ACN Barcelona – Ada Castells publica dimecres la novel·la ‘Solastàlgia’ (L’Altra Editorial). Escrita des de l’impacte provocat pel confinament pel Covid 19, l’obra descriu l’aventura d’un alter ego seu, la Sara, que empatxada de lectures apocalíptiques i arran d’unes inundacions extremes a Barcelona decideix fugir cap a l’Empordà amb la família. Allà aprendrà que tampoc al camp la vida és fàcil però, sobretot, que “quan un marxa, marxa amb tot”, ha constatat Castells aquest dimarts. L’autora diu que és un llibre “trist i “molt dur”, “viscut amb molt de dolor”, però admet al mateix temps que potser el lector no ho notarà doncs en el rerefons conté, diu, un missatge desdramatitzador sobre la possibilitat de canviar les nostres vides i el futur del planeta.
“La Sara està empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen el marit, una filla adolescent i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu idealista és “refundar l’Edat Mitjana amb tecnologia del segle XXI. Però en contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, el seu empatx filosòfic, les baralles amb la filla i la solastàlgia”, un terme acunyat l’any 2005 pel filòsof australià Glenn Albrecht per descriure l’angoixa, aflicció, desolació, nostàlgia o estrès provocats per desastres ecològics com el canvi climàtic global.
“L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres”, segueix la sinopsi de la darrera novel·la d’Ada Castells. L’escriptora ha abundat aquest dimarts en aquesta qüestió, durant la presentació de l’obra als mitjans de comunicació.
Castells ha contraposat la manera com ha viscut l’escriptura del llibre, des de l’angoixa que li va provocar la crisi del coronavirus i en particular els mesos de confinament, amb les primeres reaccions de tercers davant la novel·la. Diu que no l’ha estranyat del tot, perquè “és marca de la casa” la ironia i l’optimisme. “És una resistència en contra de la solastàlgia, és desdramatitzar; una cosa bàsica que s’ha de fer davant de qualsevol situació de pànic com la que travessem, en la qual tenim un repte molt difícil: canviar la manera de viure”.
‘Solastàlgia’ neix de com Castells es va “obsessionar” el 2020 sobre la fi del món, o si més no del món com era fins a l’esclat de la pandèmia. “Vaig creure que el món s’enfonsava, que el sistema col·lapsava i ens havíem d’inventar una nova manera de viure. I me’n vaig alegrar”, admet l’autora, que a diferència d’altres creadors va trobar en aquells dies la inspiració per escriure.
Tanmateix, la seva novel·la vol ser, diu, “una crítica a la visió apocalíptica del món”, una forma d’aprenentatge sobre la pandèmia: “No sabem què passarà”) i una assumpció de la nostra fragilitat com a espècie i com a individus.
“Tot això m’interpel·lava, però les filosofades no serveixen per a les novel·les”, ha manifestat l’escriptora. Així que “el primer pas” va ser traduir aquestes inquietuds en personatges i en una història que no és la seva, per bé que s’hi pugin trobar paral·lelismes. “Ells em van portar a l’Empordà”, una fugida endavant que introdueix l’element de l’aventura a la novel·la.
L’aventura, però també el punt de “realisme” que l’editora Eugènia Broggi detecta en l’obra de Castells. En el sentit que, en la naturalesa, un se sent més despullat i vulnerable que enlloc, i és terreny abonat perquè “et brollin els propis fantasmes”. “Quan fuges a un lloc ho fas amb tot el que arrossegues, i ella ho fa amb un remordiment tan bèstia que fa que no pugui estar bé allà tampoc”, diu l’escriptora.
