Dimarts, 18 de Juny de 2019 - Edició 327
La República

Fachin: “Què es pensen? Que poden enviar la policia a pegar-nos i que després pactarem amb ells?”

Albano Dante Fachin Pozzi és un polític català d’origen argentí de forta personalitat (no deixa indiferent ningú) i que ha decidit fer el pas per a encapçalar una coalició d’esquerres […]

Gerard Sesé
Gerard Sesé 12/04/2019
Albano Dante Fachin, candidat a Barcelona de Front Republicà | Marina Bou

Albano Dante Fachin Pozzi és un polític català d’origen argentí de forta personalitat (no deixa indiferent ningú) i que ha decidit fer el pas per a encapçalar una coalició d’esquerres independentista i rupturista per anar a Madrid a defensar l’1-O: Front Republicà (Poble Lliure, Pirates i el seu partit). Va ser diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura per la coalició Catalunya Sí que es Pot que es va anar esberlant per les discrepàncies amb Podemos i ICV, especialment pel fet nacional català, fins a que el 2017 va fundar el seu partit Som Alternativa. Ens reunim amb ell i la seva parella, que li fa de cap de premsa i li coordina l’agenda, Marta Sibina (a la llista de suplent per Girona), companya també en les aventures polítiques i que ha estat al Congreso durant l’última legislatura amb els comuns. 

La campanya ha començat! De moment, el CIS no us dona cap mena de representació al Congreso…!

M’encanta que em facis aquesta pregunta! Sempre es parla dels mitjans de comunicació i el seu poder per a modelar la realitat. Però poques vegades es parla de la feina que fan els estudis d’opinió a favor de certs interessos. En aquesta enquesta és clar: no sortim però, ep! És que l’enquesta va acabar 48 hores després que ens presentéssim de manera oficial.

És a dir, no hi sou de manera intencionada?

El que et puc dir és que hi ha gent que ens ha explicat que els han fet enquestes i que quan diuen les opcions de votar no hi apareixem. I si duen que cotaran Front Republicà…

No sortiu com a opció?

Exacte, i entre les opcions que poden escollir acaben dient que votaran ERC. Clar… al final l’impacte d’aquestes enquestes mostra un resultat adulterat que fa que la gent pensi que si no sortim, el vot útil és ERC.

Front Republicà és el vot útil de l’1-O

I contra això què podeu fer?

Nosaltres treballarem per a dir que les coses que espanten el sistema només apareixen quan el vot es fa efectiu. Ara estem en la guerra del “vot útil”. Els comuns diuen que ho són per fer que Pedro Sánchez pacti amb Ciudadanos. ERC diu que ho són per fer que no vingui el “trifachito”. Hosti! I el vot útil per traslladar el missatge que la societat catalana va donar al món l’1-O i el 3-O? Per dir: “prou, no us obeïm més!”. Nosaltres som aquest vot útil.

Però s’ha instal·lat la idea que votar-vos és tirar un vot…

Sí, és evident que la idea del “vot útil” s’ha instaurat sota aquest context de modelar la realitat, sobretot, a les províncies que no són Barcelona. I és molt important que la gent sàpiga què pot passar realment, per exemple, a Lleida. L’últim diputat en joc serà entre nosaltres i Ciudadanos.

També es queixava gent a Twitter que a una enquesta de Sigma Dos no se us podia escollir com a elecció de vot.

Són enquestes que formen part del sistema. El dia 28 hauran de buscar alguna excusa per explicar perquè ningú va dir que el Front Republicà estaria al Congreso.

En canvi el CEO sí que ja hi traieu al cap…!

El CEO ens donava una possibilitat d’entrar, cert. I l’enquesta es va fer 4 o 5 dies després de presentar-nos. Per tant, aquesta idea que serem la sorpresa, la veig.

Tampoc ho teniu fàcil sense drets electorals…

El sistema electoral espanyol té una matriu franquista i ho podem veure amb la Junta Electoral Central. Les seves normes fan que no em puguin entrevistar a mi perquè Front Republicà no té representació. Però la JEC no diu res quan Vox es passa tot el dia a Tele5, Antena3, La Sexta i a un judici com a acusació particular. I això és afavorir la ultradreta. Aquesta és la seva democràcia.

