Dissabte, 17 d'Agost de 2019 - Edició 387
La República

Más, portaveu de la PAH: “En qualsevol país normal, les famílies desnonades estarien vivint en un habitatge públic”

La setmana vinent hi ha programats sis desnonaments a Barcelona, però a la llista s’hi poden sumar els que s’executin sense la prèvia concreció de dia ni hora. A la […]

Marina Almansa
Marina Almansa 27/01/2019
Santi Más, portaveu de la PAH - Fotografia: Joan Solé

La setmana vinent hi ha programats sis desnonaments a Barcelona, però a la llista s’hi poden sumar els que s’executin sense la prèvia concreció de dia ni hora. A la setmana, a la capital catalana, n’hi ha una mitjana de 55. A partir d’assemblees que empoderen les famílies i mobilitzacions que eviten la vulneració d’un dret fonamental com és el de l’habitatge, Santi Más, un dels portaveus de la PAH, explica a La República que la lluita per derrotar l’hegemonia dels mercats especuladors amb l’habitatge segueix en peu després de deu anys de lluita, alhora que avisa que estaran molt presents en la campanya de les pròximes municipals: “L’habitatge, igual que molts altres serveis públics, s’ha de regular”, reivindica Más. La PAH manté que el Decret Llei presentat pel Gobierno i tombat pel Congreso –amb els vots de PODEMOS i ERC- no incloïa les mesures suficients per abordar la problemàtica: no hi havia una regulació del preu del lloguer ni tampoc la mesura dels dos mesos de fiança com a màxim.

Part de les mobilitzacions i accions de la PAH posen el focus al PSOE perquè es negociï un nou Decret Llei d’Habitatge perquè s’inclogui, entre altres demandes, la regulació del preu del lloguer…

Sí, tenim el focus en el govern de Sánchez. Ve a fer propostes de polítiques centrades en la ciutadania però ens trobem que, a la que ha tingut opcions de demostrar-ho, no ho ha fet. En el sentit de la Llei de Crèdit Immobiliari ja ha demostrat que ha legislat al costat de la banca. Ara que té la Llei de Rendiment Urbà, en lloc de buscar polítiques estratègiques estructurals, el que fa és quedar bé de cara a la galeria i no soluciona res. Proposa una regulació del contracte per ampliar el lloguer a 5 anys però no incorpora una regulació de preus. Això implica que l’augment de preu sigui major i el lloguer augmenti…

Quina seria la justa modificació d’aquesta regulació, doncs?

El preu ha d’estar vinculat als ingressos de les famílies al mateix temps de les mateixes característiques de l’habitatge. Pot haver-hi un topall màxim, però també hi ha d’haver un màxim del preu que no es pugui incrementar. Totes les ciutats com Roma, Berlín, Viena tenen regulació. Aquí hi ha la llei de l’oferta i la demanda. El mateix que va passar amb la bombolla immobiliària i la hipoteca: construeixen més perquè creuen que així abaixaran els preus; doncs, no. No és un tema d’oferta, s’ha de tenir la voluntat de regular, igual que es regula el mercat del VTC i del taxi. Hi ha molts sectors regulats perquè són de primera necessitat, són serveis públics i l’habitatge ho és, però amb l’habitatge s’ha permès especular.

“El decret és insuficient i la intenció és pretendre fer passar una cosa per una altra, com sempre fa el PSOE”

De fet, el ministre Ábalos assegurava que el Decret impediria molts desnonaments, però creieu que en cap cas seria així…

No passarà i menys com està plantejat. De fet, també t’he de dir que esperàvem més de Podemos. El decret és insuficient i la intenció és pretendre fer passar una cosa per una altra, com sempre fa el PSOE. Evidentment hi ha millores dins del Decret, però Ábalos no pot dir que això aturarà desnonaments perquè l’única premissa és donar un mes o dos de marge. En aquest mesos, les famílies no estaran reallotjades perquè hi ha una manca d’habitatge públic.

