Dissabte, 12 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

1.000 persones amb covid ingressen a l’UCI de Vall d’Hebron des de l’inici de la pandèmia, 50 de les quals embarassades

ACN Barcelona.-Vall d’Hebron ha tractat més de 1.000 pacients amb covid-19 a l’UCI des de l’inici de la pandèmia. El 3 de març del 2020, va ingressar la primera pacient […]

Avatar
Agències 10/06/2021

ACN Barcelona.-Vall d’Hebron ha tractat més de 1.000 pacients amb covid-19 a l’UCI des de l’inici de la pandèmia. El 3 de març del 2020, va ingressar la primera pacient crítica, una dona de 29 anys, i poc després, l’hospital va sextuplicar la capacitat d’UCI: amb 56 llits estructurals, en va muntar 300 i, finalment, va arribar a atendre 198 crítics al mateix temps. Com a centre de referència a Catalunya, han atès més de 50 dones embarassades que han requerit cures intensives. En aquests quinze mesos, la mortalitat dels pacients crítics s’ha reduït del 20% al 5%, ja que les persones que ingressen són més joves; coneixen millor la malaltia i se n’han estandarditzat els tractaments, i la capacitat d’assistència és major, diu el cap de l’UCI, Ricard Ferrer.

Les UCI de Catalunya s’han anat buidant en les darreres setmanes gràcies, sobretot, a la vacunació, amb la majoria de la població de més de 50 anys amb almenys una dosi. Una de les principals incerteses ara són les noves variants i si es poden escapar d’aquesta protecció, però el doctor Ricard Ferrer espera no tornar a veure l’UCI tenallada per la covid-19, com ha passat en els darrers mesos. Actualment, a l’UCI de l’hospital més gran de Catalunya hi ha ingressats 14 pacients i a l’àrea de semicrítics, 2, a més dels que estan a planta. “No teníem una situació com aquesta des del juliol de l’any passat i aleshores era conseqüència d’un confinament molt estricte i era transitòria. Creiem que ara és una situació molt consolidada gràcies a l’efecte de la vacunació”, afirma el cap del Servei de Medicina Intensiva als periodistes, en una retrospectiva de la pandèmia després que l’hospital hagi atès més de 1.000 pacients crítics -1.032 segons dades d’aquest dimecres-. D’aquests, més de 50 han estat dones embarassades, ja que Vall d’Hebron és el centre de referència per a les gestants que acaben desenvolupant una covid-19 greu a Catalunya. Totes elles i els seus fills han evolucionat bé, explica el doctor Ferrer. La meitat de les dones embarassades amb una pneumònia bilateral a causa del coronavirus acabaran necessitant ingrés a l’UCI, indica. La mortalitat dels pacients a l’UCI ha baixat del 20% al 5% aproximadament. “Els darrers cent pacients són els que tenen la mortalitat més baixa. Són més joves, la malaltia està estandarditzada i també per la capacitat d’assistència, ja que quan l’afluència no és massiva el pronòstic és molt millor”, afirma el cap de l’UCI. Sobre els pacients crítics que ingressen actualment, exposa: “Pràcticament ha desaparegut el pacient de més de 60 anys que entra a l’UCI. N’hi pot haver que no s’hagin vacunat o bé persones en qui la vacunació és menys efectiva, com les immunodeprimides, però la majoria es troben per sota dels 60 anys, encara no han rebut la vacuna i tenen un quadre de pneumònia covid greu”. Els professionals sanitaris coneixen millor el virus i la malaltia, han protocolitzat els tractaments i els pacients reben ara una medicina més personalitzada. A més, una Unitat de Recerca Clínica dins de l’UCI ha permès incloure al voltant de 75 pacients en assaigs clínics d’antivirals o immunodoladors. “Mai abans s’havien invertit tants esforços i diners a investigar una sola malaltia, però tot i que encara no s’ha trobat un tractament, hem millorat en el maneig del pacient crític”, assenyala Vanessa Casares, coordinadora d’Assajos Clínics d’aquesta unitat, en