Dijous, 22 d'Agost de 2019 - Edició 392
La República

Ens voleu robar el partit

Llegeixo l’entrevista que t’han fet a Vilaweb, company Joan Tardà, i em poso de mala llet. Per a tu l’1 d’octubre és una prova més de les que hem de […]

Xavier Martinez
Xavier Martinez 07/04/2019

Llegeixo l’entrevista que t’han fet a Vilaweb, company Joan Tardà, i em poso de mala llet.

Per a tu l’1 d’octubre és una prova més de les que hem de superar els catalans, i que ha de servir per a fer un referèndum (!) i que no ens ha permès arribar a la República. I que si no som, a data d’avui, una República efectiva és per la manca de determinació d’implementar el resultat de l’1 d’octubre. I, sí, efectivament no ens ha reconegut cap Estat del món perquè per a que això passi primer t’has de reconèixer tu mateix. I aquest “detall” vam decidir obviar-lo.

Et justifiques dient que “no som prou” i repasses les xifres de votants per dir que som el 48%. Aquí t’haig de fer notar que per saber el que pensa algú cal fer-li una pregunta i esperar una resposta. Però et faig notar que la pregunta ja la vam fer l’1 d’octubre i la resposta va ser, en un 90%, a favor de la independència. Et convido, Joan, a rellegir la llei del referèndum on es deia claríssimament què calia fer amb aquest resultat: declarar la República “sense dilacions ni excuses”. A més, d’acord amb la Ponència Política aprovada per tota la militància al juliol del 2018, l’1 d’octubre és el moment fundacional de la República. Ara, de fet, hauríem d’estar, segons la Ponència, en una legislatura constituent i sense actuar com una comunitat autònoma. Et veig lluny Joan, molt lluny de la Ponència Política.

Tu vols l’esquerra republicana hegemònica dels anys trenta del segle XX mentre jo vull l’esquerra republicana hegemònica dels anys trenta del segle XXI. Parles del famós argument d’eixamplar la base o, com tu dius, de fer el camí més ample per a que pugui passar més gent. Això només vol dir que estàs disposat a renunciar a les teves idees per assimilar les del teu veí. De fet, escoltant-te, no puc distingir el teu discurs del dels Comuns. No crec que renunciant nosaltres a implementar la independència aconseguim eixamplar la base. Potser contribuirem a “enximplar la base” com he llegit pel Twitter. No té cap mena de sentit renunciar a les teves idees per convertir-te en una força central. El que cal és que, des de la fermesa de la defensa de les teves idees, facis que aquestes siguin les idees centrals. T’explicaré una anècdota. Quan vaig intentar recollir avals entre la militància per presentar-me com alternativa a l’Ernest Maragall com a candidat a alcalde de la meva ciutat, i atès que no se’m va permetre entrar als casals d’ERC per dirigir-me a la militància ni accedir al llistat de militants, vaig optar per tirar de les meves amistats i coneixences. Vaig descobrir que ERC és, probablement, el partit amb més ex-militants de tot Catalunya. Tots em deien el mateix: feia molt anys que militaven però feia pocs mesos que havien abandonat la militància cansats de veure com ERC renunciava als seus principis. No ens podem permetre que declaracions com les teves incrementin el desencís.

Però és que, a més, ara demanes fer un referèndum multipregunta que no saps ben bé com ha de ser. I quan et diuen que, en tot cas, no serà un referèndum d’autodeterminació i que no compliria amb la Convenció de Venècia et despatxes amb un “a mi m’és igual”. Mira, Joan, amb tots els respectes, aquesta proposta no figura enlloc en la Ponència Política. Sembla que vulguis fer propostes que, en realitat, corresponen a altres partits. Em preocupa que tant tu com altres dirigents del partit defenseu aquesta mena de propostes que no són compatibles amb el text de la Ponència Política. No pot haver-hi alliberament social sense aconseguir primer un alliberament nacional, i tu ho saps Joan. Per això crec que, si de veritat vols defensar els postulats que argumentes en la teva entrevista, hauries de fundar un altre partit (o bé passar als Comuns directament) on puguis eixamplar la base cap a una federació de repúbliques ibèriques de les esquerres.

Jo, en canvi, somnio amb una Esquerra Republicana on gent com en Carretero, l’Uriel Beltran, en Carod-Rovira, en Puigcercós, en Junqueras, la Marta Rovira, tu mateix, i molts altres exmilitants no tant coneguts però dels que he escoltat la seva decepció, puguin retrobar-se fraternalment sota les mateixes sigles republicanes. És aquesta la base que crec que s’ha d’eixamplar. I és així, prioritzant el mandat de l’1 d’octubre, com aconseguirem un bon resultat el 28A.

Relacionats