Dimecres, 17 de Juliol de 2019 - Edició 356
La República

Jordi Puigneró: “L’1-O es van tancar webs amb més rapidesa que en casos de gihadisme i pornografia infantil”

El conseller de Polítiques Digitals i Administració situa el desplegament de la fibra òptica a tots els racons del país com una de les prioritats de la legislatura

Aleix Ramirez Morlans
Aleix Ramirez Morlans 06/07/2019
jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública / Aleix Ramírez

Jordi Puigneró rep La República al seu despatx de la Via Laietana, un espai de treball amb unes vistes privilegiades de la Catedral de Barcelona. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública parla del desplegament de la fibra òptica i la tecnologia blockchain, entre altres, “com una oportunitat” perquè Catalunya s’apunti a la revolució tecnològica.

Durant aproximadament una hora, Puigneró també parla del futur de l’espai que representen Junts per Catalunya i PDeCAT, sense oblidar el seu paper a la sala de màquines de l’1 d’octubre.

– Vostè, en els darrers dies, ha vaticinat que el blockchain pot arribar a substituir les administracions. En quin sentit? 

 Les meves paraules parteixen d’una idea evident, les tecnologies ho canvien tot. L’aparició d’Internet, per exemple, va crear noves formes de consum i d’alguna forma ha anat modificant els nostres hàbits. En aquest sentit, el blockchain encara és una tecnologia molt verda.

Una de les seves principals funcionalitats és que permetrà enfortir l’empoderement dels ciutadans, ens aportarà una nova governança. El blockchain no deixa de ser un notari de mil caps que treballa 24h i 365 dies l’any, a més de ser una eina gratuïta. Ara per certificar un acord entre dues persones cal un notari o l’administració, amb el blockchain això es modifica i els fedataris passen a ser els membres d’una comunitat. Segurament, les institucions haurem de reformular moltes metodologies.

– No deixa de ser innovació

Exacte. La innovació no ens ha de fer por, un dels casos més recents és la creació de criptomonedes com la Libra. Facebook i altres empreses utilitzen una tecnologia que, sense menystenir el paper dels bancs, modifica les regles del joc. Una cosa és intentar regular els avenços tecnològics per adaptar-nos tots, però contra el progrés no s’hi pot lluitar.

– Però parlant de criptomonedes, la gent del carrer també veu com l’ús del bitcoin ha anat a la baixa, tenint en compte que en el seu moment es va presentar com una revolució?

La innovació et fa sortir de la zona de confort i modifica els statu quo. Un país com Catalunya ha de participar en aquesta revolució digital que estem vivint. Imaginem que quan va arribar la Revolució Industrial, aquí haguéssim renunciat al tractor per llaurar el camp.

Amb el pas del temps, avui tothom reconeix com un gran encert que Catalunya participes en la Revolució Industrial. Sabem del cert que cada revolució tecnològica ha creat més llocs de treball que en l’etapa anterior. Els catalans hem de ser els primers de la classe!

– En la campanya electoral del 21 de desembre, el president Carles Puigdemont i vostè mateix van situar com un dels eixos principals el concepte de República Digital. Parlem només d’estructures d’Estat o també, com vostè ha expressat, de reforçar el vincle de la ciutadania amb el món digital? 

Anem cap a una vida més digital, no només per comunicar-nos. Cada cop utilitzem aquestes eines per fer tràmits amb el banc o l’oci. Ens sorprendríem si féssim una anàlisi de totes les coses que fem cada dia a la xarxa. Quan parlem del projecte de República Digital volem utilitzar una idea simple i intel·ligible per explicar que aquest país ha fet un procés per esdevenir una República. Primer l’1 d’octubre amb el referèndum i després amb una Declaració d’Independència.

Malgrat tots podem estar d’acord que la declaració no es va poder desplegar, la decisió ja està presa. Vivim en una època de trànsit. La majoria dels catalans, en la seva intimitat, han desconnectat de l’estat espanyol.

Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública / Joan Puig

– I en el dia a dia, com s’aplica aquesta República Digital? 

Potser ens hauríem d’haver explicat millor. Si parlem de construir un Estat, el camí era cap al segle XXI i no pas l’anterior. Insisteixo, les noves formes de governança seran digitals.

Estònia és un dels països més avançats del món, des de la perspectiva digital. A l’hora de conèixer les raons per les quals han fet aquesta aposta, els seus governants tiren dels llibres d’història i et recorden que Rússia ha envaït cinc cops el país. Qui no et diu que ho facin una sisena vegada?

– D’alguna manera s’estableix un Estat paral·lel?

Parlem que si es perd el control físic, els ciutadans seguiran tenint accés a la seva documentació i altres tràmits. La gent podria votar el seu Parlament, mitjançant el vot electrònic, independentment del lloc on es trobin els diputats i el respectiu govern. Tota la construcció de la República Digital és perfectament legal.

– A Estònia, el 90% dels tràmits es fan per la xarxa i un 70% del seu PIB prové del sector tecnològic. A més, per dimensions, el país bàltic té moltes similituds amb Catalunya. És l’exemple a seguir? 

Primer de tot hem de tenir un país que estigui ben dotat d’infraestructures digitals i això vol dir connectivitat universal i per tothom. En l’actualitat, una de les millors polítiques que podem oferir als nostres ciutadans és la fibra òptica. La connectivitat millora el desenvolupament personal i genera oportunitats per les empreses o persones que s’instal·lin a les comarques. Totes elles han de tenir les mateixes oportunitats que els habitants de Barcelona. L’accés a Internet és un dret fonamental.

