchez Piñol retrata un combat contra unes criatures depredadores a l’antiga Roma a ‘Pregària a Prosèrpina’

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) ha presentat aquest dijous la novel·la “fantàstica i històrica” ‘Pregària a Prosèrpina’ (La Campana). El treball presenta un univers alternatiu ambientat en el segle I abans de Crist i reflexiona sobre la moral i la política de la societat. A la setena novel·la de Sánchez Piñol el destí de Roma i de la humanitat estan en joc davant d’unes criatures de sota terra, sense escrúpols i depredadores, els tectònics, que envaeixen l’imperi. Just abans d’una guerra civil, amb la societat dividida en tres bàndols, els personatges de la novel·la hauran de resoldre el dilema d’unir-se i sacrificar les seves vides i l’estatus per provar de combatre la legió de tectònics.

En declaracions amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Sánchez Piñol ha explicat que la majoria de novel·les de l’antiga Roma situen el focus en la pròpia Roma i que ell ha volgut fixar-lo en un “element fantàstic” com és una invasió que ve de sota terra. Per això, ha imaginat unes criatures que esdevenen un perill “terrorífic” per a la humanitat.

Publicitat

Segons ha relatat, els tectònics són una civilització caracteritzada pel màxim individualisme i egoisme i això els farà “encara més perillosos pels romans clàssics”. Així, l’imperi romà, a les portes d’una guerra civil, haurà d’unir els seus bàndols per evitar la desaparició de la humanitat.

Una de les claus de la novel·la, segons l’autor, és que en una societat on els esclaus eren considerats “una propietat que respira”, davant l’emergència provocada pels tectònics, pompeians, cesarians i esclaus hauran d’aparcar les seves diferències per unir-‘se “perquè si no és la fi del món”.

Amb l’anterior novel·la ‘El monstre de Santa Helena’, Sánchez Piñol també imaginava una criatura que provocava el caos. Per l’escriptor aquell monstre “no té res a veure com a element fantàstic” amb els tectònics. “A ‘El monstre de Santa Helena’ parlava de les relacions entre poder i cultura. Ara, tracto el canvi. Per què alguns individus i societats decideixen canviar o no fer-ho amb les conseqüències que això comporta”, ha analitzat a l’ACN.

La novel·la arrenca quan el fill d’un conegut polític i orador és enviat a l’Àfrica en una missió per trobar una mantícora. Tot i que el fill no hi vol anar ho farà acompanyat d’un grup d’homes que descobriran que la mantícora no té un aspecte animal, si no que és intel·ligent com els humans.

La comitiva provarà de caçar la criatura però ben aviat descobriran que, si no vigilen, seran víctimes d’una gran invasió. L’arribada de les bèsties a la civilització coincidirà amb una revolta dels esclaus. Sánchez Piñol ha dibuixat una revolta on els esclaus tenen consciència de classe i lluiten per erradicar l’esclavitud.

Pel que fa als elements narratius, Sánchez Piñol planteja diverses el·lipsis amb personatges que desapareixen tres dies i, després, set anys. “M’encanta barrejar una realitat històrica amb elements fantàstics. He intentat que els generals Cèsar i Pompeu fossin una versió molt defensable en termes històrics”, ha explicat en roda de premsa.

L’autor de ‘Pregària a Prosèrpina’ ha reflexionat que la naturalesa és “conservadora” i que la gent “no canvia si no hi està obligada”. “En narrativa el que és un tresor són els dilemes impossibles de resoldre”, ha comentat respecte el text.

“La societat romana i els personatges es troben amb el problema de si la invasió és real. Quan les bèsties comencen a devorar ciutats alguna cosa hauran de fer. Si han d’actuar amb èxit saben que han de canviar, però fer-ho vol dir anar en contra de l’essència romana com l’entenien fins llavors”, ha manifestat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió