Diumenge, 18 d'Agost de 2019 - Edició 388
La República

Els testimonis d’avui insisteixen al Suprem en el caràcter pacífic del moviment independentista

L’excap de protocol del Departament de Vicepresidència i Economia Anna Teixidó ha explicat aquest dimecres al Tribunal Suprem que l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez va oferir a la secretària del […]

Avatar
Agències 24/04/2019
Manuel Marchena, al judici de l'1-O

L’excap de protocol del Departament de Vicepresidència i Economia Anna Teixidó ha explicat aquest dimecres al Tribunal Suprem que l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez va oferir a la secretària del jutjat d’instrucció 13 sortir acompanyada per ell mateix i per “altres personalitats” com el diputat de Junts pel Sí (JxSí) Lluís Llach el 20-S de la seu de la conselleria. L’excap de protocol ha dit que la voluntat és que “pogués marxar més tranquil·la” perquè ho feia acompanyada de “persones conegudes”, però que la proposta va ser rebutjada. Teixidó també ha explicat que no va veure “preocupació” per les tasques de la comitiva judicial i que durant la jornada hi va haver “moments bastants tranquils”. Tampoc li consta que es traslladés “cap dificultat” o “petició d’ajuda” per part dels qui feien el registre, ni cap intent d’assalt a la conselleria.

Teixidó ha explicat que va procurar estar “disponible per a qüestions pràctiques” i que hi va haver una “incomprensió inicial” tant de la Guàrdia Civil com per ella mateixa pel fet que Jordi Sànchez fes d’interlocutor, però que els van explicar que era una “actuació habitual” de medicació dels Mossos “parlar amb convocants sobre qüestions d’aquest tipus”. L’excap de protocol també ha explicat que, a la nit, va sentir com Sànchez i Cuixart van plantejar “la necessitat de desconvocar” la concentració.

Teixidó ha descrit l’ambient que hi havia al vestíbul, amb converses “bastant naturals” i amb “aportació d’idees” que “es traslladaven a la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra”. En canvi, ha explicat que un dels tinents de la Benemèrita va advertir que hi havia armes dins dels vehicles però que no ho havia volgut dir davant de Sànchez “perquè no ho utilitzés en el seu benefici”. També ha explicat que Sànchez va traslladar la idea de fer un “cordó humà de voluntaris per alliberar l’entrada perquè fos possible l’accés”, tant per als vehicles que traslladaven als detinguts com per a l’entrada de treballadors. “Sobre les condicions del passadís, crec que va exposar el que es veia capacitat per a fer”, ha dit.

Actitud majoritàriament “tranquil·la”

L’eurodiputat d’ERC i alcalde de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Jordi Solé, també ha parlat avui al Suprem d’una actitud majoritàriament “tranquil·la” el 20-S tant al davant de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament -on ha apuntat que la tensió va augmentar quan van treure detinguts- com davant de la Conselleria d’Economia. A més, ha dit que el passadís humà fet per voluntaris de l’ANC tenia uns cinc metres d’amplada i que l’exvicepresident Oriol Junqueras va fer una crida a la calma.

També ha explicat que va veure com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pujaven a un cotxe de la Guàrdia Civil “perquè els sentissin i veiessin millor” i feien una crida a desconvocar la concentració. “La majoria de gent va fer-los cas”, ha recordat.

Lloveras assegura que l’AMI no va tenir “res a veure” amb l’1-O

D’altra banda, l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha desvinculat aquest dimecres l’associació que va presidir de la convocatòria o l’organització de l’1-O i només ha parlat de posicionament polític a favor del referèndum.

L’expresidenta de l’AMI també ha explicat que van participar en diverses convocatòries de l’ANC i Òmnium Cultural perquè els donaven “totes les garanties que sempre eren respectuoses, pacífiques i ben organitzades”. En resposta a una pregunta de l’advocat de l’equip de defensa de Jordi Cuixart, Benet Salellas, ha assegurat que “mai” Òmnium ni ANC els va plantejar fer alguna protesta que no fos “de naturalesa íntegrament pacífica”.