Dius que defensareu l’1-O al Congreso. Això és sinònim d’anar a bloquejar?

Fixa’t una cosa: la nostra proposta és no investir ningú que no reconegui el dret a l’autodeterminació. Nosaltres diem que ja hem fet un referèndum, que no l’accepten? Doncs tanquem una data, hora i pregunta del següent. Si no, no hi ha suport a res perquè estarem igual que la legislatura anterior.

“Ampliar la base és explicar que l’Ibex-35 i Brussel·les ens roben”

Encara que us prometin una pluja de milions amb els pressupostos més socials i generosos de la història per a Catalunya?

Senzill: No. I no perquè siguem uns inconscients. Hi haurà dos xantatges i un serà aquest. Si volen parlar de coses socials, ja et dic que, en aquest Estat intervingut per l’Ibex-35 i Brussel·les, no hi ha possibilitats de fer polítiques socials. Com a molt et donaran les molles. És un sistema fallit socialment. Mentre hi hagi l’article 135 en vigor, tot pacte és mentir a la gent.

Això l’esquerra espanyola no ho creu…

I és la crítica que els fem! Podemos neix dient que aquest sistema “no permet la vida”. I de cop i volta, Podemos aplaudeix amb les orelles uns pressupostos del PSOE! Ara tenen dificultats d’explicar que aquest pressupost que deien que era fantàstic s’ha tornat una merda.

I els comuns?

Amb ells comparteixo moltes de les crítiques que fan als pressupostos de la Generalitat però fan trampa. Perquè si no els agraden els de la Generalitat perquè els agraden els del PSOE, que és un partit neoliberal? Va home!

I l’altre xantatge… suposo que és “que ve Vox” no? És un dels eslògans d’ERC…!

Imaginem-nos que Front Republicà té 4 o 5 diputats i som decisius. Podem donar un govern al PSOE perquè ha acceptat un referèndum, deroga el 135 i la llibertat dels presos. Som-hi! Però no és molt provable i, per tant, tenim un segon escenari: els nostres vots són necessaris per fer Sánchez president sense que reconegui tot això. Ens diran: “Si no ho fas, vindrà Vox”.

“Però què es pensen? Que poden enviar la policia a pegar-nos i que després pactarem amb ells?”

Llavors el fareu president, no? Perquè sinó sereu els dolents!

No. Li direm a Sánchez: “Escull: o donar veu a la gent a Catalunya o que vingui Vox”. I si ve Vox, és culpa d’ell.

No passarà mai! Significaria la mort del PSOE acceptar el referèndum!

A mi la mort del PSOE no em preocupa gens. Escolta, doncs tornem a fer eleccions! Cap problema, perquè en lloc de 5 en tindrem 10! Però què es pensen? Que ens poden enviar la policia a pegar-nos i que després pactarem amb ells? Això és intolerable!

Això és el bloqueig, doncs…

Sí però això sol que t’he dit no serveix de res. Està clar que nosaltres provocarem que hi hagi inestabilitat. Perquè som dolents? No, perquè són ells que els que no accepten la realitat. Llavors, ja s’ho faran! Però no tindrà sentit si no s’acompanya amb una estratègia des de Catalunya.

“Anem al Congreso a provocar inestabilitat si no hi ha referèndum”

I hi ha estratègia aquí?

És el que volem saber. Ho volem preguntar a ERC i JxCat. Aquí continuem apostant pel que es va fer l’1-o i 3-O? Facilitarem que el poble torni a posar en jake al Rei i al règim? Això només es fa posant 2 o 3 milions de persones al carrer i no anant al Congreso a negociar en no sé a quines taules i despatxos! La nostra artilleria és la gent.


Tu parles ja de 3 milions al carrer! Per tant s’ha d’ampliar la base… no?

Sí, per descomptat. I si podem ser 4 en comptes de 3 genial. Però la reflexió és com s’amplia. La base es va ampliar com mai amb l’1-O i el 3-O. Es va ampliar desobeint. Quan la gent va dir: “tenim dignitat!”. És que se’m posen els pèls de punta recordant-ho!

Som prou gent o no, per tant?

Escolta bé: les grans lluites que han avançat en drets socials i col·lectius sempre les han aconseguit les minories. Sempre! Les dones que volien votar, no van esperar a ser majoria per guanyar sinó que van lluitar fins a aconseguir-ho. L’altre dia al debat de La Vanguardia ningú va parlar de desobediència pacífica!

