ACN Girona.-L’Audiència de Girona ha absolt el veí de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) que s’enfrontava a 23 anys i mig de presó per abusar sexualment i violar una menor de 14. La sentència exposa que la primera relació, l’abril 2017, va ser consentida, tal i com van declarar l’acusat i la víctima i conclou que no ha quedat acreditat que el processat sabés que la menor tenia menys de 16 anys, l’edat per al consentiment. El segon episodi relatat per la víctima va tenir lloc l’agost del mateix any. Segons la sentència, no s’ha provat que l’acusat l’obligués a tenir relacions contra la seva voluntat i, tot i que aleshores el processat ja sabia quina edat tenia, el tribunal conclou que tenien una “madures similar” perquè es portaven 6 anys i 8 mesos.
La fiscalia l’acusava d’un delicte d’abús sexual a menor de 16 anys amb penetració i d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys amb penetració i demanava una pena de 23 anys i mig de presó. La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona conclou que cap dels delictes ha quedat provat i, per això, absol l’acusat. Tant l’acusat com la víctima van explicar al judici que es coneixien de vista de Camprodon i perquè la germana de la noia havia coincidit amb el processat a l’institut. No va ser fins a finals del 2016 que van començar a parlar per missatge a través d’Instagram i, una mica més tard, per whatsapp.Tots dos van relatar que cap al mes d’abril del 2017 van quedar per primer cop. El processat la va anar a recollir amb cotxe i van anar fins a una zona boscosa de Camprodon on van mantenir relacions sexuals. L’acusat va assegurar que aleshores no sabia que la menor tenia 14 anys i que, per l’aparença, creia que en tenia “16 o 17”. La víctima, en canvi, va assegurar que li havia dit la seva edat. Aleshores, ell en tenia 20. “No ha quedat acreditat que en aquell moment l’acusat sabés que la víctima tenia menys de 16 anys”, conclou la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales. El tribunal ha recordat que, al judici, l’acusat va assegurar que no va descobrir l’edat real de la víctima fins després d’haver-hi mantingut el primer contacte sexual. “Respecte al segon fet sí que ha reconegut saber-ne l’edat veritable, sabent a més que aquest fet podia ser constitutiu de delicte, quan podria haver mantingut la seva ignorància sobre la qüestió”, exposa la sentència que considera que “aquest reconeixement” dona més credibilitat a que l’acusat desconegués quants anys tenia la víctima l’abril del 2017.A més, el tribunal també apunta que no ha comptat amb un “element de prova essencial” que acredités que la víctima li havia dit que tenia 14 anys, tal com va explicar al judici: “La denunciant diu que el denunciat coneixia la seva edat perquè li havia dit a través de les xarxes socials. Res més senzill que haver capturat aquestes converses, o almenys intentar-ho, i aportar-la com a document a l’acte de judici”. La violació, no provadaDesprés d’aquesta primera trobada, tots dos van explicar al judici que van estar un temps sense xerrar. Van reprendre la comunicació uns mesos després i van quedar per tornar-se a veure la nit del 20 al 21 d’agost. El processat, que llavors ja tenia 21 anys, va anar a buscar la menor i la va portar fins al seu domicili de Sant Joan de les Abadesses. Segons l’acusat, van tornar a tenir relacions sexuals consentides. La víctima, per contra, assegura que la va violar. “No ha quedat acreditat que l’acusat la subjectés amb força pels braços i la immobilitzés. No ha quedat acreditat que la víctima s’oposés a mantenir relacions sexuals i li digués així a l’acusat”, recull la sentència, que descarta així que es tractés d’una agressió sexual.I tot i que aleshores l’acusat ja sabia que la menor tenia 14 anys i, per tant, no tenia edat legal per al consentiment, l’Audiència conclou que tampoc va ser un abús sexual. La defensa va al·legar l’article 183 quater del Codi Penal que recull que, si hi ha “consentiment lliure”, no hi ha responsabilitat penal si “l’autor és una persona propera a la menor en edat i el seu grau de desenvolupament o maduresa” és similar. L’Audiència aprecia aquesta “clàusula d’exclusió”. La sentència remarca que l’acusat és 6 anys i 8 mesos més gran que la víctima: “Més enllà de que la diferència d’edat no sembla especialment escandalosa, la menor era madura per a la seva edat”. I el tribunal també apunta que “no es pot ignorar una dada essencial”, com és que els fets van tenir lloc en poblacions petites com son Camprodon o Sant Joan de les Abadesses: “Comunitats on les relacions entre joves no es circumscriuen, com passa a la ciutat, a l’àmbit de l’escola les activitats extraescolars, sinó que el marc es veu àmpliament sobrepassat sent molt més normal, natural i comú que els joves, siguin de l’edat que siguin, vagin junts sense tenir en compte l’edat per estructurar la pertinença al grup”.