Vox també ha preguntat a Lloveras sobre la concentració del 20 de setembre del 2017 davant del Departament d’Economia pel registre judicial que s’estava fent. “L’ambient que hi havia era tranquil, hi havia un passadís entre Economia i la gent per on es podia circular i es podia arribar perfectament a la porta”, ha dit. Lloveras també ha explicat que va veure “fotògrafs i càmeres” pujats en algun lloc que posteriorment algú li va explicar que eren cotxes.

Joan Ignasi Elena assegura que el Pacte Nacional pel Referèndum no va rebre diners ni ajudes públiques

També ha parlat avui al judici de l’1-O l’excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), Joan Ignasi Elena, que ha assegurat que l’entitat no va rebre cap finançament públic i que la seva web no va ser gestionada per la Generalitat sinó per organitzacions membres del PNR. Segons ell, l’entitat es finançava amb aportacions ciutadanes i de les entitats privades que en formaven part, i era coordinada per vuit persones, entre elles ell mateix. Preguntat per Vox, ha dit que no sap qui va fer la web i que no li consta que el Govern participés en l’adquisició dels dominis www.referendum.cat.

Elena també ha explicat que l’entitat es va dissoldre a finals de la primavera del 2017, mig any després de constituir-se, perquè ja havia complert el seu objectiu, que era donar a conèixer el referèndum entre la ciutadania. Segons ell, no va tenir-hi res a veure el fet que semblava que el referèndum pactat era cada cop menys probable.

Un cap de zona d’Unipost diu que només “suposaven” que repartirien material de l’1-O

Un exresponsable de la zona de part l’Eixample de Barcelona d’Unipost, Rafael Ramírez, ha dit al Tribunal Suprem que els treballadors de l’empresa “suposaven” que repartirien material electoral de l’1-O, tot i que no ho sabien oficialment. Ramírez ha dit que a mitjans de setembre va rebre una “ordre de treball” a la qual els seus superiors li van demanar “prioritat absoluta”, que va entendre que estava relacionat amb material del referèndum. Segons ell, era “vox populi” que Unipost “anava a repartir el que anava a repartir”. Aquest dimarts també ha declarat l’expresident del consell d’administració de l’empresa, Antón Raventós, que ha dit ni ell ni el director general, Pau Raventós, tenien coneixement del material confiscat per la Guàrdia Civil a Terrassa i Sabadell, i l’exdirector financer, Xavier Barragan, que ha assegurat que es van emetre factures per “error” que no es van arribar a cobrar.

Batlle va dimitir de director dels Mossos per “incomoditat” amb “l’evolució” política

Al seu torn, l’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle ha assegurat aquest dimecres davant del Tribunal Suprem que va dimitir del càrrec el juliol del 2017, després del nomenament com a conseller d’Interior de Joaquim Forn per “incomoditat” davant de “l’evolució” dels esdeveniments polítics que es preveien pels següents mesos, ja que el referèndum de l’1-O ja s’havia convocat. No obstant això, ha assegurat que els Mossos sempre havien complert la llei i les resolucions judicials, preveia que ho seguirien fent i ha refermat que el major del cos, Josep Lluís Trapero, era “molt gelós” de les seves competències en la direcció d’operatius policials i de compliment de les ordres judicials, i no hauria permès cap ingerència política.

En la seva declaració com a testimoni, Batlle, que serà candidat del PSC a l’Ajuntament de Barcelona i que havia estat nomenat pel conseller Ramon Espadaler, d’Unió, el 2014, ha explicat que va presentar la dimissió tres dies després del nomenament de Forn per diversos motius “polítics, personals i familiars”, però ho ha desvinculat dels suposats motius de l’exconseller Jordi Jané per deixar el càrrec.  Preguntat per la fiscalia, ha assegurat que la incomoditat era seva amb l’evolució política, no pas per l’actitud del cos policial. Per últim, ha assegurat que ell rebia informes de la Comissaria General d’Informació sobre anàlisis de riscos de les mobilitzacions independentistes de l’ANC i Òmnium i mai es va produir cap incident, tot i les complicacions logístiques de les massives manifestacions.

