Dijous, 19 de Setembre de 2019 - Edició 420
La República

I si rebentem el judici de la farsa?

Es va desaprofitar una primera oportunitat de rebentar el judici de la farsa amb la renúncia a la utilització de la llengua catalana per part dels presos polítics i els […]

Joan Puig
Joan Puig 09/06/2019
Marchena, al judici de l'1-O

Es va desaprofitar una primera oportunitat de rebentar el judici de la farsa amb la renúncia a la utilització de la llengua catalana per part dels presos polítics i els seus advocats, perquè “si la justícia no és en la teva llengua, no és justícia” i, després, es van reforçar les defenses tècniques, cosa amb la qual podríem estar d’acord si el judici se celebrés en un país de primer ordre democràtic. Ara, ens trobem en la part final del judici i tothom ha comprovat que l’única sentència possible és l’absolució: la Fiscalia i els advocats de les acusacions han perdut. El problema és que la sentència ja està escrita i l’Estat té decidit que cal escarmentar la revolta ciutadana de l’1-O.

Però, us imagineu la cara de Marchena si els advocats de la defensa li diuen aquest dimecres que, a causa de la manca de garanties, marxen del judici? L’escàndol estaria servit, el judici fet miques i Pedro Sánchez es trobaria amb una situació complicada, pendent de formar govern i amb el problema català al capdamunt de la taula. Si alguns pensen que fent les coses dins l’ordre constitucional espanyol els presos polítics tindran una sentència tova, estem apanyats i desitjaria equivocar-me.

Si haguéssim rebentat el judici tornaríem a tenir la iniciativa, però veient que això no serà possible, estarem en mans d’una justícia espanyola que només vol escarmentar. Ni tan sols sabem què proposaran els nostres líders polítics i socials davant la dura sentència, però esperem que sàpiguen liderar el moment i recuperem un full de ruta independentista unitari i guanyador. Veient el que està passant a la capital del país amb la traïció d’Ada Colau a les anomenades “lluites compartides” i a ‘Som el 80’, cal un clar replantejament de l’estratègia i buscar primer la unitat d’acció des de fa temps defenestrada per la lluita per l’hegemonia. Encara som a temps de guanyar la República Catalana.

 

Relacionats