Dilluns, 19 d'Agost de 2019 - Edició 389
La República

Maria Carme Rova guanya el premi Prudenci Bertrana de novel·la

L’escriptora barcelonina Maria Carme Roca ha estat la guanyadora del 51è Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la El far, una obra que gira al voltant de la força de l’amor, […]

Ramon Moreno
Ramon Moreno 20/09/2018
(c) Jordi Tamayo

L’escriptora barcelonina Maria Carme Roca ha estat la guanyadora del 51è Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la El far, una obra que gira al voltant de la força de l’amor, la voluntat i l’odi, ambientada al far de l’illa de Buda.

Segons Gemma Lienas, membre del jurat, El far és “una novel·la en què les relacions familiars, no sempre fàcils, i els secrets curosament amagats et captiven fins al final”. Per la seva part, una altra membre del jurat, Care Santos ha definit l’obra guanyadora com “un viatge d’emocions en el temps i en l’espai que ens descobreix un dels indrets més desconeguts i interessants del nostre país: el far de l’illa de Buda”. La resta de membres del jurat han estat el professor i editor Xavier Cortadellas, Glòria Guasch i Albert Vilaró.

Maria Carme Roca té una llarga trajectòria al món literari d’ençà que el 1997 va publicar la seva primera obra. En general és reconeguda per les seves novel·les històriques, com El monestir proscrit, Barcino o Lenigma Colom, i ha obtingut alguns dels premis més destacats dels país com el Barcanova de literatura infantil i el Nèstor Luján de novel·la històrica entra d’altres.

Creat el 1968, el Premi Prudenci Bertrana és un guardó literari que forma part dels Premis Literaris de Girona. Atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana, acull originals escrits en català i té una dotació de 30.000 euros.

Premi Miquel de Palol de Poesia 

Pel que fa a l’apartat de poesia dels premis literaris gironins, el barceloní Marc Rovira ha estat reconegut amb el Premi Miquel de Palol de poesia pel poemari Cap vespre, que segons el jurat “se situa a l’esquerda entre el llenguatge i la realitat: fins a quin punt aconseguim referir-nos a les coses que anomenem, o bé només podem al·ludir a la seva absència a través de la llengua? Si finalment la relació entre les paraules i les coses ha quedat suspesa, la poesia ve a rescatar del naufragi del discurs les restes de pensament que puguin formular-se i, així, negant-les, arriba a afirmar-se”.

Vicenç Villatoro ens apropa el pensament de Savonarola i Maquiavel

Massa foc. Diàlegs extremadament apòcrifs entre Savonarola i Maquiavel, de Vicenç Villatoro ha estat l’obra guanyadora del 39è Premi Carles Rahola d’Assaig. L’obra ens situa a la Florència dels Mèdici del final del segle XV, on s’enfronten dues maneres de d’entendre el món i la política, representades per dos personatges fascinants: Savonarola i Maquiavel. Des d’aquell moment, la política dels països occidentals bascula entre aquests dos pols: l’opció purificadora del religiós o la reformadora de l’autor d’El príncep. La Florència dels Mèdici no només enlluerna els historiadors, novel·listes i aficionats a l’art; també els analistes de l’actualitat política i social hi veuen el laboratori d’una disjuntiva que en els nostres dies està més viva que mai.

Jordi Folck obté el premi Ramon Muntaner amb una obra sobre l’amor per la lectura

Per la seva part l’escriptor, dramaturg i actor reusenc Jordi Folck ha obtingut el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb l’obra El noi de paper, una novel·la “per a tots els públics que ens parla de l’amor per la lectura i que convida a no perdre mai la imaginació”.

Totes les obres guardonades seran publicades per editorials del Grup 62 els propers mesos.

 

Relacionats