Dijous, 18 de Juliol de 2019 - Edició 357
La República

Juan José Millás: “La funció fonamental d’un escriptor és l’educació de la mirada”

ACN Barcelona.-L’escriptor i periodista Juan José Millás ha publicat recentment ‘La vida a ratos’ (Alfaguara), una obra en la qual s’endinsa en el gènere del diari personal per oferir “una […]

Avatar
Agències 18/06/2019

ACN Barcelona.-L’escriptor i periodista Juan José Millás ha publicat recentment ‘La vida a ratos’ (Alfaguara), una obra en la qual s’endinsa en el gènere del diari personal per oferir “una mirada que destaqués els misteris que hi ha en la quotidianitat”. L’autor descriu al llibre la vida d’un alter ego seu, un Juan José Millás que dona classes d’escriptura i fa psicoanàlisi, però que com explica ell mateix, està magníficat, exagerat i caricaturitzat. Millás destaca que la clau del que descriu és mirar la realitat des de nous i inèdits llocs. “La funció fonamental d’un escriptor és l’educació de la mirada”, assegura en una entrevista a l’ACN.

El llibre va sorgir a partir d’una llarga reflexió de Millás. En un primer moment va plantejar-se fer un llibre sobre la vellesa, però ho va rebutjar, tot i que finalment la vellesa també hi és present. Va decidir endinsar-se en el gènere del dietari perquè encara hi havia espais sense explorar com per exemple que la majoria de diaris estan datats per dia i ell va decidir agrupar-ho per setmanes fins a la 194. Cada setmana “constitueix una unitat narrativa i el que al llibre passa divendres té a veure amb el que havia passat dilluns. Cada setmana és un conte i totes les unitats narratives donen a un relat d’ordre major que és la novel·la o el llibre”. Millás volia “fugir de la fragmentació pròpia del diari”. També se’n va adonar que no hi ha paròdia del gènere del diari i això és el que ha intentat en aquesta obra. Als seus alumnes d’escriptura, Millás sempre els hi diu que el primer que han de fer és desaprendre la manera com els han ensenyat a mirar les coses per “buscar punts de vista o llocs des d’on explicar les coses de tots els dies”. De fet, considera que no serveix de res aprendre a com construir un personatge o un diàleg si abans no es construeix una mirada. En el cas de ‘La vida a ratos’, on es narren moments quotidians del protagonista, Millás apunta que molts lectors se sorprenen com la vida domèstica i quotidiana pot atrapar tant, però recorda que ja hi ha llibres com ‘Quadern gris’ de Josep Pla que “parla de coses banals però des d’unes mirades que no les pots deixar de mirar”. Indica que la clau és narrar la quotidianitat des de llocs inèdits que fan que tingui significat. Més que la bellesa o la grandiloqüència literària, a l’escriptor l’obsessiona la precisió en els textos. Considera que la bellesa més gran d’un discurs està en ser precís. Per això, admet que és un gran seguidor de la literatura científica per la seva precisió i destaca llibres com ‘L’origen de les espècies’ de Charles Darwin. “Si ets precís, el text serà bell”. Posa com exemple la maquinària d’un rellotge que “no pretén ser bella, sinó eficaç” i, tot i això, afegeix, “hi ha poques coses tan meravelloses que la maquinària d’un rellotge”. En referència a ‘La vida a ratos’, creu que és un llibre precís i com a efecte secundari, espera, “que sigui bell també”. El protagonista del diari és el mateix Juan José Millás, un escriptor que dona classes d’escriptura i que fa psicoanàlisi. “El Juan José Millás del llibre no soc jo, no estic allí dins, sinó aquí fora”. Al llibre, explica, hi la seva representació i perquè “aquesta fos bona a vegades magnifica, exagera i caricaturitza coses. A vegades per explicar la veritat, s’ha de mentir”. Una de les referències constants del llibre són les classes d’escriptura de Millás. “Hi ha gent que s’apropa al territori de l’escriptura però no perquè vulguin escriure, sinó que volen haver escrit, ells volen ser escriptors sense pagar el preu d’escriure. Sempre els hi dic que han de tenir clar què volen: si escriure o ser escriptors perquè són coses diferents”. Considera que a escriure se n’aprèn, com a tocar el piano o a dibuixar. “El talent l’associo molt al desig, si tu desitges amb totes les teves forces desenvoluparàs el talent per fer-ho”. L’autorJuan José Millás (Valencia, 1946) és escriptor i periodista. En la seva obra, traduïda a més de 20 llengües i guanyadora d’alguns dels principals premis, destaquen les novel·les ‘Cerbero son las sombras’ (1975, Premio Sésamo), ‘Visión del ahogado’ (1977), ‘El jardín vacío’ (1981), ‘Papel moja¬do’ (1983), ‘Letra muerta’ (1984), ‘Tonto, muerto, bas¬tardo e invisible’ (1995), ‘El desorden de tu nombre’ (1987), ‘La soledad era esto’ (1990, Premi Nadal), ‘Volver a casa’ (1990), ‘El orden alfabético’ (1998), ‘No mires debajo de la cama’ (1999), ‘Dos mujeres en Praga’ (2002, Premi Primavera), ‘La ciudad’ (2005), ‘Laura y Julio’ (2006), ‘El mundo’ (2007, Premi Pla¬neta i Premio Nacional de Narrativa), ‘Lo que sé de los hombrecillos’ (2010), ‘La mujer loca’ (2014), ‘Des¬de la sombra’ (2016), ‘Mi verdadera historia’ (2017) y ‘Que nadie duerma’ (2018), a més de llibres de relats i recopilacions d’articles. Millás és col·laborador ”El País’ i col·labora habitualment al programa ‘A vivir’ de la Cadena SER.

Relacionats