És un pas enrere, doncs.

Potser al Front Republicà estem equivocats però llavors que ens ho diguin clarament: amb desobediència civil no s’aconsegueix res. Que ens ho diguin!

I a part de la desobediència, com se sedueix més a l’electorat no sobiranista? Que un català parli castellà o que un argentí parli català?

Hi ha una cosa que encara l’amplia més: que la consellera de Salut del Govern català surti a explicar que les lleis de l’Estat espanyol i de Brussel·les roben els diners dels catalans (i també dels espanyols) que treuen partides de l’atenció pública sanitària per donar-los als grans lobbies farmacèutics. Això és una realitat.

Un tema que coneixes bé.

Això és un problema que té Catalunya, Extremadura o Andalusia. Però a altres llocs de l’Estat no hi ha forces de ruptura. A Catalunya podem fer polítiques de ruptura per ampliar la base. Si el Govern de la Generalitat expliqués que la situació sanitària és aquesta molta gent abraçaria els valors republicans. No sé per què no es fa i es podria fer!

I això amplia la base?

Collons si l’amplia! Si tu expliques a gent de tota Catalunya que hi ha un sistema que fa que cada any els medicaments contra el càncer s’encareixin un 15% però el pressupost de la Generalitat, en el millor dels casos, es queda igual… És impactant. Això vol dir que cada any has de deixar de contractar metges o treure diners a d’educació… Jo dono suport a aquest Govern però no entenc per què no explica tot això! Fer això seria fer república!

Molts votants independentistes veuen en Front Republicà la veu més determinada a defensar la República. Però tu no ets independentista…

El votant independentista que s’està plantejant votar-nos li dic que, aparcant les etiquetes, nosaltres tenim molt clar què és el que farem els diputats de Front Republicà amb el seu vot: cap pacte sense referèndum. També ha de saber que per més diputats independentistes que hi hagi, aquestes eleccions no faran la independència però que els nostres vots no faran la gara-gara al règim del 78.

Però tu ets el cap de llista a Barcelona, la gent vol saber si vols la independència…

Hi ha una cosa en la qual jo crec i si no, no estaria aquí: crec que ha d’existir una República catalana i ha de ser de manera total i absoluta sobirana. Això vol dir que per sobre del poble català no hi ha res.

Ni Europa?

Tampoc. Si després, la gent d’aquesta República vol seguir estant dins la Unió Europea, doncs ho acceptarem. Però serà una decisió presa des d’aquí. Si aquesta idea que defensem, la sobirania del poble de Catalunya, és ser independentista, doncs ho sóc. A mi no em molesta.

L’1-O vas votar ‘Sí’, de fet.

Sí, i estava a Podemos. I vaig explicar que ho vaig fer per dignitat! De fet, la meva sortida de la direcció de Podemos va ser quan després del 155 vam dir que havíem de seure a parlar amb les forces independentistes. Allà es van tornar bojos…

Era un ‘Sí’ crític, llavors…

Ep! El 21-D vaig fer un vídeo on, des de Som Alternativa, demanava el vot per partits independentistes. Vaig fer mítings de la CUP i ERC i mira que jo no em presentava. Això de ser independentista o no… Marta Pascal o Santi Vila ho són també, no?

(silenci)

Doncs… D’això, ehem… Ho són?

Ells diuen que sí…

Diuen, diuen…

Jo entenc que hi hagi dubtes sobre mi perquè l’espai d’on provinc ha fet trampes sobre això!

Què vols dir?

Deien “nosaltres estem a favor que la gent decideixi” però després, a l’hora de la veritat, com a l’1-O, s’amagaven sota una pedra.


I què els ha passat als comuns que no han fet el pas que has fet tu?

Passen diferents coses. La més important té a veure amb el context estatal. Quan va sortir Podemos molts independentistes s’ho van creure: “ostres, un partit espanyol que es creu el dret a l’autodeterminació!”. Però és que aquest Podemos ha desaparegut. Si mires l’últim any del diari de sessions del Congreso, del referèndum no n’han parlat mai. Ara, en campanya tornen a fer volar coloms!

