Diumenge, 15 de Setembre de 2019 - Edició 416
La República

Les retallades de Colau

Franklin deia que “calia cuidar els petits gestos, ja que un petit forat pot provocar l’enfonsament del vaixell. En aquest món cap cosa és segura en aquesta vida menys la […]

Biel Figueras
Biel Figueras 22/01/2019

Franklin deia que “calia cuidar els petits gestos, ja que un petit forat pot provocar l’enfonsament del vaixell. En aquest món cap cosa és segura en aquesta vida menys la mort i els impostos”. I és que tota incidència, per petita que sigui i especialment en les administracions públiques, pot ser símptoma d’un drama molt major. I últimament la ciutat de Barcelona n’ha viscut unes quantes d’aquestes petites incidències. Posem per exemple la llosa de formigó que actualment cobreix el tram baix de la Ronda de Sant Antoni, llosa de formigó que fa sis mesos que ja no hauria de ser allà.

El passat mes de maig el Govern Municipal d’Ada Colau presentava el projecte de remodelació de la Ronda de Sant Antoni que es duria a terme després del previst desmantellament del mercat provisional de Sant Antoni que durant deu anys va ocupar la zona baixa de la ronda. La inauguració de la reforma Mercat de Sant Antoni era una bona oportunitat per reformar i posar al dia la Ronda de Sant Antoni. L’Ajuntament va presentar un projecte molt maco, un projecte amb tot de “renders” –aquelles infografies digitals tan boniques on tots els projectes urbanístics brillen i són plens de nens jugant amb pilotes i mares primerenques que empenyen cotxets– magnífics i que ens feien somniar amb una ronda sempre assolellada i plena de vida. Això era sobre el paper, ja que després de nou mesos la realitat és molt diferent. A la part alta de la ronda no s’ha tocat res i a la part baixa, on el mercat provisional ocupava tot el carrer, només s’ha desinstal·lat l’estructura del mercat provisional tot deixant la plataforma de formigó on s’assentava. Això sí, han decorat la plataforma de formigó amb dibuixos i l’han ornamentat amb cabassos gegants de plàstic negre on hi creixen uns arbres raquítics i desfullats. Tota comparació amb el “render” original és distòpica, tot i que les obres haurien d’haver començat fa gairebé sis mesos. Però com s’ha donat aquesta situació?

Tot efecte té una causa inicial, i la causa inicial de la no reforma de la Ronda de Sant Antoni es crea el juliol del 2018. A mitjans de juliol sortia publicada una notícia segons la qual l’Ajuntament de Barcelona estaria aplicant retallades en diverses àrees, ja que s’hauria produït un forat de 117M€ que vindrien donats per gastar més del compte i per haver calculat malament els impostos que es recaptarien al llarg de l’any. En aquell moment des del Govern Colau es va dir que això era fals, que només eren petits reajustaments, que tot era alarmisme… però durant mesos anaven arribant rumors interns des de diferents àrees de l’Ajuntament, des de les gerències de districte a Betevé: s’estaven donant ordres de reduir les despeses dels diferents organismes, des d’un 5% a un 10%. Però no ha sigut fins ara, en tancar l’any, que molts d’aquests documents s’han fet públics. Contractes que es van retirar per no poder pagar-los, obres que s’han ajornat, beques i subvencions que no s’han donat… i la veritat: “a la vista del marc pressupostari que determina la gerència d’Economia i que marca una disminució de pressupost corrent entre el 5% i el 10% respecte del pressupost vigent pel 2018 en data 17 de juliol del 2018…”. La informació publicada al juliol era certa.

Pisarello va dir que tot això no eren retallades, que eren reajustaments de calendari… Cal dir que això és com allò que va dir de la democràcia dinàmica que va utilitzar per descriure certs règims totalitaris. Però la manipulació del llenguatge no sempre pot emmascarar la realitat, i aquesta és que si redueixes la despesa corrent en un 7’9% això vol dir que retalles un 7’9%, no hi ha gaire més a dir ni cap gran misteri. I això en qualsevol administració es nota i s’ha notat.

No només s’ha aturat la Ronda de Sant Antoni, també s’han aturat altres grans projectes. Com la reforma de la Rambla, la remodelació del carrer Girona, la cobertura de la Ronda de dalt o la reforma dels Tres turons… Però fora dels grans projectes també trobem l’aturada d’equipaments, des de la biblioteca de Sarrià, el Borsí o diverses escoles bressols… Fins i tot la seguretat s’ha vist afectada amb la no contractació de material i vehicles per a la Guàrdia urbana. O també podríem comentar la no construcció del col·lector d’aigües del Paral·lel que tants problemes va ocasionar durant la passada tardor. En total uns 118M€ que s’han esfumat i que s’han hagut de retallar. Retallades d’entre un 5% i un 10% en totes les gerències, en tots els districtes, en totes les àrees. Una retallada global del 7’9%, una retallada de rècord.

Entre el que han gastat de més per por a tenir un superàvit i el que no han ingressat per fer malament els càlculs han creat un forat final de 118M€ dins d’uns pressupostos de 3000M€. Això és extraordinari. Perquè es vegi la seva extraordinalitat només cal tenir en compte la següent dada: l’Ajuntament de Barcelona mai ha hagut d’aplicar retallades en els seus pressupostos, no n’hi va haver ni en el pitjor període de la crisi 2007-2014. Mai. Aquesta situació excepcional per ara no enfonsa el vaixell Barcelona, però és un clar símptoma de com funciona la ciutat, de com de malament es poden fer les coses. Desídia i incompetència com a estàndard de la seva gestió. Molt bones intencions però cap bona concreció.

L’herència que els comuns van rebre el 2015 s’ha exhaurit, l’han cremat i malbarat. I el que deixaran d’herència al pròxim govern sorgit de les eleccions del 26 de maig serà una càrrega pesada que llastrarà la ciutat durant anys. Franklin deia que només la mort i els impostos eren segurs… però caldria començar a debatre si dins d’aquest paquet hi podem afegir la mala gestió de Barcelona en Comú.

Relacionats