divendres, 21 setembre 2018

Espanya, un estat feixista? (5): La impunitat del feixisme

Una radiografia de l’estat de salut d’aquest moviment i la lluita per enderrocar-lo en l’Estat espanyol dels presos polítics i els exiliats

|

‘Espanya, un estat feixista?’ és un reportatge dividit en sis capítols en què diverses veus de la lluita antifeixista als Països Catalans responen a la pregunta sobre si l’Estat espanyol és o no feixista. Després de la primera, la segona, la tercera i la quarta entrega del reportatge, us deixem amb el cinquè capítol.

Al 2013, un grup ultra va atacar la seu de la Generalitat a Madrid mentre es celebrava un acte per la Diada i encara no hi ha hagut cap conseqüència legal ferma. El mateix any, sis joves antifeixistes van veure’s involucrats en una baralla de bar contra un grup de l’extrema dreta i se’ls demanen penes que sumen fins a 17 anys de presó. “És evident que hi ha un doble tracte. Si això es pot solucionar canviant la llei no ho sé, perquè seran les mateixes persones les que l’apliquen”, apunta un dels fundadors de la plataforma Unitat contra el Feixisme i el Racisme, David Karvala.

Publicitat

Potser per això la lluita antifeixista sempre ha contemplat el carrer com el seu camp de batalla. Els jutjats no han estat gaire eficaços -sobretot, tenint en compte que la justícia va ser el poder de l’Estat que menys passos cap a la democràcia va fer durant l’anomenada transició espanyola- i la mobilització, la pedagogia i la conscienciació és la millor manera d’assenyalar i aïllar el feixisme per acabar derrotant-lo. “Cada dia veiem com la impunitat del feixisme és pràcticament absoluta: centenars d’agressions a independentistes, o a gent simplement no espanyolista, estan quedant totalment impunes. En canvi, les poques vegades en què un feixista és agredit han estat respostes amb detencions o fins i tot empresonaments immediats”, afegeixen des de l’organització Endavant. I, per a ells, “la problemàtica no és només de legislació sinó de voluntat política”.

En aquest sentit, segons la portaveu de Poble Lliure, Mireia Caldés, existeix una doble vara de mesurar de la justícia espanyola: “el feixisme és encara molt intrínsec a nivell legislatiu i a nivell de judicatura, per tant intenten frenar més durament al moviment antifeixista, i interessa també fer córrer el discurs que és violent. Si aconsegueixen una massa prou crítica que rebutgi les actuacions antifeixistes, el feixisme pot engreixar ideològicament a les bases”, conclou. I és que la justícia ha estat un dels àmbits que menys es va atrevir a tocar l’Estat espanyol durant la transició i -de fet- existeixen múltiples connexions (com jutges que van seguir o segueixen als seus càrrecs) entre el sistema judicial franquista i l’actual, on també romanen impunes els crims del feixisme o es permet que el torturador franquista ‘Billy el niño’ cobri un plus de pensió per una condecoració atorgada el 1977 pels seus “mèrits”.

D’altra banda, des d’Endavant, afegeixen a la problemàtica estructural el mal ús que es fa de la Fiscalia d’Odi, principalment creada per la protecció de col·lectius vulnerables però que s’està usant per “acusar antifeixistes de delicte d’odi per haver agredit feixistes”. “Això els situa en un mateix pla, desvirtuant totalment el motiu pel qual es va crear aquesta legislació. Estan rebaixant el delicte d’odi simplement a una qüestió d’antagonismes polítics, cosa que situa tot col·lectiu dissident, és a dir, tothom qui s’enfronti a l’Estat, en susceptible de ser acusat de delicte d’odi. Això, de facto, situa l’Estat en una clara alineació i defensa del feixisme (i, per tant, de les seves agressions) en tant que considera que n’ha de protegir els drets.”, critiquen.

Però, quin és el perill real que el feixisme entri a les institucions mentre la lluita antifeixista se centra -sobretot- en l’acció al carrer? És un espai on se sent agust i, tot i que amb les municipals de 2015, PxC va quedar erradicada a la majoria de consistoris catalans; s’apropa una data electoral que podria servir-los de trampolí, les municipals de 2019. “Sembla que intentaran presentar-se a Mataró, potser amb un altre nom sota la marca Tabàrnia”, adverteix Karvala. Una advertència que arriba tard, segons Caldés, perquè -diu- “en certa manera, el feixisme ja és a les institucions municipals” amb una regidora de PxC al consistori d’aquesta ciutat. Amb tot, coincideix amb Karvala que existeix un “risc” que entrin a les institucions amb més força sota el paraigua de Tabàrnia.

En aquest sentit, reivindica el poder de la lluita antifeixista a les institucions; amb la CUP “ajudant a nivell parlamentari” contra “l’actitud xulesca pròpia d’un hooligan que exerceix sovint el portaveu del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa”. El ring institucional, d’altra banda, és per Endavant un escenari més de la batalla que cal “supeditar al carrer”, al qual ha de fer d’altaveu i facilitar tots els mitjans de lluita contra el feixisme. “Així s’actua en diversos municipis on la presència de partits feixistes, com PxC, es vol no normalitzar i no se’l considera un partit vàlid amb qui tractar ni parlar absolutament de res, en cap situació”, expliquen. En aquest sentit, presenten una altra perspectiva del problema. “Més que preocupar-nos perquè entrin certes formacions d’extrema dreta amb noms i cognoms, que també, ens preocupen molt més les polítiques d’extrema dreta que els partits puguin desenvolupar un cop dins. Els llops vestits amb pell de xai com el PP o Ciudadanos poden fer molt més mal que PxC, España 2000 o altres”.

Fins aquí, el cinquè capítol del reportatge. Demà, el sisè: ‘Antifeixisme, una lluita compartida amb el País Valencià’

Publicitat

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

188 Seguir
54,686 Seguir