“Els comuns, a les eleccions posen algú sobiranista i després del carreguen”

Però el seu cap de llista, Jaume Asens, és sobiranista, no?

Ningú pot dubtar que Asens és una persona honesta, compromesa i, certament, sobiranista. Però passa una cosa que ja han fet diferents cops els Comuns: arriben les eleccions i posen algú que “mola” i un cop recullen els vots se’l carreguen: va passar amb mi, amb la Marta Sibina, amb Xavier Domènech i ara amb l’Asens.

I un cop treuen els vots, qui mana?

La vella Iniciativa. Això és així! El cap de llista de la província de Girona, Joan Luengo, és un Joan Coscubiela petit. I s’ha dedicat a esborrar tuits on el lloava. Publica-ho això! ICV s’ha radicalitzat. En Coscubiela està a la sala de màquines i mana molt! Mana a CCOO també, on a la mínima que el secretari general del sindicat fa un tuit a favor dels presos, en Coscubiela li pica la cresta. Això també ho pots publicar.

En Jaume Asens s’ha deixat entabanar, doncs?

Jo no puc parlar per ell ni el puc criticar perquè a mi em va passar el mateix. Jo m’ho vaig creure, creia en CSQEP. I hi havia companys que m’avisaven: “Que t’estan enredant!”. Però hi vaig caure. I estic segur que en Jaume està allà perquè s’ho creu, no li vull restar honestedat.

L’has de fixar per Som Alternativa

(riu)

I què va passar quan ERC et va venir a buscar… et van sondejar!

Som Alternativa neix quan des de la direcció de Podemos a Catalunya volem dialogar amb els partits independentistes. Al cap de 10 minuts Pablo Iglesias va decidir que tots anàvem fora. Després, ens vam reunir per fer una confluència amb la CUP i ERC però no va ser possible.

“Vam demanar reunir-nos amb ERC per buscar confluències i encara esperem la resposta”

I ara pel 28-A sí?

Creiem que és un altre moment excepcional i per això vam contactar amb la Cup i ens vam reunir. Amb Pirates també i ens vam reunir. Amb Procés Constituent també i ens vam reunir. Vam contactar amb ERC i… encara no ens ha contestat.

Oh…

Això ho he dit en alguna entrevista i ningú ho ha destacat. Bé… no passa res! I entenc que no ens hagi contactat perquè el que nosaltres defensem sembla que divergeix amb el que ells ara diuen.

Però no costa res dir que no…

Ho dic perquè a vegades ens diuen que falta unitat en les esquerres. Doncs això és el que ha passat.

“El discurs de Laura Borràs és més proper al nostre que el d’ERC”

I amb JxCat? En Puigdemont et contesta?

Amb el president hi parlo sovint, intercanviem missatges, vam compartir molts moments al Parlament.

Hi ha més entesa que amb ERC?

És veritat que a JxCat, amb la Laura Borràs, tenen un discurs més proper al que nosaltres diem.

Sí, això de no cedir a xantatges, entenc. En Puigdemont és un anti-sistema?

(Riu i mira a la Marta) Jo crec que sí, es pot dir clarament. Hi ha un sistema i ell ha presidit la institució que ha fet el pas per “petar-se” el sistema. Als que som d’esquerres ens pot tocar la pera però és així.

Ell tampoc és massa de dretes, no?

Si ens posem a parlar del dia a dia, trobaríem moltes discrepàncies. Però és cert que ell ha estat al capdavant d’un moviment de desobediència.

Jo he parlat amb gent que votarà Front Republicà que és puigdemontitsta…

Al final, el que passa al país és que el debat supera el marc polític habitual. Jo podria discutir amb Turull durant 50 hores seguides sobre l’estructura del sistema sanitari. Però dins de l’Estat espanyol les nostres ambicions són impossibles de realitzar. Per tant, per sobre aquest marc és lògic trobar confluències.

