Dissabte, 20 de Juliol de 2019 - Edició 359
La República

La sectorial de dones de l’ANC: “El feminisme independentista es farà notar aquest 8M”

“Si se’ns queden, no ens oblideu”. Aquesta frase de la Dolors Bassa a les portes del Tribunal Suprem, abans del seu segon ingrés a presó, ressona en totes i cadascuna […]

Marina Bou Cabero
Marina Bou Cabero 07/03/2019
La pancarta que usarà la sectorial de dones de l'ANC en les mobilitzacions pel 8M

“Si se’ns queden, no ens oblideu”. Aquesta frase de la Dolors Bassa a les portes del Tribunal Suprem, abans del seu segon ingrés a presó, ressona en totes i cadascuna de les accions de ‘Dones per la independència’ des d’aquell 23 de març de 2018. Els trenta-dos dies que l’exconsellera havia passat ja privada de llibertat a Alcalà-Meco van posar de manifest la invisibilitat de les preses i exiliades polítiques i aquesta sectorial de l’ANC va proposar-se treballar per transformar la situació donant vida a la campanya ‘Cap dona en l’oblit’. Però el rerefons d’aquesta i la resta d’iniciatives que impulsen va molt més enllà perquè -segons apunta la seva coordinadora, Montserrat Higueras- “no se les invisibilitza com a preses polítiques o exiliades, sinó que la societat acostuma a invisibilitzar-nos a totes les dones”. A Catalunya i a la resta del món, Higueras lamenta que les dones “hem de patir els perjudicis d’un univers sociocultural patriarcal, a vegades, amb la nostra pròpia participació en no donar suficient importància a la nostra mirada”.

Una situació que ‘Dones per la independència’ intenta revertir des de finals del 2015 quan, després d’un intent fallit només un any després de la creació de l’Assemblea, es van constituir com a sectorial amb l’objectiu de lluitar per una República Catalana feminista. “La República és canvi, però sobretot és assegurar una convivència igualitària, equitativa i socialment més justa. Per tant, si les dones lluitem pels nostres drets i per tenir les mateixes condicions d’igualtat que els companys homes, el que busquem és una república no només per a dones sinó per a dones i homes. Si nosaltres obtenim una millora, ells també la tenen perquè compartim societat”, afirma Higueras. I és que és justament per això que -diu la coordinadora- “vam pensar que, com a dones que treballem en diferents sectors, era bo ajuntar-nos per treballar des de la perspectiva de gènere dins l’ANC” i aportar una mirada feminista en tota mena de campanyes. Unes 1.600 dones, adherides a la sectorial i que treballen en nuclis territorials arreu de Catalunya, s’encarreguen de fer realitat aquest propòsit que -en paraules d’Àngels Pujol, membre del Secretariat Nacional de l’ANC- passa per reconèixer el protagonisme de les dones en el procés.

L’1-O “vam trobar suport de tot el moviment feminista”

Abans de l’1-O, ‘Dones per la independència’ va treballar incansablement a través de la plataforma ‘Dones pel Sí!’ per guanyar el referèndum “des de la unitat”. “Vam constituir-nos amb les representants dels partits polítics, ANC, Òmnium, Comissió de la Dignitat, diverses entitats feministes, sindicats… La idea era treballar de manera unitària per convèncer sectors de dones que votessin ‘Sí’”, explica Higueras, que recorda com durant la jornada del referèndum “hi havia companyes a tot arreu” i reivindica el comunicat emès des de la sectorial en suport a l’aturada de país del 3-O. Els ànims aleshores eren positius, però la sensació va durar poc: de seguida, l’Estat va empresonar els líders polítics i civils de l’independentisme i altres van haver de marxar a l’exili. Va ser aleshores quan les dones de l’Assemblea van tornar a la càrrega per les represaliades polítiques (“sense oblidar-los a ells, evidentment”) i la resposta va ser massiva, amb actes constants a les presons catalanes on hi havia Forcadell i Bassa i creant una xarxa de suport “amb les companyes afectades per l’1-O”. “El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, vam incorporar la violència de l’1-O en el nostre manifest perquè creiem que és violència patriarcal, la del ‘jo sóc més fort que tu i puc fer-ho’”, explica Higueras. I recorda que l’1-O també va haver-hi dones que van ser assetjades per agents de la policia espanyola.

Però si de tota aquesta ignomínia va sortir alguna cosa remarcable és que -segons apunta Pujol- “aquí vam trobar suport de les feministes en general”, tradicionalment organitzades en cercles propers a ‘Iniciativa per Catalunya’ i allunyades de les tesis sobiranistes. “Sempre ha estat un moviment més lligat a l’esquerra, però bona part dels col·lectius feministes no s’enquadren dins el marc de les formacions polítiques”, explica per remarcar que “l’1-O va haver-hi un canvi i, des d’aleshores, hem percebut certa atenció a la repressió”. Pel que fa a la manera com rep el discurs republicà el feminisme no independentista, Àngels Pujol lamenta però que “no ens creuen massa perquè els nostres Governs, fins ara, tampoc han fet massa coses per creure que anem cap a la República feminista” i assenyala que a la Mesa del Parlament només hi ha una dona. “Aquestes coses desmunten els petits avenços que puguem anar fent”, denuncia i apareix en la conversa Lluís Salvadó i el fet que mantingui el seu càrrec com a secretari general adjunt a ERC després que es filtressin els seus comentaris masclistes sobre conselleres amb “les mamelles grosses”.

