Dilluns, 27 de Maig de 2019 - Edició 305
La República

Exconsellers neguen al Suprem que Puigdemont els apartés en pro de la via unilateral cap a la independència

L’exconseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget ha negat que Carles Puigdemont el cessés per no mostrar “compromís” amb l’1-O i la via unilateral sinó per “falta de confiança”. A preguntes […]

Avatar
Agències 23/04/2019
Imatge de la sala del Suprem on se celebra el judici de l'1-O / ACN

L’exconseller d’Empresa i Coneixement Jordi Baiget ha negat que Carles Puigdemont el cessés per no mostrar “compromís” amb l’1-O i la via unilateral sinó per “falta de confiança”. A preguntes de Vox, ha dit que no li va comunicar el motiu del cessament però que existia “causa-efecte” per una entrevista a ‘El Punt Avui’, ja que es va publicar el dia 3 de juliol i aquell mateix dia Puigdemont el va citar al despatx per comunicar-li el cessament “adduint falta de confiança”. El lletrat dels ultradretans, Juan Cremades, li ha demanat detalls sobre el motiu i Baiget ha dit que no els va demanar. “És el president qui et nomena i qui et cessa”, s’ha limitat a dir. A més, ha negat que en aquell moment estigués sobre la taula la via unilateral i ha dit que mai va participar en cap reunió preparativa del referèndum.

L’exconseller Baiget va ser el primer que va sortir del Govern el juliol del 2017 i, després d’ell, van presentar les seves renúncies Meritxell Ruiz, Neus Munté i Jordi Jané. El seu cessament ja va aparèixer al DOGC el 4 de juliol, l’endemà que sortís publicada a ‘El Punt Avui’ l’entrevista on exposava els seus dubtes sobre la celebració del referèndum per la “força” de l’Estat i plantejava que potser calia fer “una altra cosa” com va passar el 9-N. A més, ha defensat que l’entrevista buscava “opinions personals”. Ni l’advocacia de l’Estat ni les defenses han formulat cap pregunta a l’exconseller.

Meritxell Ruiz: “Preveia un escenari de més tensió dialèctica i em costava veure’m-hi”

L’exconsellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz ha justificat la seva decisió de dimitir al juliol del 2017 al fet que preveia que a partir d’aquell moment, amb la data de l’1-O fixada, s’entraria en “un període de més tensió dialèctica”. “A mi em constava veure’m en aquesta tensió”, ha afegit, ja que la seva tasca era més “tècnica” com a responsable d’Ensenyament. Ruiz ha explicat que, amb el cessament de Jordi Baiget, es va obrir una via per remodelar el Govern i que va prendre una “decisió personal” en un moment en què s’havia acabat el curs i ja estava “tot preparat” per al següent. Ruiz ha assegurat que a les reunions del Govern es parlava d’un “referèndum pactat” i un “acord” amb l’Estat, i que “en cap moment” se li va plantejar “la via unilateral com a via possible”.

A preguntes de l’advocat de l’acusació popular exercida per Vox, Ruiz ha explicat el motiu pel qual va comunicar a l’expresident Carles Puigdemont que no volia seguir al Govern. Ruiz ha explicat que, després del cessament de Baiget, va prendre la “decisió personal” de no seguir al càrrec . A més, ha dit que aleshores ja hi havia sobre la taula la data de l’1-O per al referèndum i, a més, “tenia els nens molt petits en aquell moment”. “Creia que havia fet la meva feina i era el moment per deixar-ho”, ha dit.

L’exconsellera ha afegit que al Govern “sempre es parlava de diàleg i pacte amb l’Estat”, i no d’una via unilateral, i que ni Puigdemont ni Junqueras li va demanar cap compromís amb un referèndum unilateral. “Em van demanar compromís amb el Govern i amb la tasca que estava fent en aquell moment”, ha respost a Vox. Tot i assegurar que la proximitat de l’1-O no va influir “directament” en la seva decisió, a preguntes de la fiscalia Ruiz ha dit que, un cop es va posar el termini de l’1 d’octubre, “era evident que de juliol a octubre s’incrementaria la tensió dialèctica entre els dos governs”. “Creia que podia aportar poc en aquell escenari”, ha reblat.

