Dijous, 19 de Setembre de 2019 - Edició 420
La República

Independència i les eleccions espanyoles

Sé que molts independentistes pensen que no hem d’anar a fer res a Madrid. Jo mateix ho he pensat molt sovint en els darrers anys. Si creiem en el mandat […]

Xavier Martinez
Xavier Martinez 18/02/2019

Sé que molts independentistes pensen que no hem d’anar a fer res a Madrid. Jo mateix ho he pensat molt sovint en els darrers anys. Si creiem en el mandat de l’1 d’octubre no és coherent presentar-se a les eleccions per al Congreso i Senado espanyols. Si “som República” no té sentit participar en les institucions d’un altre Estat.  Aquest argument, així sense més, sembla fins i tot lògic i conseqüent. Però aquest raonament té alguns problemes. El primer de tots és que, pels motius que siguin (que són molts), no som la República que voldríem. Però, si tot i així hom creu que sí “som República” aleshores, perquè limitar-nos a no participar a les eleccions espanyoles? Per què no a les europees? Al cap i a la fi estem votant pels representants de l’estat espanyol al Parlament Europeu. És més, i per què no fer-lo extensiu a les eleccions municipals? Recordem que els ajuntaments, ara per ara, són administracions territorials de l’estat espanyol, igual que les diputacions on els partits polítics trien els seus representants en funció del número de regidors municipals. A més, són unes eleccions convocades per l’estat espanyol, per tant, si “som República” no ens hauríem ni de presentar ni anar a votar. I, ja posats, tampoc ho hauríem de fer a les eleccions al Parlament de Catalunya ja que ho són per a una administració autonòmica de l’estat espanyol. Curiosament, els que diuen que no hem de votar a les eleccions espanyoles no diuen res de les altres eleccions.

Podem entrar en l’autocrítica i, per tant, en la crítica als partits que ens haurien d’haver portat a la independència i no se n’han sortit. Algú podria pensar que la responsabilitat és únicament i exclusiva dels partits que governen Catalunya i que, com a càstig, millor no votar-los. Aquest seria un argument comprensible però haig de fer notar que és molt diferent del donat en el paràgraf anterior. La realitat és que, dels 350 diputats a la cambra espanyola, els catalans podrem triar 47. Els independentistes podriem optar per no votar per allò que “som República” i tal. Aleshores, molt probablement, el mapa electoral pintarà la “región del nordeste” de color taronja. Regalaríem la victòria als contraris al dret a l’autodeterminació de Catalunya. Fin de la cita.

Opino que hem d’utilitzar totes les eines al nostre abast (que no són gaires, per cert) per a lluitar per a fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre contra un estat opressor. Si aquest estat ens “cedeix” la possibilitat de triar 47 dels seus diputats i d’incidir, des de dins, a la seva pròpia política, crec que seria de necis no fer-ho. De la mateixa forma que ningú no dubte de fer servir un parlament autonòmic per a fer el salt a la República independent. Un altra cosa és el paper que han de fer els nostres representants. I aquí és on apareixen els recels cap a els partits independentistes. Jo crec que és aquest el veritable motiu de la desmovilització del vot. Per tant, en aquestes eleccions, i de forma extraordinària seria imprescindible crear un “front de país”. Les eleccions al Congreso i al Senado no ho són per a implementar polítiques, per a condicionar pressupostos, per aprovar esmenes a lleis sectorials que, en bona lògica, dependran de la ideologia de cada partit polític. En aquesta ocasió hem d’interpretar aquestes eleccions com una oportunitat de fer efectiu el nostre legítim dret a l’autodeterminació. Per tant, els partits polítics s’haurien de presentar únicament amb aquests quatre punts electorals:

1r. Fer efectiu el legítim dret a l’autodeterminació

2n. Alliberament de tots el represalitats

3r. Establiment d’un diàleg bilateral

4rt. No a tot mentre no es compleixin els tres punts anteriors.

La fórmula ideal seria la d’anar conjuntament en única llista de país, donat el seu caràcter instrumental. I comprometre’s a abandonar els escons un cop assolida la plena sobirania. Si la llista única no pogués ser, el mínim que caldria exigir als partits que es presentessin és l’assumpció d’aquests quatre punts electorals. En aquestes condicions votaria tothom. Ens hi posem?

 

Relacionats