ACN Barcelona.-La Policia Nacional ha detingut 45 persones per un complex frau online que va estafar prop de 900.000 euros. Els investigadors han identificat 2.400 víctimes de la que es considera la xarxa més activa d’aquesta modalitat delictiva. Un dels arrestats s’ha fet a Barcelona, 30 més a la província de Madrid, 12 a Alacant, un a Sevilla i un altre a Albacete. Utilitzaven fins a 100 identitats diferents per cometre les estafes, amb 286 comptes bancaris. S’ha demanat el bloqueig de 39 pàgines web fraudulentes. Els detinguts creaven pàgines similars a d’altres de reconeguda solvència però amb una petita variació. El client comprava productes pensant que accedia al web original. Després el trucaven per telèfon fent-se passar per empleats del seu banc i aconseguien la seva clau d’accés a la banca online.
Entre els detinguts hi ha els màxims responsables del grup, una parella de joves d’uns 25 anys d’edat. Durant l’any i mig que ha durat la investigació s’han identificat 2.400 víctimes i no es descarta que la xifra sigui molt més gran, per la complexitat i la professionalitat de l’organització. La investigació va començar quan els policies van detectar un important volum de denuncies relacionades amb la venda fraudulenta de productes tecnològics a través d’internet. Es creaven pàgines web similars a d’altres de reconeguda solvència, però l’usuari no rebia l’article després de fer la compra a través de transferència bancària. Amb les dades del client, els delinqüents es posaven en contacte amb ell per telèfon simulant ser empleats del seu banc, i aconseguien la seva clau d’accés a la banca online. Així podien fer operacions com ara contractar crèdits de concessió immediata per transferir els fons a tercers comptes que controlava el grup criminal.Aquests comptes els obrien col·laboradors o ‘mules’, que amb les seves identitats o d’altres robades, feien extraccions d’efectiu en caixes automàtic o enviaments a través d’aplicacions online. En els registres policials es van intervenir 72.400 euros en efectiu que estaven amagats al domicili del principal investigat, documentació bancària a nom de tercers i material informàtic. El grup tenia una àmplia xarxa de comptes corrents, diverses línies telefòniques i molts dominis, contactant amb dissenyadors de webs però preservant sempre les identitats dels màxims responsables. Usurpaven identitats o utilitzaven ‘mules’ Oferien entre 50 i 100 euros a persones en situació precària perquè obrissin comptes corrents i les cedissin als responsables de les organitzacions. També usurpaven identitats de persones que enganyaven a través de plataformes de compravenda d’articles entre particulars. Per fer-ho, primer compraven perfils d’usuaris amb moltes valoracions positives i després contactaven amb persones que tenien anuncis de venda de productes. Els emplaçaven a continuar la conversa a través d’una aplicació de missatgeria instantània i abans de formalitzar la venda els demanaven una fotografia del seu DNI per verificar la seva identitat, tot això amb el pretext de no ser enganyats. Després contractaven els serveis de dissenyadors de pàgines web per crear i posar en marxa diverses botigues online que imitaven pàgines web d’empreses fiables. Oferien articles d’electrònica i telefonia. Els dominis els registraven a nom de terceres persones, usurpant les seves identitats. La majoria de les pàgines web oferien productes que són demandats en qualsevol moment de l’any, com telèfons o videojocs, però també aprofitaven les oportunitats que sorgien, com ara el partit de futbol de la final de la Champions League. Van crear una pàgina de revenda d’entrades. També a l’estiu col·locaven pàgines d’aire condicionat, i a l’hivern de venda de llenya. Per als propers dos mesos planejaven estafar amb lloguer d’habitatges turístics. Quan el client feia la compra a través de transferència, ells el trucaven fent-se passar per empleats del banc. Els deien que tenien un pagament retingut i els explicaven com podien tornar-los els diners. Utilitzaven locucions perfectament estudiades, amb fons musical i diversos interlocutors que simulaven ser un centre de gestió de trucades. Així obtenien les claus d’accés a les pàgines de banca online i mentre encara estaven al telèfon feien transferències o demanaven crèdits de ràpida concessió. També es mofaven públicament dels estafats contactant amb ells per telèfon o a través de fòrums d’internet on es denunciaven aquestes estafes. D’allà extreien informació sobre les denúncies interposades i altres mesures que adoptada el col·lectiu afectat.