Ruiz ha remarcat que li consten “moltes” gestions amb l’Estat per part dels membres del Govern per buscar un acord amb l’Estat. “En totes les reunions demanàvem que s’escoltés la voluntat del poble de Catalunya en les últimes eleccions”, ha dit, però que mentre ella va formar part de l’executiu no van rebre “cap” resposta.

A preguntes de l’advocacia de l’Estat, l’exconsellera ha explicat que va participar el 4 de juliol de 2017 en la presentació de l’esborrany de la llei de referèndum però s’ha desvinculat de la seva elaboració. “Jo no era diputada, no havia llegit el text perquè no participava en les votacions del Parlament”, ha manifestat . L’advocada de l’Estat Rosa María Seoane li ha preguntat si sempre va pensar que s’optaria per una via pactada fins que va marxar el 14 de juliol i ha reconegut que sí. “Fins que jo vaig estar al Govern sempre vam parlar de referèndum pactat i de diàleg, almenys fins que jo vaig marxar”, ha remarcat.

Jané diu que un dels motius per deixar el Govern va ser el “supòsit” que es produís una “situació de no acord”

L’exconseller d’Interior Jordi Jané ha assegurat en la seva declaració davant del Tribunal Suprem que va decidir deixar el Govern un cop va veure complerts els seus objectius, especialment després de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del juliol del 2017, però ha admès que un altre motiu va ser el “supòsit de futur” que es produís una “situació de no acord” amb l’Estat. “Si es donava aquesta situació, i havent complert els meus objectius, vaig preferir no continuar”, ha assegurat. Jané ha explicat que en aquell moment pensava que “al final s’arribaria a una solució acordada” i que no es plantejava la possibilitat d’un referèndum no pactat. “Sempre havia defensat i defenso que s’ha d’arribar a l’acord per la via del diàleg, del pacte”, ha reblat.

Jané, que ha estat citat com a testimoni per l’acusació popular exercida per Vox i per la defensa de Joaquim Forn, ha explicat els motius que el van portar a deixar de ser titular del Departament d’Interior el 14 de juliol del 2017. L’exconseller ha dit que va fer una “reflexió personal”, motivada per la “dedicació molt intensa” que suposa el càrrec, i també perquè en aquell moment va donar per complerts els objectius que s’havia fixat quan va arribar a Interior. Entre els objectius, ha destacat la celebració de la Junta de Seguretat. De fet, ha manifestat que no s’hauria plantejat la sortida si aquesta reunió no s’hagués produït.

L’exconseller, però, també ha admès que en aquell moment també es va produir la sortida de l’exconseller Jordi Baiget, amb qui ha dit que tenia una “relació molt estreta i d’amistat des de fa molts anys”. “En el context que Baiget surt del Govern, entenc que s’obre una certa possibilitat de canvi en el Govern i, en aquest context, davant l’eventualitat que en un futur pogués donar-se un context de no acord i havent acabat una etapa en la meva dedicació com a conseller”, ha explicat, “comunico la meva intenció de no continuar al Govern”.

Jané ha explicat que en el Govern de què va formar part “sempre es va defensar la via de l’acord, del diàleg i de trobar una solució pactada”. I, de fet, ha assegurat que quan va decidir deixar l’executiu estava convençut que “s’arribaria a algun tipus d’acord abans”. “S’havia manifestat per part de dirigents del Govern de la Generalitat la necessitat d’arribar a algun pacte, encara que s’haguessin de replantejar calendaris o fórmules”, ha afegit, “pensava que al final s’arribaria a una solució pactada”. Per Jané, “era del tot desitjable i ho segueix sent”.

De fet, ha afegit que no es plantejava la possibilitat d’un referèndum unilateral, ja que “la via que estava sobre la taula era la d’intentar per tots els mitjans arribar a una solució acordada”. L’advocacia de l’Estat l’ha interpel·lat sobre l’anunci de data i pregunta i la presentació de l’esborrany de la llei del referèndum, però Jané ha remarcat que “a vegades es fan anuncis o presentacions sense valor jurídic” per “intentar provocar que hi hagués algun tipus de solució”.

