Per primera vegada, la Guàrdia Civil i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) seran investigats judicialment per l’espionatge a polítics, empresaris i ciutadans independentistes catalans, el conegut ‘Catalangate‘. El jutjat d’instrucció número 2 de Barcelona ha admès a tràmit la querella criminal que cinc empresaris i desenvolupadors tecnològics víctimes del ciberespionatge van presentar contra ex alts càrrecs del CNI, la Guàrdia Civil i les empreses fabricants del programari espia Pegasus i Candiru. La querella, coordinada a través de l’associació de víctimes Sentinel Alliance, es dirigeix contra Paz Esteban López, exdirectora del CNI; els ex directors generals de la Guàrdia Civil Félix Vicente Azón i María Gámez; així com contra NSO Group, fabricant de Pegasus; i Saito Tech (abans coneguda com Candiru), fabricant de Candiru. Les víctimes els acusen de presumptes delictes de descobriment i revelació de secrets informàtics i d’accés il·legal a sistemes informàtics.
Joan Arús, president de Sentinel Alliance i un dels querellants, ha manifestat que aquesta querella “no només busca una reparació individual, sinó que pretén exposar les eines amb què es degrada la democràcia des de dins”. Arús ha valorat que l’admissió a tràmit obre un debat inajornable sobre com es fiscalitza l’Estat: “Necessitem garanties judicials prèvies que siguin efectives i una rendició de comptes posterior que sigui real, dues coses impossibles sota una Llei de Secrets Oficials de 1968 que és una relíquia antidemocràtica. No hi ha estat de dret sense una correcta fiscalització del poder públic”, ha expressat.
Amb l’admissió a tràmit de la querella, s’obre ara la fase d’instrucció, en què la magistrada decidirà quines de les diligències sol·licitades per l’acusació s’han de practicar. La jutgessa ha donat cinc dies a la fiscalia perquè informi al respecte. L’escrit documenta també que un dels querellants va ser objecte d’espionatge mentre es trobava en territori suís, fet que afegeix una dimensió internacional al cas, ja que l’acció constituiria una vulneració de la sobirania i la legislació de la Confederació Helvètica.
Els querellants són Joan Arús San Segundo (president i portaveu de Sentinel), Jordi Baylina Mele, Pau Escrich Garcia, Joan Matalama i Alzina, i Xavier Vives Riba. Tots ells han sol·licitat un seguit d’actuacions per identificar l’abast de l’espionatge i els seus responsables. Les principals diligències demanades inclouen sol·licitar al Consell de Ministres la desclassificació de tota la documentació sobre l’ús de Pegasus i Candiru contra els querellants, incloent-hi les autoritzacions judicials o administratives, el cost de les operacions i els expedients generats. Així mateix, també reclamen que se citi a declarar com a investigats l’exdirectora del CNI Paz Esteban i els exdirectors de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón Vilas i María Gámez Gámez, així com els directius d’NSO Group (Shalev Hulio i Omri Lavie) i Saito Tech Ltd (Isaac Zack).
Les víctimes de l’espionatge també han exigit que s’emetin ordres europees d’investigació a Luxemburg i comissions rogatòries a Israel per obtenir documentació i testimonis de les seus de les empreses de programari espia i les seves filials. En aquesta mateixa línia, han demanat que es requereixi als Mossos d’Esquadra que elaborin informes pericials sobre els dispositius dels querellants per acreditar les infeccions. També se sol·licita la declaració dels experts de The Citizen Lab i Amnistia Internacional que van documentar inicialment el ‘cas Catalangate’.
Per últim, han instat a sol·licitar al Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional que remeti les actuacions de les causes Tsunami Democràtic i Judas, en les quals els querellants van ser suposadament investigats.