“Als d’esquerres ens toca la pera però Puigdemont és un anti-sistema”

És curiós que l’esquerra més radical com la vostra estigui més propera a JxCat que a ERC…

Nosaltres tenim una forta distància amb Puigdemont. Però també la tenim amb Junqueras. ERC és un partit de centre esquerre socialdemòcrata. I amb Pablo Iglesias igual. Per què ERC i Podemos no fan una crítica al 135? Et poso un exemple sobre medi ambient: Sobre el canvi climàtic, Podemos i ERC al·lucinen amb una política americana, Alexandria Ocasio-Cortez, que diu que s’ha de fer un nou New Green Deal i reestructurar l’economia. La idea els encanta i la lloen! Però, que quedi clar que a l’Estat espanyol no es pot fer el que diu aquesta noia perquè Espanya no té un banc central com la reserva federal dels EUA. En la idea estem d’acord, però, qui està més a prop per a crear les eines per a poder-ho fer possible? Qui fa tuits o qui posa en qüestió tota l’estructura?

Com afronteu una campanya sense diners? A quin banc heu demanat un crèdit?

(riu) Ens ha trucat la Botín per oferir-nos préstecs. No: ara seriosament, hem fet una petita campanya de micromecenatge i la gent ens pot fer donacions aquí. De fet, ara mateix el nostre pressupost no té més de 5 xifres…

Has donat un número de mòbil per contactar i fer campanya.

Sí, he donat el meu mòbil.

Serà un número de campanya, no? És el teu?

Sí, el meu. Hi ha gent que no s’ho podia creure. Gent que em tenia a l’agenda i va poder comprovar que és el meu personal!

Però quina bogeria! No et truquen a les 3 de la matinada per molestar-te?

Marta: No, una vegada una persona a la 1 de la matinada d’un dissabte que deuria haver sortit de nit…

Albano: Dels prop de 3.000 missatges que he rebut, només dos eren negatius, un que insultava i un altre que em deia que marxés al meu país.

I ja ho pots contestar tot? No serà contraproduent això?

Marta: La veritat és que s’organitza bastant bé i els contesta.

Albano: Si no puc escriure, envio notes de veu que és més ràpid. La gent em fa preguntes molt interessants i de molt alt nivell. Algú després de llegir-s’ho tot em diu: “Però fareu Pedro Sánchez president?” I llavors contesto amb una nota de veu que diu: “No”.

Aprofito que t’has incorporat a la conversa, Marta, per a preguntar-te quin consell li donaries a l’Albano ara que segurament anirà al Congrés.

Marta: Que no es deixin portar pel circ i el teatre que és tot allò.

Albano: Cert que m’ho ha dit. Et poso un exemple: les PNL, les propostes no de llei. Es debaten i s’aproven per unanimitat i després la gent pregunta perquè no s’apliquen. I és que són un postureig. El 80% que fa aquell Congreso intervingut i de fireta és de cara a la galeria. Els diputats de Front Republicà diran que les PNL són per enganyar la gent i per treure un titular de merda a un diari de merda; fum que no es convertirà en res profitós per a la gent.

Marta: En definitiva, que vagin a fer el que diu el Front Republicà i no entrar a la rodeta de hàmster.

I hi ha moltes punyalades allà?

Marta: Ui, sí. Allà dins es veu de tot. Hi ha un nivell d’hostilitat molt gran. I als passadissos et poden dir una cosa i després a l’hora de votar fan el contrari, hipocresia.

Albano: Jo he estat alguns cops al Congreso donant-li suport, ja que també va tenir problemes amb els seus…

Vas exercir una dissidència de vot als pressupostos…

Marta: “Coherència de vot” m’agrada dir a mi.

Albano: Certament, al Congreso la gent va més amb el ganivet que aquí. Allà la gent s’insulta, criden…

Marta: Jo quan vaig arribar, em van dir de tot: “¡Dúchate, vete a la playa!”

Feu-me una porra, va!

Ostres… és que no tenim diners ni per fer una demoscòpia pròpia. Potser és millor, però… Crec que tindrem representació a les quatre províncies.

A Tarragona també?

No ho descarto tot i que és difícil. A Lleida i Girona segur!

Dos a Barcelona i un a Girona i a Lleida són 4! Són molts vots això, eh!

En aquest país estan passant coses que no s’havien vist mai. 4 els traiem mínim! I espero que seran més de 5. Cal tenir present que l’aritmètica del proper Congreso… potser en ve d’un, eh!

Marta: Podria passar, sí…!

Albano: I de 2 o 3. Per tant, com més serem millor.

Amb una frase, per què t’ha de votar un independentista que encara està indecís?

Simplement, per dignitat.

Relacionats