ACN Barcelona – El president d’Agbar, Ángel Simón, ha admès que si arran de la sequera del 2008 s’hagués avançat en la reutilització de l’aigua ara no es patiria pel subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona. “No hem avançat el suficient, tenim el coneixement però ens ha fet falta una vertadera presa de decisions per tirar endavant aquest tema”, ha comentat el president de la multinacional. Aleshores, ha afegit, ja es tenia la tecnologia, que durant aquest anys s’ha anat “perfeccionant i millorant”. “Ara no ens trobaríem aquí”, ha dit en la darrera jornada de la Reunió Anual del Cercle d’Economia. Simón també ha assenyalat que els darrers vuit anys a Barcelona han estat “un exemple del que no ha de ser la col·laboració públicoprivada”.
“Si avui estem donant subministrament és gràcies a què es van prendre dos decisions importants: una desaladora que cobreix el 20% de la demanda i la reutilització un altre % important”, ha explicat Simon, que ha reconegut que va faltar una “vertadera presa de decisions” i “lideratge” per avançar en aquest àmbit.
El president d’Agbar ha detallat que si bé es cobreix el 20% de la demanda gràcies a al dessaladora, sempre cal treballar amb un mix (recursos fluvials, subterranis, dessaladora). “En funció de la crisi, tires més d’un o de l’altra. Cal treballar amb aquest mix de manera que cobreixi el 100%”, ha comentat Simón.
Així mateix, el màxim dirigent d’Agbar ha destacat que la companyia ha proposat un projecte finançat pels fons Next Generation valorat en 1.300 milions d’euros per resoldre “definitivament” el subministrament en períodes de sequera.
Simón ha fet aquestes afirmacions durant la taula dedicada a la sostenibilitat ‘Infraestructures i tecnologies crítiques’ al costat de la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor; i el president d’Indra, Marc Murtra, amb la moderació de la directora general de Colonial, Carmina Ganyet.
<strong>Dard a Colau </strong>
Tres dies després de les eleccions municipals que previsiblement deixaran fora d’un tercer mandat l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Simón ha assegurat que a la capital catalana durant els darrers anys s’ha produït “un exemple del què no ha de ser la col·laboració públicoprivada”.
Segons el president d’Agbar, cal “qualitat institucional” i “garantia de les institucions” i que “cadascú compleixi el paper que li correspon”. “Tenim certes obligacions que hem complir i el sector públic també”, ha subratllat Simón.
Al seu costat, la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, ha fet una crida a superar aquesta “sospita” i “desconfiança” del sector públic cap al privat i viceversa. “Estem condemnats a entendre’ns. No és veritat que la gestió pública sigui sempre millorable i no és veritat que totes les empreses privades són eficients”, ha comentat Corredor, que ha citat la frase “tant Estat com sigui necessari i tant mercat com sigui possible”.
D’altra banda, la directiva de Redeia ha explicat que com a empresa que gestiona una infraestructura crítica té exigències de ciberseguretat “més potents” que la seguretat física. “És el que més ens ocupa i preocupa”, ha indicat.
En la seva intervenció, Corredor ha citat com a reptes fonamentals la innovació, tecnològic i la regulació en un context en què s’està “desvinculant” la producció industrial amb la demanda elèctrica. “Hi ha una clara reducció de la demanda elèctrica i això és per l’autoconsum. Els consumidors són alhora productors”, ha comentat.
Segons Corredor, Espanya té la capacitat de generar energia mitjançant diferents tecnologies i l’objectiu ara és “reforçar” la inversió, que la presidenta de Redeia calcula en 700 milions d’euros per preparar la xarxa per absorbir l’energia renovable en una xarxa que “tenia una manera de configurar-se i ara ha quedat obsoleta”.
Per la seva banda, el president d’Indra, Marc Murtra, ha ressaltat la necessitat de major coordinació entre els països europeus per a una defensa comuna. “Si Espanya vol jugar un paper a Europa, significa jugar un paper en Defensa”, ha comentat Murtra, que ha dit que l’Estat és un “nínxol” en sistemes de combat.
Murtra ha reivindicat el paper de la tecnologia utilitzada en la Defensa en objectes més quotidianes com el telèfon mòbil, que porta incorporat funcions de GPS, pantalla tàctil o Internet, entre d’altres.
Amb tot, ha destacat que un cop Europa aposta per tenir una defensa, els reptes són crear les tecnologies amb els recursos que comporta i executar-les correctament.
D’altra banda, Murtra ha ressaltat la necessitat de ser autònoms en els subministrament dins del perímetre europeu, sobretot en capacitat tecnològica i industrial; tot i que alhora ha comentat que l’autonomia estratègica generarà desavantatges per als països com renunciar a la seva capacitat industrial i “fiar-se” dels altres estats membres. Per dur aquestes aliances, ha afegit, cal “voluntat política, serietat, confiabilitat de les grans empreses i fan falta recursos”, ha sentenciat.