Pel que fa als paper dels Mossos d’Esquadra, Jané ha assegurat que, durant el seu mandat a Interior, “sempre va ser el mateix, complir la llei i fer-la complir” i que “mai es va plantejar cap tipus d’escenari en què els Mossos s’apartessin de la legalitat vigent”. “No ho hagués permès i el Govern del que formava part tampoc”, ha garantit. De fet, ha assegurat que “en tot moment” el president, el vicepresident i els consellers ” van respectar que els Mossos estan per complir la llei i fer-la complir” i que “ningú va discutir” la dependència funcional del cos de jutges i fiscals quan actua com a policia judicial.

A preguntes de l’advocat de Joaquim Forn Xavier Melero, Jané ha explicat la petició que va signar l’octubre del 2016 per a l’adquisició d’armes i munició que, en la seva declaració davant del Suprem, l’exministre Juan Ignacio Zoido va qualificar “d’armes de guerra”. “En cap moment em van plantejar cap problema sobre la petició que es va efectuar”, ha explicat, que ha emmarcat en una situació “d’alerta terrorista 4 sobre 5”. “Hi havia una prioritat en raons de seguretat perquè el cos dels Mossos tingués aquell material”, ha assegurat.

Jané ha explicat que un mes després de signar la petició, el novembre del 2016, va rebre resposta de la Secretaria d’Estat de Seguretat en què informava favorablement de l’expedient i que ho traslladaven a la unitat d’armes del Ministeri per “dictar la resolució oportuna”. L’exconseller ha remarcat que en l’atemptat de Cambrils es van utilitzar “armes llargues”, que són “absolutament necessàries davant l’amenaça de terrorisme jihadista”.

Melero, a Marchena: “No cola, així?”

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha tallat preguntes de Melero sobre el corrent ideològic a què pertany Forn dins de CDC. “No cola, així?”, ha dit l’advocat quan ha intentat reformular una pregunta en el mateix sentit.

Jané ha respost a Melero que Forn no va fer canvis en l’equip d’Interior més enllà de cobrir dues sortides i que ell li va proposar el nom de Pere Soler com a director general de la Policia després que dimitís Albert Batlle.

El tribunal ajorna fins aquest dimecres la declaració de Batlle per un error amb el cognom que provoca una doble citació

L’exdirector dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle no ha declarat finalment aquest dimarts al judici de l’1-O que se celebra al Tribunal Suprem. Un error amb el seu cognom va provocar que Batlle fos citat dues vegades, els dies 23 i 25, i la sala li va comunicar que quedava anul·lada la citació de dijous 25. Aquest dimarts, però, Batlle no s’ha presentat i el president del tribunal, Manuel Marchena, ho ha atribuït a què el testimoni “deu haver entès” que l’anul·lació era per als dos dies. Marchena ha anunciat que Batlle torna a estar citat per aquest dimecres a la una del migdia. L’exdirector dels Mossos esta cridat com a testimoni per l’acusació popular exercida per Vox, que en el seu escrit d’acusació va anomenar Batlle com a ‘Battle’, i per la de Forn, que va escriure correctament el cognom.
En l’escrit d’admissió de proves, el tribunal va mantenir l’error de ‘Battle’ de l’escrit de Vox i va canviar el cognom de Batlle per ‘Bade’ en l’apartat de la defensa de l’exconseller d’Interior. A més, en algun dels calendaris fets públics pel tribunal es feia referència a l’exdirector dels Mossos com a ‘Albert Baitlle’.

Lloveras i Elena, testimonis de dimecres

A més de Batlle, per aquest dimecres també estan previstes les declaracions de responsables d’Unipost, com el director financer Xavier Barragan, Antón Raventós, i el responsable d’una delegació de l’empresa Rafael Ramírez, el mosso Albert Donaire, qui va ser portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, i l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras.

Per a la tarda estan citats l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé i l’excap de protocol del Departament d’Economia Anna Teixidó, que va estar present durant el 20-S al registre a la seu de la conselleria.

Relacionats