Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

A Catalunya s’han atès en el darrer any i mig 85 dones víctimes de matrimonis forçosos, alguns dels quals per internet

|

- Publicitat -

ACN Girona.-A Catalunya s’han atès des de principis de 2020 un total de 85 dones que han estat víctimes de matrimonis forçosos. A més, la pandèmia ha fet que algunes famílies hagin formalitzat el casament a través d’internet, sense que la noia hagi arribat a conèixer mai l’home. Des de l’entitat Valentes i Acompanyades adverteixen que aquestes xifres són només “la punta de l’iceberg” i alerten que aquesta pràctica és “cada vegada més habitual”. “Això passa a Catalunya i el problema és que passa desapercebut, perquè la gent ho relaciona amb altres països”, assenyala la presidenta de l’entitat, Amèlia Barbero. Des de l’associació demanen que els matrimonis forçosos siguin considerats una forma de violència masclista i exigeixen un protocol.

Els matrimonis forçosos són cada vegada més habituals a Catalunya. I és que en el que portem de 2021, l’entitat Valentes i Acompanyades ja ha rebut les mateixes derivacions que en tot l’any passat. Entre 2019 i 2020 es van evitar 21 casos, nou dels quals continuen tenint seguiment per part de l’associació. En total, l’entitat ha atès en el darrer any i mig 85 dones víctimes d’aquesta pràctica. Aquestes xifres, però, “no reflecteixen la realitat”, assenyala la tècnica de l’entitat, Ariadna Vilà. I és que, d’entrada, Valentes i Acompanyades no pot actuar en casos de menors, un dels col·lectius de víctimes més afectat.En aquest sentit, l’associació només intervé en cas que hi hagi un “risc evident”, però la realitat és que això es detecta “poques vegades”, segons reconeixen. El perfil dona que sol ser usuària de Valentes i Acompanyades és el d’una noia entre 18 i 23 anys i els motius que porten a la família a forçar-la perquè es casi amb algú que no vol són diversos.En concret, la presidenta de l’associació, Amèlia Barbero, explica que la religió s’utilitza habitualment com “una mesura de pressió”. Tot i això, Barbero explica que en molts casos hi ha una qüestió cultural al darrera i en altres ocasions es fa servir el matrimoni per ajudar econòmicament a la família, ja que es compensa amb diners per part de l’home. Tot i que cada vegada es coneix més la problemàtica, la directora tècnica de l’entitat, Ariadna Vilà, explica que es fa “molt difícil” poder detectar casos i per això considera “clau” poder teixir una xarxa al territori que pugui fer més fàcil aquesta tasca. “Hem de tenir en compte que per a les elles no és gens fàcil perquè s’estimen les seves famílies i els costa molt”, remarca. En aquest sentit, Vilà assenyala que la denúncia als Mossos “ha de ser l’últim recurs”, perquè significa enfrontar-se directament amb la família.A més, cal tenir en compte que moltes d’aquestes dones es troben amb l’inconvenient afegit que, si trenquen el compromís que han adquirit, suposa un “greuge d’honor” a la família de l’home. Això fa que tornar puntualment al país pugui ser perillós i corrin el risc que les matin per haver decidit fer-se enrere en el matrimoni. Aquestes situacions passen especialment en zones com Bangladesh o l’Índia. Casament per internetVilà ha explicat que s’han trobat amb casos de noies a qui han casat a través d’internet, sense que hagués conegut mai el noi. La tècnica de Valentes i Acompanyades remarca que la pandèmia i les noves tecnologies han afavorit a que es dugui a terme aquesta pràctica i això “encara fa més difícil” poder detectar els casos. Per poder ser més efectives, Valentes i Acompanyades exigeix a la Generalitat que desenvolupi un protocol des de la conselleria de Feminisme per tal que els matrimonis forçosos passin a ser un tipus de violència de gènere. “A aquestes dones se’ls treu la llibertat, per tant s’està afectant directament a un dret fonamental”, remarca la presidenta Amèlia Barbero.Evitar el viatgeUna de les claus perquè no es consumi un matrimoni forçós és evitar el viatge de la jove cap al seu país. En ocasions el que es fa, en cas que sigui menor, apuntar-la a un casal d’estiu o si és major d’edat buscar alguna activitat educativa per tal que no agafi el vol. “El problema és que si marxen, la majoria arriben ja casades i tot es complica”, explica Vilà.Una presentació que ha anat acompanyada de quatre testimonis de dones que han estat víctimes de matrimonis forçats. Totes quatre han relatat en un vídeo la seva experiència i les dificultats que els ha comportat, en la majoria de casos, havent de trencar definitivament amb la família.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió