Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

Albert Bertran viatja a la Barcelona de la Guerra Civil a través d’un nen de quinze anys a ‘La memòria ets tu’

ACN Barcelona.-L’escriptor Albert Bertran (Barcelona, 1982) viatja a la Barcelona de la Guerra Civil i a la dels primers anys del franquisme a la seva primera novel·la ‘La memòria ets […]

Avatar
Agències 06/02/2021

ACN Barcelona.-L’escriptor Albert Bertran (Barcelona, 1982) viatja a la Barcelona de la Guerra Civil i a la dels primers anys del franquisme a la seva primera novel·la ‘La memòria ets tu’ (Roca Editorial), protagonitzada per l’Homer, un nen de quinze anys inspirat en les històries i anècdotes que el seu avi, encara viu, li ha llegat. Segons ha explicat en una entrevista a l’ACN, l’obra d’aventures i d’amor passa per l’enamorament, el dolor, la tristesa i el patiment. “És un cant a escoltar les persones grans perquè per molt que es llegeixi la història no hi ha res millor que les vivències personals”, diu. Fill d’una família benestant, el nen es queda sol i la seva vida esdevé una lluita per a la supervivència, la solitud i l’autodescobriment.

Mentre fa l’impossible per seguir la pista del seu pare, a la seva ment sempre està present la indòmita Cloe, una granjera que li va salvar la vida i que la hi marcarà per sempre. Encara que tots dos pertanyen a mons diferents, les seves vides s’aniran entrellaçant en diversos moments i situacions al llarg de tota una dècada. De la mà del seu personatge, la novel·la avança per la història d’Espanya creuant-se amb personatges com Robert Capa, Hemingway, Hitler, Machado o la Bella Dorita; presenciant invents com el futbolí, llocs mítics com el Molino o moments històrics com l’enfonsament de l’Uruguai, l’entrada dels nacionals a Barcelona i la reunió d’Hendaia entre Franco i Hitler.Anècdotes de l’èpocaSegons detalla l’autor, la novel·la parteix de les històries que li explicava el seu avi que li van succeir de veritat, amb anècdotes de l’època, que donen “molt de joc”. Tanmateix, el personatge no és el seu avi, que tenia onze anys quan va esclatar la guerra, i el seu germà, setze. El seu protagonista, fill únic, és una mena de fusió entre el seu avi i el seu germà, als quals ha sumat “un to més picant, més ficció i una història d’amor”.A banda del testimoni oral del seu avi, les anècdotes reals que ha recollit l’autor les va trobar escrites en una mena de dietari que el germà del seu avi va deixar escrites a mà molt de temps després de viure-les. Per exemple, parlava sobre el seu amagatall a les muntanyes mentre fugien de la guerra; la venda de burilles de cigarreta a la cua del cinema amb preus diferents segons la seva llargada; l’empresonament a Uruguai, o la migdiada que el seu avi va fer al cotxe de Franco quan treballava a un taller mecànic. “El cotxe es va quedar un dia a un taller avariat a les costes del Garraf i va dormir allà”, precisa.Aventures i picarescaLlicenciat en Periodisme, Betran defensa que el seu llibre és d’aventures i picaresca al voltant de la vida d’un nen que es queda sol i creix en un món difícil. La història transcorre al llarg d’una dècada “que es casi una vida” i genera en el personatge la sensació d’haver protagonitzat diferents vides. En aquesta dècada, a banda de les anècdotes, l’Homer es troba “el mateix que passa a la vida”: amor, dolor, tristesa i patiment, però des dels ulls d’un nen que està aprenent a madurar.Fan de ‘Tintín’, ‘El Capitán Trueno’ i ‘El príncipe valiente’, l’autor tenia clar que volia, per sobre de tot, escriure una novel·la d’aventures, tot i que es va interposar el “sorprenent” personatge femení, Cloe, que “es menja la pantalla” i ha anat adquirint pes. Entre els referents de la seva primera novel·la, tot i confessar no ser un “gran lector”, cita ‘Els pilars de la Terra’, de Ken Follet. “Jo vaig llegir allò i volia escriure una cosa així”, diu.Pel que fa a l’escriptura de la seva primera novel·la, assegura que li agrada agafar un full en blanc i fluir. “Necessito fer parlar els personatges, perquè és quan veig si funcionen”, diu. En realitat, va començar amb aquesta novel·la en un exercici acadèmic quan estudiava Direcció de Cinema a Nova York, tot i que amb un argument totalment diferent, que ha anat evolucionant fins arribar a l’estat actual.Aquesta evolució del text fa que la novel·la també sigui per a ell un “viatge com a escriptor”. Si al principi era un guió de cinema que va trigar dos anys a escriure, ha acabat sent una novel·la d’aventures, que en total li ha costat uns quatre o cinc anys.Actualment, l’escriptor treballa en un guió de llargmetratge per a Filmax, del qual avança que “no té res a veure” amb la novel·la, sinó que és una pel·lícula de misteri i suspens. “És una combinació d”El sexto sentido’, amb notes de “thriller psicològic i misteri”. Ara el film està en fase de trobar finançament i “veure si és possible rodar-la a finals d’any”.