Divendres, 14 Desembre 2018

ENTREVISTA

Martí: “Si haguéssim fet el que hauríem d’haver fet l’1-O probablement hi hauria més gent a la presó, començant per Trias”

El regidor del Partit Demòcrata creu si haguessin governat a Barcelona durant la tardor de l’any passat hi hauria hagut més repressió

El mapa del Partit Demòcrata a Catalunya és tot un desgavell de peces. Però el puzle s’ha de recolocar de cara a un nou escenari: els comicis municipals del maig vinent. A Barcelona hi tenen quatre actors i un repte major: tornar a aconseguir la fotografia de l’alcaldia. El regidor Jordi Martí de l’Ajuntament ho té clar: només la unitat salvaria la capital. Recuperar la Barcelona de Trias i fer fora els comuns és la prioritat pel PDeCAT tot i que, de moment, la peça clau que els hi falta és la dels seus principals aliats republicans.

Fa uns mesos vau presentar la candidatura de Neus Munté, però sembla que el nom de Quim Forn cada vegada agafa més protagonisme. Serà el cap de llista del PDeCAT a Barcelona?

   

 Les coses canvien, i amb una rapidesa inimaginable. El que tenim avui són unes primàries internes amb Neus Munté guanyadora, per tant és la candidata formal. Des d’aleshores han passat coses i el que Munté diu és que és ella la candidata però estem oberts a dialogar i establir acords més amplis amb moviments i partits per fer una candidatura transversal.

Podria ser, doncs, el conseller empresonat qui encapçalés la candidatura d’aquests acords amplis?

Forn ha expressat la voluntat a ajudar en la candidatura. Hi ha vàries possibilitats obertes. Podria ser que hi hagués un acord ampli amb el qual pogués jugar un paper molt important. Forn està obert a col·laborar, estan obertes totes les vies.

Tot i les negatives d’ERC, seguireu insistint fins cremar l’últim cartutx amb la llista unitària?

És evident. Mantindrem la posició i la voluntat de la llista àmplia hi serà fins a l’últim segon. No es tracta de convèncer, això ja ho hem intentat. Queda interpel·lar a ERC però també hi ha altres grups com Demòcrates, plataformes, independents. Poden passar coses que facin moure la seva posició. Som moderadament optimistes. La necessitat de fer una candidatura guanyadora hi és.

Si finalment ho aconseguíssiu, estaríeu disposats a cedir el primer lloc de la candidatura a Maragall i que el vostre candidat ocupés la segona posició?

Hauríem d’estar disposats a parlar de tot. Ens hauríem de posar d’acord en el cap de llista però amb moltes altres coses. L’objectiu és recuperar la capital del país. Coneixem la capital i l’hem governada. Sabem el pa que s’hi dona i que ho podem fer molt millor. El procés cap a la república, sense la capital de Barcelona, ho dificulta molt. Per tant, hi ha la doble voluntat de guanyar les eleccions.

I doncs, parlant d’unitat, descarteu definitivament participar en les Primàries.cat?

Si a les Primàries hi juga tothom, hi juga tothom.

Però ningú fa el primer pas…

Nosaltres no donarem cap pas que no respongui a la unitat. Això ho decidirà la direcció. Si decidim que sí, hem de pactar com i quan.

“Si no es fa res diferent, la foto de l’alcaldia de Barcelona serà una foto que no ens agrada”

Si ERC acceptés, PDeCAT també?

Voldria dir que hi hauria més consens. Però la gent de les Primàries han de ser els primers interessats perquè sigui una fórmula d’èxit. És política i negociació. Els partits polítics no poden forçar la seva visió per passar per l’anella. S’ha de negociar. I sabem que, si no es fa res diferent, la foto de l’alcaldia de Barcelona serà una foto que no ens agrada.

En aquest tauler hi apareix un altre actor. Com s’integraria La Crida al PDeCAT de Barcelona en cas que es presentés a les municipals?