L’última fita municipal va ser l’aprovació del 30% de l’habitatge públic a la ciutat de Barcelona, quina n’és la valoració des de la PAH?

Si això ho haguessin negociat únicament els comuns, no hagueren aprovat res perquè hi ha un bloqueig dins del govern. Això es va aconseguir gràcies a plataformes, col·lectius d’habitatge i ciutadania. Això funcionarà i evidentment la protecció d’aquest lloguer serà destinat a habitatge públic mentre provocarà que es creï un mercat protegit que farà de contrapès al mercat de l’habitatge. Però es una mesura més de les que s’han de prendre, no l’única. Si tot l’habitatge protegit que s’ha construït a Catalunya el seguíssim mantenim tindríem un 44%, però s’ha construït de compra perquè interessava que les famílies s’hipotequessin. Cagada històrica. Exigim a la Generalitat de Catalunya que tregui la limitació temporal de la protecció d’aquest tipus d’habitatge.

Santi Más, portaveu de la PAH – Fotografia: Joan Solé

Parlem de desnonaments concrets a Barcelona. La setmana que ve n’hi ha programats uns 10, però aquest any han augmentat vuit vegades els desnonaments sense previ avís del dia ni l’hora…

El jutjat número 30 ja va dir que la Llei havia deixat de ser 100% eficaç. Com que no és eficaç per a ells, han decidit buscar una altra via per saltar-se una legislació. Si bé ja és una salvatjada que famílies vulnerables pateixin un desnonament sense alternativa -va en contra DDHH i acord internacionals davant l’ONU-, a més, enlloc de protegir el vulnerable, protegim l’especulador.

Com us afecta a nivell organitzatiu i de mobilització?

Ens genera un esforç afegit però no ho aconseguiran. Ja hem aturat desnonaments oberts. Per aquells que ens mobilitzem per aturar desnonaments de famílies vulnerable i no hi ha alternativa, davant d’un especulador –perquè si hi ha un petit propietari ja busquem alternatives- tenim un seguit de jutges que decideixen prevaricar.

L’últim episodi de desnonaments aturats van ser 14 a Ciutat Vella. Però al Raval, se’n produeixen 10 setmana i en tot Barcelona, 55…

A Ciutat Vella hi ha molts col·lectius organitzats contra els desnonaments. Però sí, les dades són aquestes. No han canviat. El què ha canviat és la presència a l’Ajuntament i la bona feina de la CIFOS, però no s’han aturat.

“No entenem que no hi hagi cens d’habitatge encara, o una taula d’emergència col·lapsada. No entenem que no hagin forçat a la banca”

Quina es la relació de la PAH amb govern municipal? Hi ha diàleg?

Ens entenem amb la CIFOS i els aplaudim, però no entenem que no hi hagi cens d’habitatge encara, o una taula d’emergència col·lapsada. No entenem que no hagin forçat a la banca.

Pot ser per falta de competència; però troba que hi falta consens? O voluntat en aquest sentit?

És complex. Hi ha certes dinàmiques a l’administració difícils de trencar. Per altra banda, el partit que està al govern hauria de ser capaç de marcar molt més les seves línies i en tercer lloc és un tema de prioritats. Forçar la caixa a complir el què ha signat i trigar tres anys a fer-ho… qui sigui responsable d’això ha de ser substituït.

Per un dels motius pels quals Barcelona en Comú va arribar al govern municipal va ser pel problema de l’habitatge i bona part de l’oposició li retreu que no hagi solucionat la problemàtica a la ciutat…

Jo no recriminaria això. El 30% no s’hagués aprovat amb un altre equip de govern, hi ha una mateixa visió de l’habitatge. La CIFOS no existia amb el Trias. També cal recordar que la Generalitat és responsable del 60% de l’habitatge de la ciutat de Barcelona. A part de la LAU -la Llei del lloguer- estatal que no ho posa fàcil. Hi ha unes competències limitades. No poden fer res contra els desnonaments. Totes les famílies que estan sent desnonades a Barcelona, en un país normal estarien vivint en un habitatge públic. Aquí tenim un 1,5% d’habitatge públic, quinze vegades menys que la mitja europea. És una salvatjada.