– Quines mesures impulsaran des de la conselleria de Polítiques Digitals? 

Hem impulsat la Carta de Drets i Responsabilitats Digitals, un document que vol ser una referència per futures modificacions de les lleis en l’àmbit digital. En la mateixa categoria que situem els drets humans hem de ser capaços d’incloure el món digital. Després d’assistir al naixement del quart poder, ara és hora del cinquè poder: l’empoderement digital.

– Com es fa aquest canvi de mentalitat? 

Dotant a les persones d’una identitat digital sobirana, fomentar la cultura del vot electrònic i més formació perquè la gent adquireixi les competències digitals més bàsiques.

– La falta de cultura digital és la principal barrera al canvi? 

Evidentment que és un tema cultural, però també s’ha de dir que a l’establishment no l’interessa massa. Amb les noves eines com el vot electrònic perds el control del resultat, un exemple és les eleccions a les cambres. Tot el que sigui afavorir la participació, benvingut sigui. Els guanyadors d’unes eleccions surten més legitimats. Qui es pot oposar a això? Quin demòcrata es pot oposar a què voti tanta gent? El vot electrònic trenca barreres.

– Precisament el vot electrònic podria ser la solució al principal problema de les darreres eleccions, el vot exterior…

Ja hem vist a on van a parar els vots dels catalans a l’exterior, a les escombraries o encallats en ambaixades. Ho hem de permetre? La Generalitat defensa un model que guanyi en legitimitat democràtica.

Al Congrés dels Diputats i el Parlament, alguns diputats utilitzen el vot electrònic en determinades circumstàncies. La tecnologia no és un problema, només és qüestió de voluntat política. Algunes persones volen guanyar als despatxos el que no guanyen a les urnes.

L’exemple més clar l’hem vist amb la investidura del president Puigdemont o els subterfugis utilitzats per evitar comptabilitzar el vot dels presos polítics que són diputats al Parlament. La llei de la Presidència podia permetre la investidura amb una interpretació oberta, però es va fer una lectura restrictiva.

– En quin punt es troba el desplegament de la fibra òptica? 

Des de la Generalitat estem fent un esforç per fer arribar la fibra òptica a totes les comarques. Entenem que és una oportunitat per generar un entorn de competència i desenvolupament per les persones. Amb el projecte Xarxa Oberta de Catalunya hem connectat 29 de les 42 comarques de Catalunya i el meu propòsit és que la fibra òptica a tots els racons del país, l’any 2020. Un pla dotat amb 40 milions d’euros.

Imatge d’uns operaris en una instal·lació d’una xarxa / Generalitat

– Dins i fora de l’independentisme, Jordi Puigneró és considerat un dels cervells informàtics de l’1 d’octubre. L’actuació policial als carrers de Catalunya ja és prou coneguda i a les xarxes? Existeix molta rumorologia sobre els atacs dels pirates i el cens universal 

L’1 d’octubre va ser el triomf de molta gent, en gran part de la societat civil. Durant el procés s’ha parlat molt de la repressió policial i judicial, però molt poc de la repressió digital.

Durant les setmanes anteriors i la mateixa jornada del referèndum, a Catalunya vam viure en un estat de setge digital. Sempre havíem cregut que els tancs entrarien per la Diagonal i al final van acabar entrant a la xarxa. Un camp de batalla, en el qual Catalunya va estar a l’altura i va poder disputar la partida.

L’Estat va iniciar una persecució de webs i altres espais informàtics per unes vies molt poc democràtica. Fins i tot, m’atreviria a dir d’una forma paralegal.

– Aquests moviments es poden perseguir judicialment? 

Els nostres serveis jurídics analitzen el recorregut de possibles denúncies. Per cert, l’1 d’octubre van tancar pàgines web amb més rapidesa que en casos de gihadisme i pornografia infantil. L’Estat es va saltar la seva pròpia normativa.

– Deixem el món digital i parlem d’actualitat política. Quin ha de ser el futur de l’espai que representen Junts per Catalunya i el PDeCAT? 

Ara és moment de fer una reflexió sobre el que representa aquest espai, una franja prou important. Aglutinem gent diversa que va des de posicions liberals fins a idees socialdemòcrates, des d’una perspectiva moderada. La prioritat ha de ser assolir la plena independència de Catalunya.

Sota aquests paràmetres hem de crear una estructura de governança política que consolidi aquest espai com un actor principal en la vida política del país. El mandat de l’1 d’octubre s’ha de poder desplegar, però sense oblidar que cal seguir governant i donar respostes al dia a dia dels ciutadans. La nostra missió no és garantir l’estabilitat d’un Gobierno, si el PSOE no vol negociar que es busqui un altra formació que li doni el suport.

– Quina ha de ser la reacció a la sentència del judici de l’1 d’octubre? 

Primer cal veure quina serà la sentència, perquè s’escolten molts rumors. Jo no espero una sentència tova, l’Estat ha demostrat que la seva única forma d’entendre la seva relació amb Catalunya és escarmentar Catalunya. Espero que Europa posi tot al seu lloc, com ha fet en els casos d’Atutxa i Otegi. Ara bé, el mal ja estarà fet, perquè els presos polítics hauran pagat un preu molt alt en l’àmbit personal.

Relacionats