Dijous, 20 de Juny de 2019 - Edició 329
La República

Joe Gould, el darrer bohemi de Nova York

Mentre llegim El secret d’en Joe Gould, ens podem imaginar nítidament l’escriptor amb la seva figura deixada, la seva mirada absent, tombant pels carrers de Nova York, sense destí fixe, […]

Ramon Moreno
Ramon Moreno 07/04/2019

Mentre llegim El secret d’en Joe Gould, ens podem imaginar nítidament l’escriptor amb la seva figura deixada, la seva mirada absent, tombant pels carrers de Nova York, sense destí fixe, o amb un destí que no coneixem, d’aquí cap allà, a l’encontre amb algun conegut que li ofereixi alguna ajuda per acabar de passar el dia o la nit, rumiant algun paràgraf del seu llibre.

L’escriptor Joseph Mitchell va mantenir la relació amb l’estrafolari personatge que es movia per Greenwich Village al llarg de deu anys, i en va escriure dos perfils literaris, que van aparèixer a les pàgines de la revista The New Yorker els anys 1942 i 1964.

L’enigma de Joe Gould

Joe Gould era tot ell un enigma. Es movia per Nova York buscant l’ajuda que puntualment li oferien amics, coneguts i saludats, entre els que hi havia alguns escriptors reputats. Explicava a tothom la seva vida a través de la seva obra, La història oral del nostre temps, que havia de “revolucionar la literatura planetària” i que multiplicava dotze vegades l’extensió de la Bíblia. Gould, se suposa, escrivia i reescrivia sense parar, en quaderns que deixava en custòdia dels seus amics, en diferents llocs, per tal d’evitar que es perdessin.

Quan Joseph Mitchell ha d’escriure un d’aquells famosos perfils que són marca de la casa del New Yorker, inicia una relació amb Gould en la que passarà a convertir-se en el seu confessor i en una mena de detectiu intel·lectual que, mica en mica, s’endinsarà en la seva personalitat d’escriptor i, també en la seva ànima.

Retrat vital i apassionant

Gould era fill d’una família amb llarg llinatge que va estudiar a Harvard. Ho va deixar tot per anar a Nova York i centrar-se ne la redacció de la seva Història oral, que li consumia tot el temps i per a la qual no volia cap tipus de distracció. “Vagava per hotels de mala mort i bars del Bowery” i quan, com i què escrivia era un misteri, tot i que ell sempre anava explicant els mateixos capítols a tothom. Joe Gould “Havia renunciat a quedar-se a Norwood i viure la vida del Gould el dels Mocs, el boig del poble”, per a convertir-se, a Greenwich Village, en “L’Autor Excèntric d’un gran llibre, misteriós i inèdit”. Gould era, alhora, autor i personatge.

Retrat de l’inconscient de Nova York

El retrat de Joe Gould que ens aporta Joseph Mitchell és d’una intensitat apassionant. Amb literatura quirúrgica, precisa, brillant, dona forma a l’enigmàtic escriptor en la seva tremenda complexitat, amb les seves contradiccions i, també, amb el seu innegable atractiu intel·lectual. Mitchell no jutja, no cau en el dibuix superficial. Escriu del personatge, de la seva relació durant aquells anys, i, també, de retruc, sobre la ciutat de Nova York.

Diu Bernat Dedéu,  a l’incitador pròleg que ens introdueix els dos escrits de Mitchell, que aquest llibre “és un dels millors retrats de l’inconscient d’aquesta ciutat”. I, en efecte, Mitchell fa de Nova York no el marc en què se situa la història, sinó en un veritable personatge que acompanya la trajectòria tant de Gould com d’ell mateix.

El secret de Joe Gould no és, ni vol ser, una biografia; esdevé en tota la seva plenitud un retrat periodístic brillant, fascinant, de lectura absorbent i de relectura obligada per a poder-ne copsar tots els detalls, la immersió progressiva en el personatge fins a identificar-s’hi plenament i introduir el lector en la història, com si escoltéssim la conversa entre Gould i Mitchell asseguts a la taula del costat al Goody’s.

Joe Gould, l’escriptor excèntric i bohemi, el Professor Gavina, va morir el 18 d’agost de 1957, d’arteriosclerosi i senilitat precoç. Com precisament defineix Mitchell “Havia creat un personatge molt més complex, al meu pare, que la majoria de personatges creats pels novel·listes i dramaturgs de la seva època”.

“No van trobar ni un sol quadern” de la seva Història oral del nostre temps.

 

Relacionats