Dilluns, 17 de Juny de 2019 - Edició 326
La República

Manipular les emocions per segrestar l’independentisme

El dia 10 d’octubre, el Major Trapero i els Mossos d’Esquadra no tenien cap pla per detenir Carles Puigdemont i el seu Govern. Mig món mirava a Catalunya i el […]

Joan Puig
Joan Puig 17/03/2019

El dia 10 d’octubre, el Major Trapero i els Mossos d’Esquadra no tenien cap pla per detenir Carles Puigdemont i el seu Govern. Mig món mirava a Catalunya i el mateix president legítim ha reconegut l’error d’aturar la proclamació de la República en aquelles dates, un fet que l’honora.

Observant com va el judici als presos i preses polítics al Tribunal Suprem i com alguns manipulen les emocions de la gent per aturar el procés independentista, segur que hagués estat millor una convocatòria electoral aquell 27 d’octubre. Ara bé, per fer el moviment calia unitat i honestedat per part de tots, a més d’explicar als milions d’independentistes que malgrat guanyar democràticament calia replegar forces i buscar una finestra guanyadora.

La mala relació existent entre els lideratges de les dues formacions independentistes ho va impedir, i com a resultat de tot plegat tenim un judici d’infàmia i mancat de garanties processals. Fet que alguns aprofiten per manipular les emocions i les mostres de solidaritat davant la repressió del Gobierno.

Aquesta setmana, la declaració del Major Trapero (heroi nacional) ha provocat, malgrat els esforços en negar-ho, sensacions oposades. Entenc que és difícil parlar-ne en uns moments on les emocions i la indignació estan a flor de pell, però cal fer-ho, malgrat ens costi i la seva declaració provoqui dubtes.

En primer lloc, el Major ha volgut salvar la bona imatge del cos dels Mossos d’Esquadra i eliminar qualsevol possibilitat de sentenciar que el cos era el braç armat de la revolta democràtica dels catalans. Si els polítics tenen tot el dret a defensar-se per sortir absolts, Trapero encara hi té més dret.

Crec també que algunes afirmacions es podien haver obviat, així i tot, la declaració de Josep Lluís Trapero ens confirma l’error de no tirar endavant la Declaració Unilateral d’Independència el dia 3 o 10 d’octubre. Era l’opció guanyadora. En aquelles dates, el Gobierno estava derrotat i veien que ho perdien tot, no podien aplicar més força.

El món retransmetia la revolta catalana pacífica i democràtica, més de dos milions de persones disposades a salvar la democràcia. La República Catalana era imparable. Per tot el que estem veient en el judici de la farsa, malgrat no tenen proves els condemnaran, cal estar preparats per tirar endavant la República i no perdre el temps en intentar negociar amb Espanya.

Ara ja ho sabem, ells no accepten la democràcia de les urnes, ens volen aniquilar uns d’una manera més salvatge i altres de manera més dolça, però igualment ens volen aniquilar.

Les emocions no ens poden impedir que el procés cap a la independència de Catalunya sigui retardat. Som majoria democràtica i hem de configurar un full de ruta demolidor per aconseguir l’objectiu. Esperar a tenir majories impossibles és perdre, el temps ens va en contra.

Calen lideratges ferms i forts disposats a guanyar amb seny. Aquesta és l’única forma d’aconseguir la llibertat dels presos i preses polítics, el retorn dels exiliats i aturar les represàlies que pateixen milers d’independentistes que només volen ser lliures.

PD:  Trapero va marxar de la sala del Suprem sense mirar a la cara els membres del Govern legítim. Una imatge que diu moltes coses, entre altres, ens recorda com el 10 d’octubre no existia cap pla per detenir Puigdemont i la resta de consellers. En cas contrari hagués estat una traïció.

Relacionats