Dissabte, 16 Febrer 2019

L’advocacia de l’estat defensarà l’espoli nazi als EUA

"La postura d'Espanya en aquest cas és pintoresca" afirma l'advocat Bernardo Cremades J.R. representant de la comunitat jueva

|

Segueix-nos a

El judici pel quadre de Camille Pissarro Rue st. Honoré, aprés-midi, effet de la pluie espoliat pels nazis, que ha suposat un litigi entre la Fundació Col·lecció Thyssen-Bornemisza i els hereus de Lilly Cassirer, la legítima propietària del quadre, se celebrarà el pròxim 4 de desembre d’aquest any.

La decisió ha estat presa pel jutge dels EUA que porta el cas, una vegada vençuda la mediació obligatòria entre ambdues parts d’aquest estiu, segons ha informat el bufet Cremades i Advocats, que representen a la Comunitat jueva de Madrid i la Federació de Comunitats Jueves d’Espanya, adherides a la família Cassirer en aquesta causa.

   

Els hereus asseguren que Cassirer es va veure obligada a vendre l’obra als nazis a un baix preu per tal de poder sortir d’Alemanya el 1939. La Fundació de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza està recolzada en aquest litigi per l’advocacia de l’Estat.

El mes de maig passat, es coneixia que el Tribunal Suprema dels EUA no admetia a tràmit el recurs presentat per la Fundació Thyssen-Bornemisza. Això implicava que la causa tornava al jutjat de districte, a Pasadena, per continuar allà la seva tramitació.

El jutge ara ha de decidir si la Fundació Thyssen-Bornemisza sabia o no que el quadre fou espoliat pels nazis en adquirir-l’ho per la seva col·lecció. En cas afirmatiu l’hauran de tornar a la família Cassirer.

L’obra va passar per diferents propietaris fins que el 1976 la va adquirir el Baró Thyssen-Bornemisza que la va vendre a la Fundació Col·lecció Thyssen-Bornemisza el 1993. Els hereus legitims de la pintura la van descobrir el 2000 fent turisme al Museu Thyssen.

Primera Decisió i revocació

David Cassirer, hereu de Lilly Cassirer, va presentar, el 2005, una demanda davant del jutge del Districte Federal de Pasadena (Califòrnia, EUA). El jutge va determinar que la Fundación Colección Thyssen-Bornemisza era la propietària del quadre, fos quin fos el títol d’adquisició, ja que segons el dret espanyol ho era per prescripció adquisitiva.

Aquesta decisió judicial fou revocada el juliol de l’any passat a la cort d’Apel·lacions del Novè Circuit dels EUA que va ordenar al jutge del districte que entrés a valorar, si, quan la fundació va comprar el quadre l’any 1993, el Thyssen sabia o hauria d’haver sabut que el quadre procedia de l’espoli nazi. En cas afirmatiu, el museu es veuria obligat a tornar el quadre a la família Cassirer.

Bernardo Cremades Roman, advocat de la Comunitat Jueva de Madrid i la Federació d’Espanya treballa amb el bufet Boies-Schiller per recuperar el quadre. En declaracions a La República explica com la Fundació Thyssen es va emparar en l’article 1905 del Codi Civil espanyol, on s’afirma que si hom posseeix de bona fe un be moble, al cap de set anys és seu. Però demostraren que en realitat s’havia d’aplicar l’article 1956, on s’explica que si es posseeix quelcom d’una forma il·lícita, el be, no passa a ser propietat de la persona fins que el delicte ha prescrit, així com ja no es pot demanar responsabilitats civils sobre el mateix. Cremades Roman afirma que el quadre té una etiqueta a l’anvers que el situa a Berlín el 1945. “El baró Thyssen era un expert en art i només per aquest fet ja haurien d’haver saltat totes les alarmes”. Alhora que explica com el preu que en pagà el Baró fou molt baix (275.000 dollars de 1976), Pissarro era molt valorat pels nazis i estava inclòs en llistes de quadres espoliats. “Ho tenen molt difícil per demostrar que no sabien res del quadre”.

Quan la diplomàcia espanyola va fallar

El cas Cassirer té una llarga cua. L’Estat a partir de 2010 el va intentar solucionar per la via diplomàtica tal com demostren diferents cables de Wikileaks. En una primera instància el 2008 i sense la solució judicial per la sobirania sobre el vaixell enfonsat Nuestra Señora de las Mercedes que contenia 600 milions de dollars en or, l’Estat espanyol volia intercanviar el vaixell pel quadre. D’aquesta manera l’empresa Odissey, de rescat de tresors, cediria la nau a l’Estat i Espanya tornaria el quadre als EUA. El jutjat de Tampa que portà el cas va donar la raó al país peninsular el 2010. L’Administració nord-americana va fixar-se la devolució de la peça com una prioritat en la seva política amb Espanya. Aquell any es va oferir una gran retrospectiva d’art espanyol dels anys 70 i 80 als EUA com a compensació. Però Espanya no va acceptar el tracte.

Cremades Roman explica com la posició d’Espanya en aquest cas és pintoresca, ja que el Regne ha firmat diversos tractats internacionals per tal de reparar les víctimes dels nazis, però a l’hora de poder actuar hi posa totes les traves possibles. “És una posició incoherent i de doble moral. Espanya té l’oportunitat de donar exemple i treure pit, però decideix no fer-ho” han estat les paraules de l’advocat. El dia 4 de desembre tornarà a començar el judici, llavors l’Estat haurà de defensar el mateix que els nazis, la seva propietat sobre el quadre.

 


Seguiu-nos a:

MÉS LLEGITS