Dimarts, 17 de Setembre de 2019 - Edició 418
La República

Joan Solà canta les quaranta als parlamentaris i avisa que el català ‘no està bé de salut’

El lingüista i 41è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà, ha avisat aquest dimecres que el català ‘no està bé de salut, ni política, ni social ni filològica’ i ha recordat als parlamentaris catalans la seva ‘responsabilitat més gran’, en tant que legisladors, per redreçar la situació. Per començar, creu que cal que els catalans preservin la seva ‘personalitat’ i que estiguin disposats a arribar ‘on calgui’ per fer-ho, i ha instat la classe dirigent a fer que el català sigui ‘una llengua útil i necessària’ per no haver de sentir-se ‘ni un minut més inferior’ a cap altra llengua.

Redacció
Redacció 02/07/2009

El lingüista, que ha intervingut a la tribuna del Parlament, la catalana és una ‘comunitat lingüística malalta des de fa molts anys, segles de fet’, víctima de ‘l’actitud hostil’ dels espanyols, que ha considerat ‘no acceptaran mai’ que catalans bascos i gallecs parlen altres llengües’ i tenen un ‘sentiment patriòtic’ diferent. Davant aquesta actitud, ha considerat ‘imprescindible i urgent’ modificar les relacions i les ‘regles de joc’ davant una convivència que creu que s’ha demostrat inviable.

A la classe política i dirigent li ha retret que la manera de fer dels últims 30 anys, amb ‘sarcasmes’ com que a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic per ‘fer callar’ la ‘meitat del país’ que ha heretat i vol conservar la llengua, que ha esdevingut ‘subordinada’. Tant ‘cínic i sarcàstic’ com dir que Catalunya, Euskadi o Galícia ‘ofeguen’ el castellà. El lingüista no veu més causa que ‘l’actitud hostil’ dels espanyols monolingües als problemes de la llengua. No se n’ha estat d’asseverar que la llengua ‘no pot ser normal si no ho son els individus i si no ho és la comunitat que la parla’, i ha considerat que una comunitat com la catalana no pot tenir una vida ‘normal plena i tranquil·la’ mentre se senti ‘subordinada’ i ‘accepti aquesta situació’.

Això si, ha avisat que negant la ‘reculada’ de la llengua, és a dir ‘negant la realitat’ no hi haurà mai ‘ni voluntat ni recursos per superar-la’. ‘La realitat és la que és, i el polític i els ciutadans l’han de millorar i no lamentar-la’, ha proclamat. Ha instat als parlamentaris a proposar-se ‘fer recular’ d’Espanya la ideologia ‘integrista i reduccionista’, cosa que veu ‘imprescindible’ per seguir convivint amb els altres pobles Estat, i ha posat com a exemples Suïssa, Canadà i Bèlgica.

Si bé ha admès que la solució ‘és difícil’, ha destacat la ‘voluntat inequívoca’ dels catalans de tirar endavant malgrat tot, i ha destacat que el país té el potencial tècnic i científic ‘de primera categoria’ per assolir-ho. ‘Aixequem el nostre país i defensem la seva múltiple personalitat’ tasca que ha encarregat a tots els catalanoparlants, però en què ha reiterat que els parlamentaris hi tenen una ‘responsabilitat més gran’. ‘Aquest poble no es vol sentir subordinat ni escarnit ni un minut més’, ha conclòs.

La intervenció del premi d’honor de les lletres catalanes ha tingut lloc després de la sessió de control al president de la Generalitat i el Govern. Ha estat la primera vegada que fent ús de l’article 178 del reglament de la cambra es convida a intervenir davant el ple una personalitat rellevant per la seva ‘significació institucional, política, social, científica o cultural’. Lingüista i actual vicepresident de l’IEC, Solà va rebre a començament de juny el 41è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga des de l’any 1969 per reconèixer una persona que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

Relacionats