“Sabem que les companyes del partit van intentar que es retractés i no ocupés un càrrec tan rellevant, perquè els girava en contra tota la feina que han fet per aconseguir que aquesta mirada en femení fos present al partit”, diu Pujol, que protesta perquè, “en general, ningú assumeix les seves responsabilitats i es banalitzen totes les discriminacions cap a les dones”. Es mostra crítica també amb la piulada de Toni Albà a Inés Arrimadas i lamenta que “les dones que estan en política pateixin tants insults i no se li doni importància”: “L’humor sexista és tan quotidià que ningú el percep com una violència i, tot i que petita, no deixar de ser-ho. I el pitjor és que quan qüestiones això et titllen d’exagerada”, assegura per insistir que no es pot comparar “amb el que rebem com a independentistes”. “Els insults racistes o homòfobs ningú els tolera, però en canvi contra les dones sí”, assenyala per reivindicar la tasca de la sectorial a l’hora d’introduir la perspectiva de gènere “per intentar soscavar aquestes estructures de poder tan patriarcals que hi ha arreu”. I és que, per a ‘Dones per la independència’, parlar d’economia no és només parlar de dèficit fiscal, sinó de com eliminar l’escletxa salarial a la República Catalana; així com parlar de la formació d’un sistema judicial propi vol dir que no hi hagi sentències com les de ‘La Manada’.

“Volem incidir en com ha de ser la República per revertir totes aquestes situacions de desigualtat i discriminació”, conclou Pujol aferrant-se a “l’oportunitat de fer un país millor” i, d’altra banda, crear “vincles i aliances amb les feministes que no són independentistes” ja que -segons aquesta integrant del Secretariat Nacional de l’ANC- el sobiranisme es veu “en minoria” dins els col·lectius feministes organitzats. “A nivell individual, hi ha moltes feministes independentistes, però d’organitzades que es reconeguin com a grups independentistes no tantes”, explica. Però ràpidament matisa que, amb l’aparició dels CDR, “tota la gent incorporada a partir de l’1-O” i l’auge -en els darrers anys, sobretot gràcies als joves- de grups de l’esquerra independentista arreu del país, “ja no som tan minoritàries”. “Si la independència no ve acompanyada del país que volem no té massa interès”, conclou.

Els partits polítics tenen una estructura patriarcal

Però, hi ha suficients referents feministes dins el moviment independentista? Diu Pujol que sí i posa el focus en les preses polítiques, les exiliades i la resta de represaliades. “Venim d’un procés on la Muriel Casals i la Carme Forcadell han estat referents des de l’inici i a l’ANC hi ha moltíssimes dones coordinant territorials i sectorials. La nostra presidenta és dona”, alaba. En aquest sentit, Montserrat Higueras repassa les llistes de cara a les properes cites electorals -amb molt poca presència femenina en els primers llocs- i apunta que “els partits polítics, per sistema, són com la societat i tenen una estructura patriarcal”. “És veritat que moltes companyes que són dins els partits han fet esforços, però qui acostuma a estar al capdavant són homes. Les llistes són paritàries perquè els obliga la llei, però la lluita ha estat molt difícil. Ara, si et fixes en els càrrecs de poder real com les direccions generals, és molt més difícil trobar una majoria femenina”, assegura Higueras. I, de seguida, Pujol reclama als polítics que cal “cedir llocs” i “renunciar als privilegis que tenen”.

La crítica a aquest sistema polític i social patriarcal és una altra manera de ‘Dones per la independència’ de denunciar situacions com les que pateixen Dolors Bassa i Carme Forcadell i per les quals passen i passaran milers de dones. “Les presons no estan preparades per a les dones: estan pensades, organitzades i gestionades per homes i per a nosaltres tot són dificultats”, explica Pujol, que denuncia que “no existeix la perspectiva de gènere dins el model penitenciari català i espanyol”. Narra que hi ha molt poques presons de dones i que normalment solen estar en mòduls de presons masculines, que acostumen a ser els més apartats i amb pitjors condicions: “tant la Carme com la Dolors ens han comentat el que han estat batallant per aconseguir millores quotidianes, com que les deixessin fer piscina més d’un dia a la setmana (en el cas de la Dolors) o que es poguessin dutxar després de fer gimnàstica o fer ús d’un assecador de cabell, en el cas de la Carme”. Les dones de l’ANC asseguren que ambdues han impulsat que la resta de preses s’autoorganitzin per assolir les seves reivindicacions i agraeixen que “gràcies a elles dues, la gent que som fora ens hem fixat més en aquesta realitat”. “Han fet una gran tasca conscienciadora contra un sistema penitenciari que et penalitza pel fet de ser dona. No és només que no tinguis el mateix temps i llibertat per accedir als espais, és que elles han d’adaptar-se a allò que ja està establert per a ells”, conclou Higueras.