No ho sabem encara. Jo m’hi he adherit però totes les adhesions son a títol individual. És un moviment polític que es constituirà, es faran comissions i organitzacions de territori, és un actor polític, no un partit.

Però ho podria acabar sent…

Serà el que decideixin els adherits i la direcció de la Crida. Els adherits del Partit Demòcrata creiem que la Crida pot tenir unes funcions complementàries. Si arriba el moment que es planteja presentar-se a les municipals ho decidiran els associats. No neix com un contrapoder a ningú. Tampoc com una plataforma que es presenti a les conteses. Si es decidís que sí, influiria. Estem per sumar, no per competir. És una estructura d’internacionalització, de donar cos al Consell per la República i lligar a persones de diferents ideologies. Per mi, la potència és la foto de la unitat: un comunista i un liberal en l’acte de presentació a Manresa.

Què faria PDeCAT si estigués governant a l’Ajuntament per afrontar un ‘hivern calent’? Què creuen que no s’ha fet?

 S’ha d’agrair que l’alcaldessa Colau hagi reconegut que els presos polítics estan injustament empresonats i exiliats, però fins aquí ha arribat. Des del punt de vista pràctic no ha fet res. L’1-O, si hagués governat Trias…

Què hagués passat? Haguéssiu obert tots els col·legis? No haguéssiu deixat sortir a la policia nacional del Port?

 L’actitud de l’alcaldia hagués estat molt més valenta i compromesa amb la Generalitat i el Parlament de Catalunya.

“No sé què haguéssim aconseguit, potser més pals o més gent a la presó. Si haguéssim fet el que hauríem d’haver fet, probablement hi hauria més gent a la presó, començant per Xavier Trias, i és així de bèstia. No puc ser més precís perquè no va passar”

El regidor del PDeCAT, Jordi Martí. Fotografia de Joan Solé

L’alcaldessa denuncia sovint que ha patit una legislatura de descrèdit i que els hi ha resultat molt difícil governar per culpa de l’oposició. Què hi dieu, en aquest sentit?

 És una excusa de mal pagadora. L’excusa de “no podem fer el bé perquè els dolents no ens deixen” és de primer de Primària. Són especialistes en centrifugar les culpes. L’Estat, el PP, l’oposició i el carrer, tot són excuses. És fals. Ho fa servir per gestionar la seva política. Nosaltres hem pactat el Pla pel Dret a l’Habitatge, entre d’altres.

Però això s’hagués pogut tancar molt abans i no ara que s’acaba la legislatura, no?

És culpa seva. Qui governa gestiona els timings. També hem pactat la modificació de plantejament de l’Espai Barça, que no és poca cosa. Hem pactat bastant. És fals que siguem els responsables de boicotejar l’acció de govern.

Em ve al cap el debat de la ‘multi consulta’ i la polèmica que en va sorgir. Com pot ser que un grup municipal que apel·la al dret a decidir ho tombés i, posteriorment, s’abstingués?

S’han de fer les coses bé. No es poden fer ‘xapusses’. Som els participatius número u del món. Però ho porten ara a final de mandat. No han fet cap consulta i quan la presenten et plantegen dues preguntes absurdes per farcir-ho que, a més, no tenen res a veure l’una amb l’altra. Una d’elles, la de la gestió de l’aigua, no és competència municipal i se n’ha muntat un espectacle.

Un altre exemple del descrèdit que apuntava és el rebombori de la revista ‘Run Run’. Amb la seva publicació, se us ha acusat d’anar en contra l’economia col·laborativa i sembla que no heu tingut suficient consens amb les acusacions…

S’han enfadat molt. Pissarello s’enfada i té la pell molt fina. En lloc de parlar de coses alienes ha d’afirmar o desmentir-ho. Nosaltres no hem dit que el que han fet sigui il·legal, sinó políticament reprovable. Són un partit d’extrema esquerra que actuen de manera ‘matussera’. És cert que hem rebut feedback de tota mena. Companys i amics m’han dit: “Ostres, però calia fer-ho així?”. És un element més dels que tenim per fer oposició. Però no hem anat en contra l’economia col·laborativa, això és absolutament fals. Però per a Barcelona en Comú hi ha la tendència d’ajudar a cooperatives amigues del grup, a més hi ha un vídeo de l’Errejon que ho apunta. Ho hem relacionat, no hem inventat res.

