Dilluns, 23 de Setembre de 2019 - Edició 424
La República

L’altre United

Dimecres 10 d’abril a les nou del vespre, el Barça trepitjarà la gespa d’Old Trafford, un dels estadis més bonics i emblemàtics del futbol mundial. Un escenari majestuós per uns […]

Avatar
Adrià Soldevila 09/04/2019

Dimecres 10 d’abril a les nou del vespre, el Barça trepitjarà la gespa d’Old Trafford, un dels estadis més bonics i emblemàtics del futbol mundial. Un escenari majestuós per uns quarts de final de la Lliga de Campions, la competició per excel·lència del futbol de clubs a nivell internacional. L’atmosfera atrau qualsevol futbolista i afeccionat a l’esport. No obstant, el Manchester United no trepitjava els quarts de final de la Champions League des de la temporada 2013-14, és a dir, ara fa cinc anys. De fet, no supera aquesta fase d’eliminatòries des que fou víctima del millor Barça de la història a Wembley, el maig del 2011, en el què molts exblaugrana consideren el partit més brillant de l’etapa de Pep Guardiola.

El Manchester United ha canviat molt. En la darrera dècada, les seves actuacions a la gespa contrasten amb la història d’un dels gegants més influents i temuts del futbol europeu. Influent a nivell de gestió, sobretot d’una globalització de marca iniciada per Peter Kenyon a través de la imatge de David Beckham a finals dels 90, amb la qual el United s’ha convertit en un dels icones esportius més reconeguts del món independentment dels títols assolits; i temut futbolísticament per un palmarès envejable del qual en pengen 20 lligues angleses -ara Premier League- i tres Lligues de Campions. A dia d’avui, sis anys després de la marxa de Sir Alex Ferguson -qui va dirigir l’equip durant 27 temporades-, els diables vermells han deixat de ser un equip endimoniat.

Precisament, Ferguson, a qui el club ha volgut homenatjar batejant una graderia d’Old Trafford amb el seu nom, va viure en primera persona un dels episodis més transcendents de la història del Manchester United. El maig del 2005, després de diversos intents de compra -el més mediàtic el protagonitzat pel gegant de les comunicacions Rupert Murdoch el 1998-, el club fou venut al magnat nord-americà Malcolm Glazer, un fet que va provocar una dura oposició per part de milers d’afeccionats decebuts amb el desarrelament de l’entitat i l’evolució, ja iniciada anys abans amb Kenyon, d’una companyia que pretenia assolir xifres econòmiques de gran impacte a través de la comercialització de productes a nivell internacional.

Pocs dies després d’aquesta compra, més de 1.000 seguidors del Manchester United van fundar el FC United of Manchester. Ho feren encabits al Central Methodist Hall de la ciutat, empesos per Andy Walsh -qui fou fins el 2016 director general del jove club- i amb l’objectiu de recuperar la passió pels colors vermells del ManUnited rebutjant les condicions que començava a establir l’arribada del futbol modern. “Érem afeccionats del Manchester United que vam marxar d’Old Trafford desil·lusionats. Sempre havíem animat l’equip i volíem seguir fent-ho cada dissabte al costat dels nostres amics, cantant cançons i donant suport a un equip que vestís de vermell”, explica Adrian Seddon, president del FC United of Manchester, a La República Esportiva.

La resta del reportatge a La República Esportiva 

Relacionats