declaracions que recull l’hospital. Un altre factor que repercuteix en el pronòstic és la capacitat assistencial. “Quan hi ha una entrada molt ràpida de pacients i la gestió és molt complexa, això té un petit impacte sobre la mortalitat”, reconeix el doctor Ferrer. Quan el virus colpejava els hospitals com un ‘tsunami’, a la primavera del 2020, Vall d’Hebron va muntar 300 llits d’UCI en espais provisionals i amb equipament aprofitat. En va fer servir quasi 200 alhora. A Catalunya es va arribar a triplicar de forma provisional la capacitat d’UCI, que abans de la pandèmia era d’uns 600 llits. Vall d’Hebron ha tractat 75 pacients amb covid-19 amb la tècnica ECMO (oxigenació amb membrana extracorpòria), que consisteix en una màquina que substitueix les funcions del pulmó i del cor de forma transitòria. És l’hospital del sud d’Europa que més pacients ha tractat amb ECMO, també d’altres hospitals i que han traslladat a Vall d’Hebron. “Hem anat a buscar el pacient, de manera que hem implantat la teràpia ECMO fora de l’hospital. Això és important en termes d’equitat”, destaca el doctor. “Ara mirem enrere i estem satisfets. És el repte més gran de la història que hem tingut en Medicina Intensiva. Quan afrontes un atemptat o un accident de múltiples víctimes, hi ha un principi i un final. En la pandèmia, el gran repte és la gestió de la continuïtat; una situació molt llarga, però també oscil·lant. Això requereix molta flexibilitat i tenir preparada contingència de llits i d’un personal sempre a punt”, reflexiona el doctor Ferrer, que agraeix l’entrega de tots els professionals: “Si el compromís hagués davallat una mica, no ens n’haguéssim sortit”. En primera persona: “He vist el pitjor de la vida, com tot se’n va, i el millor, com reacciona l’entorn”Jordi Prat Morera, de 60 anys, va estar ingressat a Vall d’Hebron a principis d’any a causa d’una covid-19 amb complicacions de pneumònia bilateral i trombosis. En la recta final de la recuperació física, acudeix a l’hospital per atendre els periodistes i pot parlar per primera vegada directament amb els responsables del Programa d’ECMO; el director, Jordi Riera, i la coordinadora, Elisabet Gallart. Ells dos i els altres professionals sanitaris van mantenir el fil amb què Prat s’agafava a la vida en els dies més complicats. Prat va ingressar el 23 de gener a l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Uns dies més tard, va ser traslladat a Vall d’Hebron, on va rebre la teràpia ECMO, i quan va començar a millorar, el van tornar a l’UCI de l’Hospital General de Catalunya, d’on va rebre l’alta el 26 de febrer. De l’estada a Vall d’Hebron, no en recorda res, a part d’alguns somnis i deliris. “El que fan des de les UCI és indescriptible. Només pel que m’han explicat, els portaré sempre al cor”, expressa, commogut. Tot i que va arribar a estar molt greu, la recuperació de Prat està sent molt bona i espera que no li quedin seqüeles físiques de la malaltia. “Pràcticament faig vida normal respecte al dia a dia i les últimes proves han confirmat que no tinc símptomes de la covid als pulmons ni de trombosi. Només em queda una mica de dolor a l’espatlla per la posició en què vaig estar tant de temps. A finals de mes espero rebre l’alta laboral”, assenyala. L’empremta emocional, sobretot en la família, és profunda. El seu ingrés va ser un cop “duríssim” a casa. “Emocionalment la família queda molt tocada, però la vida són cops i hem de continuar. Entre tots ho superarem. El suport que m’han donat és inexplicable. Com s’han bellugat, sempre buscant solucions. He vist el pitjor de la vida, com tot se’n va, i el millor, com reaccionen la família i els amics. La reacció del meu entorn no té preu”, assegura, i reflexiona: “La vida és fer coses bones perquè la gent t’apreciï d’aquesta manera”.