I el PDeCAT fa autocrítica d’aquesta legislatura? Què no s’ha fet bé?

 No hem criticat suficient al govern i, alhora, no hem presentat prou propostes alternatives.

La seguretat ha estat un dels temes candents de la legislatura i sou dels grups que més hi heu insistit. Però Colau ha reiterat que, tot i la seva insistent demanda a Buch, el conseller s’ha negat a ampliar la plantilla de Mossos. Finalment, es redistribuirà el cos i s’enviaran més efectius a Ciutat Vella. Com heu interferit en la negociació amb la conselleria?

Els problemes de la conselleria d’interior són desconeguts. Colau demana més, nosaltres també, té el nostre suport. També hem parlat amb la conselleria. Però això no és l’excusa. Primer havia de fer la seva feina i després demanar ajuda. BComú, en paraules de Gala Pin, ha admès que no volien a la policia, no han cregut en les forces d’ordre públic. Han trigat tres anys i mig a adonar-se que la policia és important. Hi ha delinqüència a tot arreu. Vam proposar un pla de xoc, pel Raval i Ciutat Vella i una sèrie de propostes per millorar la seguretat i combatre l’incivisme. El que s’està fent amb Buch és degut a aquesta comissió.

Però Munté parlava de “falta d’autoritat”, com s’entenen aquestes declaracions si és Buch qui es negava a ampliar la plantilla?

Tenen la Guàrdia Urbana a mig gas. I a més, no se senten defensats pel govern. I si hi ha problemes amb manters, el govern ajuda els col·lectius en lloc de defensar a la Guàrdia Urbana. En un moment crític, feien invents amb els cossos i volien dissoldre la USP, que podien ajudar els Mossos. No els toquis i dóna’ls-hi autonomia i integra’ls en operatius! Que facin invents l’any que ve. Ara, no. Si algú actua als narco pisos és justament la USP. No hi ha prou efectius de la GUB perquè no van obrir convocatòria el 2016, que era de reposició. No es pot prescindir de cap convocatòria, i ho van fer. Vam perdre 120 agents de reposició.

El regidor del PDeCAT, Jordi Martí. Fotografia de Joan Solé

És obligatori parlar del projecte de la nova Rambla. S’ha parlat que el concurs públic podria haver estat enfocat de manera partidista per haver caigut en mans de l’exregidora Itziar González amb una inversió de 35,6 milions d’euros. Què us ha semblat la proposta que s’ha presentat aquesta setmana?

Quan es va resoldre el concurs per a ‘km-Zero’ nosaltres vam expressar la nostra sorpresa. És molt sospitós que acabés a l’equip de l’exregidora Itziar González. Què hagués passat si ho hagués fet l’equip de Trias? Ara surt la proposta i ens temem que el resultat no és el producte de tot el procés participatiu que hi hagués hagut d’haver-hi. Gremi d’Hotelers no n’eren coneixedors; amics de la Rambla, tampoc. Als partits de l’oposició no els agrada. Però no qüestionem la pacificació i la filosofia d’alliberar certs punts de la ciutat de vehicles, de fet el Partit Demòcrata ho contempla des de ja fa anys.

Precisament, la Rambla és un dels punts icònics de la ciutat però alhora més massificats. Les últimes dades de turisme a Barcelona han estat del 80% d’ocupació hotelera durant el festiu de Tots Sants. Contempleu com a grup que el turisme porti al desbordament en aquests punts de la ciutat?