El coordinador de Mossos de l’ANC diu que l’1-O va “intentar complir” la Constitució i la resolució del TSJC

Per últim, el coordinador de Mossos de l’ANC, Albert Donaire, ha assegurat aquest dimecres davant del Tribunal Suprem que ell va actuar a un col·legi electoral de Ribes de Freser (Ripollès) “intentant complir” la resolució del TSJC, que ordenava “no causar un mal major a la població”, i també la Constitució espanyola. Preguntat per Vox, ha explicat que degut a les més de 500 persones que hi havia al col·legi, i a la falta de material antiavalots, no van poder actuar al centre, on tampoc va acudir la Guàrdia Civil. Donaire ha assegurat que ell només es va comunicar amb els seus superiors a través de l’emissora oficial i que personalment no va aixecar cap acta.

Preguntat pel seu activisme independentista, ha dit que ell no estava sent jutjat, però el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha recordat que estava sota promesa de dir la veritat i que havia de respondre totes les preguntes que el tribunal considerés pertinents. Donaire ha assegurat que no coneixia personalment a Jordi Sànchez, aleshores president de l’ANC, i ha dit que no recordava alguns tuits o missatges d’un canal de Telegram a favor de la independència i contra la policia i la Guàrdia Civil. A preguntes de la defensa de Joaquim Forn, ha dit que la sectorial de Mossos de l’ANC no té cap representativitat oficial dins del cos.

Donaire ha intentat dir algunes paraules en català, però de seguida ha acabat parlant en castellà. Ha reconegut que està denunciat per calúmnies i ell mateix fa uns dies va denunciar amenaces a casa seva.

El TSJC dona deu dies a les acusacions per presentar els escrits per desobediència contra l’antiga Mesa del Parlament

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat un termini de deu dies hàbils a la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox, com a acusació popular, perquè presentin els seus escrits d’acusació i proposició de prova contra els sis exdiputats sobiranistes processats per desobediència. El Tribunal Suprem es va inhibir en favor de l’alt tribunal català per jutjar Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, membres de la Mesa del Parlament, a més de Mireia Boya, diputada de la CUP. Ara les acusacions han d’adaptar els escrits presentats al Suprem al delicte de desobediència i als processats al TSJC, acotar el relat de fets i proposar les proves que volen que es practiquin durant la vista oral.

La defensa de Junqueras i Romeva renuncia a 19 testimonis al Tribunal Suprem

La defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva –exercida pel lletrat Andreu van den Eynde- ha remès un escrit al Tribunal Suprem on comunica que renuncia a la declaració de 19 testimonis que ja estaven citats pel tribunal. Entre ells, destaca el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, el senador d’ERC Miquel Àngel Estradé (present als registres del 20-S), el president de la Fundació Marianao, Xavier Pedrós, i fins a 16 ciutadans que van estar a diferents col·legis l’1-O i van presenciar els fets, tal com acrediten fotografies i vídeos. Entre aquests, també n’hi ha que han comparegut en d’altres procediments judicials relacionats amb els fets. El tribunal havia acceptat al lletrat la compareixença de fins a 91 testimonis i el lletrat ha decidit reduir els mitjans de prova a la vista de com avança el judici.

La citació del conseller Alfred Bosch estava prevista per avui a la tarda. El seu nom no apareixia a la interlocutòria d’admissió de proves, tot i que la defensa de Junqueras i Romeva l’havia sol·licitat. Finalment, però, l’advocat ha decidit renunciar al seu testimoni.Van den Eynde també ha renunciat a dos testimonis que estaven previstos per al dia 25 d’abril, un d’ells Xavier Pedrós Cortasa, president de la Fundació Marianao que desenvolupa projectes socioeducatius. Inicialment, la defensa de Junqueras volia que testifiqués perquè era “coneixedor” del compromís de l’exvicepresident sobre valors del tercer sector i acollida. El segon, també previst per al 25, és el senador republicà Miquel Àngel Estradé que el 20 de setembre va estar a les concentracions de protesta pels registres a Economia i Hisenda.

La defensa de Junqueras i Romeva també ha demanat que no testifiquin fins a 16 persones que el tribunal ja havia cridat el dia 30 d’abril. Com consta a l’escrit d’admissió de prova, tots van presenciar els fets que es van produir a diferents locals de votació de l’1-O. Consta la seva presència al lloc dels fets per l’existència de fotografies o vídeos o per la compareixença com a part en procediments judicials relacionats amb els fets.

Relacionats