ACN Barcelona.-El Jutjat Penal número 6 d’Alcalà d’Henares ha absolt el jove barceloní acusat d’un delicte contra la intimitat, distribució de pornografia infantil i descobriment i revelació de secrets. El jove estava acusat per haver suposadament assetjat diverses dones, algunes menors, i haver-los fet xantatge. La fiscalia li demanava 6,5 anys de presó. Segons la sentència del tribunal, ha quedat demostrat que el jove va tenir “nul·la relació amb els fets” i apunta cap a la seva “més que probable condició de perjudicial en un possible delicte d’usurpació d’estat civil”. Durant el judici, el jove va acreditar que una persona desconeguda s’havia fet passar per ell a les xarxes socials.
El jove absolt va iniciar una campanya de difusió sota el nom ‘Stop Abusos’ el 2015, on denunciava ser víctima d’un cas de suplantació d’identitat a les xarxes socials en el que algú desconegut feia anys que es posava en contacte amb dones a qui assetjava i amenaçava amb difondre imatges íntimes fent servir la seva imatge.Una de les noies –que en el moment dels fets el 2011 tenia 14 anys- va denunciar el cas per assetjament. Segons consta a la sentència, la menor va mantenir “converses a través de les xarxes socials Tuenti i Messenger i en el curs d’una d’elles li va mostrar el seu tors nu a l’interlocutor “. Uns dies després de produir-se la conversa, “una persona no identificada va accedir al compte de Tuenti [de la jove] i va publicar unes imatges del tors nu d’aquesta”. El jove barceloní va tenir coneixement del cas arran de la denúncia per assetjament i ell mateix va denunciar que era víctima “d’un episodi d’usurpació d’identitat amb finalitats delictives”.A la sentència, el jutge constata que l’acusat “ha negat amb total persistència i sense contradiccions” la seva implicació amb els fets. A més, recull que existien fotos i dades personals seves a les xarxes socials perquè exercia de model, de manera que el desconegut les hauria pogut aconseguir.També assenyala que les IPs registrades i el compte de correu electrònic utilitzat han estat rastrejades fins a localitats “diferent si molt llunyanes” de la de l’acusat, i als aparells tampoc hi consta que l’acusat enregistrés imatges ni les publiqués.El tribunal també subratlla que al judici una de les dones afectades va explicar que l’home amb qui va tenir contacte sota el nom de l’acusat no era el mateix jove, mentre que la noia que va fer la denúncia va declarar que tenia “un record molt difús” de la conversa i que l’home “va tapar la càmera”.
