dimecres, 19 setembre 2018

L’últim llibre de Paula Bonet: molts silencis i poques paraules que trenquen un tabú

'Rosegadors. El cos d'una embarassada sense embrió', el diari de dos avortaments

|

‘Rosegadors’, de Paula Bonet, és el llibre més íntim que una mare pot escriure. L’autora el descriu com “el llibre que mai hagués publicat” perquè va dibuixar i escriure per la filla que no va tenir. Perquè encara que l’autora perdés dos fills per dos avortaments espontanis, la Paula ha estat mare. S’ha enfrontat a les pors, angoixes, dolors i ha agafat l’empenta de la valentia per escriure un llibre carregat de silencis més que de paraules i del que no li venia de gust explicar. Un llibre que ha trencat el tabú de les mares que pateixen la pèrdua de l’embrió. Silenciades.

Un dels mil tabús del cos de la dona

Publicitat

El tabú el trenca una fotografia que l’artista publica a les seves xarxes socials. Apareix amb la panxa d’embarassada i explica que ha perdut el bebè. El llibre és un recull del dietari de l’autora que transcorre des de cinc mesos abans de l’embaràs fins que ja espera la segona filla. Bonet estava convençuda que seria una nena. És il·lustradora i li dibuixava animals rosegadors en un conte –que també publica juntament amb els relats- per quan naixés.

La invisibilització de la dona en el món sanitari ha perpetrat el tabú dels avortaments espontanis. La Paula és ‘orfe de filles’ i no hi ha cap paraula que ho expressi. Sofia Fournier, la ginecòloga de l’autora, subratlla que en el primer trimestre de l’embaràs prop del 25 % de les mares perden l’embrió. En alguns casos, el dolor és aterridor, també hi ha sang. En altres, com en el seu, la mort es fa silenci. Per això explica que li diu ‘rateta’ des que va veure que es perdia sense fer soroll.

Pressionades per ser mares i oblidades durant l’embaràs

La Sofía l’ha acompanyat en el procés i en el dol perinatal però també en l’angoixa que produeix estar embarassada després de perdre el fill una vegada. Paula Bonet també publica els mails que enviava en hores intempestives de la matinada a la Sofía, inquieta i nerviosa. “Tot era perillós”, diu. Pressionades per ser mares i oblidades durant l’embaràs; incongruències de la vida –i mai millor dit-. Ara, després que hagin passat uns mesos de la pèrdua del segon embrió, Paula Bonet s’està plantejant si vol tonar a ser mare.

 

Publicitat

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

176 Seguir
54,510 Seguir