Dissabte, 24 de juliol de 2021 - Edició 1094
La República

Acaba la moratòria de l’IEC per reduir a quinze els accents diacrítics

ACN Barcelona.-S’acaba el temps concedit per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 2016 per adaptar-se a la modificació ortogràfica que elimina la majoria dels accents diacrítics. Aquest dimecres venç la moratòria […]

Avatar
Agències 30/06/2021

ACN Barcelona.-S’acaba el temps concedit per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) l’any 2016 per adaptar-se a la modificació ortogràfica que elimina la majoria dels accents diacrítics. Aquest dimecres venç la moratòria de quatre anys que es va concedir a mitjans de comunicació, administració pública i centres educatius perquè ho apliquin, i així ho ratificarà el Ple de la Secció Filològica de la institució d’aquest mateix divendres. A partir d’aleshores, només es podran accentuar 15 de les 150 paraules que històricament han dut aquest accent, en el benentès que el context és suficient per saber quin és el seu sentit. Les que romanen són bé/be, Déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

Ós/os, dona/dóna, adéu/adeu, en canvi, formen part de l’amplíssim llistat d’accents diacrítics que, en virtut de la modificació de l’IEC, deixaran d’utilitzar-se a partir d’aquesta setmana. Hi haurà, amb tot, la figura del diacrític d’ús “discrecional”, que permet utilitzar-lo en casos concrets i aïllats. En concret, la nova normativa accepta l’ús de diacrítics ja no inclosos en el llistat oficial en casos de transcripcions d’usos metalingüístics, en textos medievals, expressions puntuals o enunciats aïllats (titulars de premsa o etiquetes).La moratòria per adaptar-se a aquest canvi -inclòs dins de la nova ‘Ortografia’ de l’IEC- acaba aquesta setmana, però molts mitjans ja havien adaptat el seu llenguatge a la normativa i, al sistema educatiu, els llibres de text incorporen aquesta i altres modificacions ortogràfiques des del curs 2019-2020. Canvi polèmic Però, l’any 2016, la proposta de reforma i posterior ratificació va generar rebombori i va tenir –i segueix tenint- detractors. La institució, al seu torn, va defensar aleshores que la proposta era “enraonada” i adoptada “per consens”. L’aleshores president, Joandomènec Ros, fins i tot va considerar positiu aquest “rebombori”, i en tot cas va recordar que la Secció Filològica havia treballat en la reforma ortogràfica durant 20 anys. L’IEC va defensar la modificació com una “evolució normal” de la llengua que emanava d’una “demanda acumulada” a les oficines de l’IEC, amb l’objecte de simplificar la llengua a partir dels principis de “racionalitat i reducció”. Amb tot, però, arran de les queixes, la institució va acabar concedint la introducció de l’esmentat “caràcter discrecional” del diacrític per aquelles ocasions en que es cregui necessari.