Diumenge, 25 d'Agost de 2019 - Edició 395
La República

Els Mossos i la República Catalana

Som a la tarda del 27 d’octubre, molts companys es troben de servei a l’interior d’un cotxe patrulla, altres a les Comissaries, però tots estem pendents del resultat definitiu de […]

Avatar
Col·laboracions 29/07/2018
Logo de 'Mossos Guilleries'

Som a la tarda del 27 d’octubre, molts companys es troben de servei a l’interior d’un cotxe patrulla, altres a les Comissaries, però tots estem pendents del resultat definitiu de les votacions al Parlament on els nostres representants validen els resultats del referèndum celebrat l’1 d’octubre. Els Mossos d’Esquadra, tenim molt fresc el record d’aquella jornada històrica.

Per fi es produeix el desenllaç i la sensació per molts de nosaltres esdevé agredolça: d’una banda compartim l’esclat d’alegria compartida davant d’una fita que molts ciutadans de Catalunya han anhelat durant vàries generacions, després de viure en una llarga foscor i en una desmemoria protectora durant dècades, obligats per una repressió feroç d’un general colpista que a la seva mort va rebre honors, i que encara a dia d’avui les seves restes reposen al mausoleum del Valle de los Caídos en contrast amb desenes de milers de defensors de la República afusellats i enterrats anònimament als marges de camins i carreteres.

Per altra banda, esperem i en part temem la reacció autoritària de l’Estat espanyol. S’albirava un escenari incert, ja que som coneixedors que hores més tard el Senat aprovaria mesures per “suspendre” l’autogovern de Catalunya, mitjançant un article 155 de la CE sense manual d’instruccions i que era escrit pels defensors de la “Unidad de España” trepitjant i vulnerant els drets del poble català i intervenint la institució de la Generalitat, pre-existent a la mateixa constitució espanyola.

A l’interior de les Comissaries es viu una calma tensa a l’espera de rebre ordres de la Prefectura de Policia i de quines accions calia realitzar a partir de la proclamació de la República per defensar-la, si fos necessari, dels enemics de la nostra nació. Passen les hores i no tenim notícies al respecte, no s’ordena baixar cap bandera espanyola dels pls de les dependències policials. Res, només un trist i ensordidor silenci que incideix en l’estat d’ànim de molts companys que desorientats cerquen algun senyal per escatir si ens trobaven a l’inici o al final d’una etapa en el devanir del nostre país.

És possible que en aquells moments d’incertesa i neguit a algun company li vingués al seu pensament els fets del 6 d’octubre de 1934, exhaustivament descrits a les memòries de Frederic Escofet que en aquella data era el Comissari General d’Ordre Públic de la Generalitat i que relata com es varen succeir els fets que varen conduir a una derrota desconsolada malgrat l’acció d’escamots de Mossos d’Esquadra que intentaren defensar la nostra màxima institució davant l’atac del general Batet.

La història es repeteix, diuen. Però seria possible que el poder de la democràcia i de la voluntat majoritària de la ciutadania tornés a ser derrotada per la repressió d’uns poders de l’Estat espanyol en dissonància amb els valors de l’Europa del segle XXI ? Aquesta pregunta farcida de contrarietat ens revenia en aquell vespre de divendres.

Bé, tornant al present ja sabem com està sent la repressió malgrat recuperar la institució de la Generalitat, diríem que sota fiança i amb llibertat vigilada: consellers i líders socials en presó preventiva des de fa mes de 8 mesos allunyats de les seves famílies, exiliats, centenars d’alcaldes, regidors i altres ciutadans acusats per una fiscalia i uns òrgans judicials per delictes que en un estat democràtic no suposarien causa penal com s’està veient a Escòcia, Alemanya, Bèlgica i Suïssa.

En el cas del Cos de Mossos d’Esquadra a banda del Conseller d’interior Joaquim Forn, el Director General de la Policia Pere Soler i el secretari general d’Interior César Puig, tenim el major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, acusats per l’Audiència Nacional (hereva del Tribunal de Orden Público en època de la dictadura franquista) per delictes de sedició i pertinença a organització criminal (els Cos de Mossos d’Esquadra), tot i demanant penes de més de 30 anys de presó.

Finalment, tant els Mossos i en conjunt la ciutadania que pretenem la República catalana hem de mirar cap al futur amb esperança, i en aquest sentit cal recuperar la predicció de l’apotecari i alcalde de Figueres durant la República i exiliat a Montpellier, el Sr. Alexandre Deulofeu que a preguntes d’una inquieta estudiant universitària allà pels anys 70 i de nom Patrícia Gabancho (traspassada el passat 28 de novembre) va rebel·lar que Espanya entraria en una fase de decadència que culminaria en la seva dissolució l’any 2029.
Les estructures de país, i el cos de Mossos d’Esquadra esdevé clau en la defensa i consolidació de la República, cal que estiguin preparades pel momentum del que ha fet referència en més d’una ocasió l’actual MHP Quim Torra i que donarà pas a la recuperació dels drets de Catalunya com a nació lliure de la submissió d’una monarquia borbònica reinstaurada per un dictador.

ELS MOSSOS D’ESQUADRA DEFENSAREM LES INSTITUCIONS CATALANES I VETLLAREM PER GARANTIR ELS DRETS I LES LLIBERTATS DELS NOSTRES CONCIUTADANS. TAMBÉ EXIGIM LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS I EL RETORN A CASA DELS EXILIATS.

Col·lectiu del Cos de Mossos d’Esquadra “LES GUILLERIES”

Relacionats