“S’atreveixen perquè són dones”

Pel que fa al judici del procés que s’està celebrant aquests dies al Tribunal Suprem, Higueras percep un tracte diferenciat per part de Manuel Marchena a homes i dones, tant pel que fa a les preses polítiques com a les advocades de les defenses o inclús a l’advocacia de l’Estat. “Quan parlen ells, els donen un rang d’importància i solemnitat, en canvi amb elles no ho fan. Marquen la diferència”, denuncia per remarcar que “si fossin homes no els parlarien amb el mateix to”. En aquest sentit, des de ‘Dones per la independència’ també han denunciat el tracte masclista de diversos mitjans unionistes cap a les dones del moviment independentista: “S’atreveixen perquè són dones”, etziben. I retreuen a “l’esquerra intel·lectual espanyola” que miri cap a una altra banda davant aquesta situació, tot i que admeten que hi ha una minoria – “la que el 16M anirà a la manifestació de Madrid”- que es mobilitza contra la repressió de l’Estat. Una repressió que, per altra banda, la sectorial ha patit en les seves pròpies carns amb l’encausament d’algunes de les seves companyes arreu del territori.

Preguntada sobre el camí que cal seguir a partir d’ara, Higueras no dubta en reclamar la unitat que ha fet possible que tirin endavant molts projectes de ‘Dones per la independència’: “Hem de sumar i anar plegats, que no vol dir pensar el mateix, sinó compartir un objectiu comú i anar junts a assolir-lo. Quan el tinguem, en una República ja constituïda, cada partit pot tenir el seu espai. Però primer fem efectiva la República que vam declarar perquè tot el que hem fet i ha passat tingui sentit. Tenim les eines i la gent”, dispara la coordinadora de la sectorial de l’ANC i -posteriorment- envia un record especial a la Tamara Carrasco, “confinada a Viladecans en ple segle XXI” i de la qual “no és just que ningú parli perquè no està a la presó, però no té vida”. “Si el camí és més llarg, potser les estratègies hauran de ser diferents”, sentencia.

L’any passat es va despertar el 8M i enguany toca repetir-ho

Sobre la celebració, demà, de la vaga feminista amb motiu del 8 de març, Higueras ha augurat repetir l’èxit de l’any passat quan -segons ella- va ser “com si d’alguna manera s’hagués despertat”. Recorda “l’experiència increïble” de veure el passeig de Gràcia de Barcelona col·lapsat i espera una nova mobilització massiva perquè “el soroll de l’extrema dreta -que cal combatre des d’una escola i una societat inclusiva i coeducativa perquè ningú compri tot el que va en contra d’allò que sembla moralment assumit com a excusa del que va malament- i la seva misogínia és cada cop més evident”. “Cal introduir realment la perspectiva de gènere arreu, als mitjans de comunicació, als consells d’administració de les empreses, a la formació del professorat, a l’administració pública… Cal aturar estereotips per a frenar-los”, reclama.

D’altra banda, celebra que “coses com les escandaloses sentències per violacions sumades al fet que com a feministes independentistes estem vivint aquest judici, han fet que una part del moviment que no ens era proper acceptés que a una part del manifest unitari del 8M es fes referència a les nostres companyes i al procés polític que estem vivint”. “No sempre és fàcil, perquè dins el moviment feminista no totes són independentistes però, sense comprar la independència, sí que compren el moment d’excepcionalitat i ens donen suport”, destaca Higueras per posar de manifest que aquest 8M “es farà notar el feminisme independentista”. Un cop més, ha remarcat la importància que “moltes fem vaga i que conscienciem a les que tenim al voltant” perquè “moltes d’aquestes seran també les que faran efectiva la República”.

I, en relació al rol que han de jugar els homes en les mobilitzacions d’aquest 8M, Higueras recolza que “el bloc feminista ha d’anar al davant, perquè som les dones que hem treballat per a dur a terme la vaga, però al darrere són benvinguts tots els que vulguin manifestar-se” i apunta que “si volen fer vaga, que la facin per permetre que les dones del seu entorn puguin anar a manifestar-se tot el dia si cal”. “Com més persones hi hagi a la lluita feminista millor, perquè tot allò que són millores per a les dones del seu entorn també els afecta”, apunta Higueras, que va trobar a faltar una columna d’homes que aturés l’autobús dels ultres de ‘HazteOir’ que nega la violència de gènere. “Oportunitats per a reivindicar el feminisme en tenen cada dia, les 24 h. I no pel fet de manifestar-se el 8M donen suport a la causa feminista, sinó que cal que lluitin per les millores salarials i en el temps de cura, per la igualtat en l’àmbit estudiantil, l’avortament lliure…”, diu. Preguntada sobre l’oportunisme de partits com Cs pel que fa a la seva participació al 8M, la coordinadora de la sectorial de dones de l’ANC rebutja entrar a valorar “si són o no feministes perquè la imatge parla per si sola” però apunta que “estaria molt bé si el practiquessin realment els 365 dies de l’any” ja que “no ens aporta res que facin o no vaga el 8M”.

Relacionats