Santi Más, portaveu de la PAH – Fotografia: Joan Solé

Quina és la situació i el perfil de les persones que pateixen un desnonament?

Estaria bé que la gent pogués entendre que li pot tocar a tothom. Perds la feina, et passes sis mesos sense rebre ingressos i no pots pagar la hipoteca o el lloguer. Acabes al carrer i a ocupar perquè l’administració no dóna alternatives. Hi ha una part immigrant, gent gran que amb la pensió no pot pagar l’increment de lloguer, gent jove que volia independitzar-se i no hi ha hagut manera… Nosaltres treballem tant lloguer, com hipoteca com ocupació. Però cal sumar-hi els problemes que vénen derivats: salut, relacions socials, educació dels fills. És un bé de primera necessitat, no et pots plantejar un futur sense un lloc on viure.

Com participareu en la campanya electoral de les properes municipals?

Volem que es parli d’habitatge. Estarem molt actives en la campanya. Igual que fa quatre i vuit anys, a Barcelona volem que es tinguin en consideració de les nostres propostes i actuarem en conseqüència. Al final, totes les propostes més avançades venen del carrer, com la 24/2015 i el 30% d’habitatge públic, també.

Creieu que es desencallarà aviat la 24/2015 que el PP va portar al TC i va quedar bloquejada?

És iniciativa de legislació popular per aprovar llei que obliga al propietari a reallotjar les famílies vulnerable. Si ets un gran propietari i vols desnonar una família vulnerable, estàs obligat a reallotjar-la i donar-li un lloguer social entre el 10 i 18% dels seus ingressos. El PP la va bloquejar i portar al Constitucional i el govern de Sánchez l’ha tornat a posar en actiu, però estem esperant que es publiqui.

Què suposaria per Barcelona?

Seria la bomba. Amb aquesta llei ens estalviaríem molts desnonaments. Dels tres que tenim aquest dijous, ens n’estalviaríem dos. Els jutges l’hauran d’implementar i vigilarem que es compleixi. Que es desbloquegi el recurs d’anticonstitucionalitat del PP i el TC la deixi de vetar.

Igual passa amb la ‘Llei Vivenda PAH’ (la Llei d’emergència habitacional per a famílies vulnerables)…

La Llei Vivenda PAH s’ha de debatre al Parlament. Amb això demanem canviar la LAU -Llei del lloguer-, ampliació del parc públic d’habitatge, llars amb llum, aigua i gas… Ja hem fet propostes que sabem que funcionen però el què passa és que els partits estan molt més còmodes negociant amb fons voltors que no pas amb la ciutadania. El PP intent bloquejar aquesta llei i ara ha fet una esmena a la totalitat, ha presentat el què es votarà ara, que és un text que intenta contrarestar el decret de lloguers del PSOE. Es votarà aquest text, en el millor dels casos, s’aprovarà. Un cop es desbloquegi, seguirà el seu procediment i, via això, podem treure una regulació de preu, pagaments… tot el que no s’ha implementat amb el Decret.

“El que passa amb Catalunya -que està paralitzada- és una brutalitat. Diuen que volen ampliar la protecció de l’habitatge. A què estan esperant? A Catalunya hi ha 2.000 famílies a la taula d’emergència”

La inestabilitat dels governs –en plural- afecta i hi posa encara més impediments?

El que passa amb Catalunya -que està paralitzada- és una brutalitat. Diuen que volen ampliar la protecció de l’habitatge. A què estan esperant? A Catalunya hi ha 2.000 famílies a la taula d’emergència, a l’espera d’un habitatge el qual hi tenen dret. El fet que no hi hagi habitatge va molt més enllà, però evidentment costa molt legislar perquè és feixuc tirar coses endavant: hi ha un conseller que no es parla amb l’altra conseller, són de partits i ideologies diferents… És complicat.

Relacionats