Dimarts, 17 de Setembre de 2019 - Edició 418
La República

La Plataforma per la Llengua creu que la vaga dels empresaris del cinema és girar l’esquena al públic català

La Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat on explica que la vaga de cines convocada pel Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya pel pròxim dilluns significa girar l’esquena al públic català. El comunicat arriba després que la Plataforma presentés un estudi (pdf) sobre la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya’, un estudi comparatiu que demostra que el català és una llengua rendible i que el fet que no s’utilitzi aquesta llengua a les sales de cinema representa un cas únic en el context europeu i que justifica la necessitat d’una regulació del sector.

Redacció
Redacció 28/01/2010

Raons ideològiques i prejudicis del tot infundats
Després de veure les xifres oficials recollides a l’estudi, la Plataforma per la Llengua creu que els interessos que mouen alguns empresaris del sector obeeixen a raons ideològiques i a prejudicis del tot infundats. L’entitat entén que la situació actual és fruit de les inèrcies creades per una situació d’origen franquista i es mostra convençuda que, com ha passat en altres àmbits, un cop s’apliqui la llei, els empresaris reconeixeran les millores.

El català, un cas únic a nivell europeu
El comunicat afirma que la manca d’ús del català al cinema representa un cas únic a nivell dels països europeus i el Quebec, ja que no hi ha cap llengua comparable en nombre d’espectadors potencials o bé en estats amb plurilingüisme oficial on aquest idioma no s’utilitzi per traduir les pel·lícules, en la modalitat de doblatge i subtitulat. L’estudi de la Plataforma per la Llengua presenta diverses legislacions i pràctiques sobre usos lingüístics al cinema en altres països que demostren precisament això.

Finalment, la Plataforma per la Llengua demana que el cinema sigui despenalitzat i que els espectadors catalans tinguin els mateixos drets que la resta de les comunitats lingüístiques comparables; i reclama que el cinema a Catalunya sigui la norma, i no l’excepció en els països democràtics.

Relacionats