ACN Barcelona.-El periodista Albert Om homenatja als seus pares al “relat intimista” ‘El dia que vaig marxar’, publicat per Univers. El llibre narra el viatge del periodista a la Provença l’any 2015 per aprendre francès, però Om també tenia la intenció “d’esborrar-se una mica de la vida del dia a dia i fer una pausa”. En una entrevista amb l’ACN, assegura que al llibre no hi ha ficció, sinó episodis de memòria i d’altres que podrien ser de literatura de viatges. “És un viatge a la Provença, al francès i a una nova llengua i una descoberta, però sobretot és un viatge personal cap a mi”, afirma. Om confessa que no hi havia una fugida en aquell viatge, però sí una “por primerenca de la decadència” dels seus pares.
Om explica que aquell va ser un viatge que va fer per esborrar-se, però la gran paradoxa, apunta, és que al final aquella experiència l’ha convertit “en un material literari per ensenyar-se més que mai”. “Hi havia el desig de marxar, de fer una pausa, d’esborrar-te una mica de la vida del dia a dia”, apunta. “Descansar de la mirada dels altres sigui d’un entorn petit d’un poble o la mirada més àmplia quan comences a sortir als mitjans de comunicació és un exercici fantàstic”, indica. En aquest sentit, assenyala que el llibre també tracta sobre els descobriments, “de fer nous amics i començar de zero en un entorn diferent”. Om assegura que no hi havia una fugida en aquell viatge, però sí una “por primerenca de la decadència” dels seus pares. “Quan vaig marxar al 2015, el meu pare mostra els primers símptomes de demència i la meva mare està en el procés de dos càncers”, apunta. En aquest sentit, va sentir que era el moment de fer aquell viatge, que va durar tres mesos, abans no empitjorés la situació. Des del 2014, quan els seus pares van tenir els primers símptomes de malaltia va començar a escriure cada dia un dietari que no ha abandonat fins ara. Quan estava a la Provença va seguir escrivint, però, en cap moment es va imaginar que tot allò esdevindria un llibre. ‘El dia que vaig marxar’ és un homenatge claríssimament als seus pares, assegura. El primer motiu, diu, és perquè “t’adones amb els anys que on ells van agafar la vida i on te l’han deixat a tu no té res a veure”. El segon motiu, confessa, és que als anys 70, pels seus pares, “França era la llibertat i hi feien escapades. Aquesta curiositat que ells tenien en aquella època de fer aquestes escapades ha influït en la meva curiositat per marxar també”. Om ha explicat que no s’ha “tallat gens” al escriure el llibre. Admet que és una persona oberta i que li agrada conèixer i tractar amb gent, però que és reservat i que li costa explicar les seves coses. “En aquest llibre hi ha un esforç perquè sigui un relat intimista, que explica coses meves que segurament no són les que et fan quedar millor, però que em venia de gust explicar per edat”. L’autorAlbert Om (Taradell, 5 d’octubre de 1966) ha conduït a la televisió i ha participat en programes com ‘Malalts de tele’, ‘El club’ i ‘El convidat’, i a la ràdio amb programes com ‘L’hora del pati’ i ‘Islàndia’ a Rac1.