No es pot resoldre amb una vareta màgica. Però per aquest tema va ser pel que BComú va guanyar les eleccions. Després del foc d’encenalls que van presentar, quins són els resultats? La problemàtica continua vigent. Barcelona és una ciutat d’un atractiu turístic brutal però la clau de la implementació de les mesures és el diàleg. L’únic que es fa és contra-posicionar-se amb els sectors que no porten la solució. Has de parlar amb creueristes, amb els operadors turístics, amb el gremi de Restauradors, perseguir la il·legalitat a totes dels pisos turístics… S’han d’establir mesures pal·liatives perquè els efectes negatius siguin els menys possibles.

Però sembla que seguiu cridant al turisme a través de campanyes i feu oposició quan altres grups demanen restringir-lo…

És que s’ha d’anar alerta. No pots explicar coses que no quadren. El 12 % del PIB que aporta el turisme el necessitem. Això vol dir que hem de fer coses perquè vingui menys gent però el resultat de l’impacte econòmic sigui el mateix. Això es fa incentivant a què vinguin determinats col·lectius, sense ser elitista.

Entenc que us referiu a fomentar el turisme capitalista. Però podria arribar a ser incompatible amb les mesures actuals, com per exemple blindar la construcció d’hotel a la zona 1, a Ciutat Vella, si s’amplia el radi del PEUAT…

Amb això estem d’acord. Estem d’acord en blindar la zona cèntrica dels hotels però no de la resta. L’alcaldessa ha aconseguit que els hotelers es facin rics. I els preus dels edificis que es podien convertir en hotels es van disparar.

“Amb aquesta mesura, a curt termini, Colau ha aconseguit inflar els comptes de resultats de les finances hoteleres. Felicitats, perquè teòricament això ho fa la dreta”

Com podria ser apujar la taxa turística per pernoctació?

És clar que sí. Qui vingui, que pagui. No entrem en què s’emporta qui, referint-me a Ajuntament-Generalitat, però clar que sí. I que repercuteixi al barri concret que pateix la massificació, com a la Sagrada Família o a la Barceloneta, que s’incentivi a través de bonificacions. Hi ha moltes fórmules.

I seguint amb el turisme, pisos turístics. Fa deu anys que es denuncia la situació i amb Trias no es va abordar. BComú n’ha tancat prop de 5.000… 

Bé, van començar amb els socialistes. Però tenim les limitacions que tenim. El govern ho ha fet bé, amb això estem d’acord i tenen el nostre suport. Però una altra cosa són les habitacions rellogades, índole que depèn de la Generalitat. Hem de negociar. Ens interessa que un privat, que no arriba a final de mes, pugui llogar l’habitació i la limitem a 60 dies l’any? Fins que no hi hagi aquesta normativa hi haurà alegalitat.

Al final, els pisos turístics i l’especulació en l’habitatge porten al fet que una persona hagi de pagar una mitja de 870 euros de lloguer a la ciutat. La política d’habitatge seria una de les primeres mesures que abordaríeu si governéssiu?

No podem parlar de xifres. A curt termini no el resoldrem. Amb les mesures, governant bé i dialogant amb Estat-Generalitat podríem donar solució a una part del problema. Vam començar amb el pla d’habitatge el 2014, però uns 250 dels pisos que ha donat Colau són gràcies al nostre pla. Han donat 670 pisos en tres anys i mig. Us imagineu que això hagués passat amb l’alcalde Trias? El maig del 2015 Colau va fer dues grans promeses electorals. Desnonaments i habitatges. Hi ha 7 desnonaments al dia. No s’ha resolt ni amb voluntat política ni amb diners. Els hem donat suport però no hi ha resultats. Has de tenir una política d’habitatge a 30 anys vista. Ells van dir que 4 anys ho arreglaven i s’ho van creure. Jugar amb la misèria de la gent és molt lleig. El balanç que podem fer en acabar el mandat en habitatge és un fracàs, i va ser la principal bandera electoral.

 

Seguiu-nos a:

EDITORIAL

OPINIÓ

Més llegits

Segueix-nos a

469 Seguir
58,941 Seguir