Dimecres, 17 de Juliol de 2019 - Edició 356
La República

Els arquitectes hauran de parlar a partir d’ara amb l’escola i l’ajuntament abans de dissenyar els nous centres docents

ACN Barcelona.-Els arquitectes encarregats de dissenyar els nous centres educatius de Catalunya estaran “obligats a partir d’ara a parlar abans amb l’escola i amb l’ajuntament”. Així ho ha afirmat el […]

Avatar
Agències 25/06/2019

ACN Barcelona.-Els arquitectes encarregats de dissenyar els nous centres educatius de Catalunya estaran “obligats a partir d’ara a parlar abans amb l’escola i amb l’ajuntament”. Així ho ha afirmat el conseller Josep Bargalló en la compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament per informar sobre els nous criteris de construcció i de transformació pedagògica dels centres educatius, aquest dimarts. Aquest criteri ja afectarà el disseny de les almenys 27 escoles que es construiran fins el 2023, amb un pressupost de 104 MEUR, tal com va aprovar el Govern a l’abril. Bargalló ha defensat una arquitectura que “impulsi la transformació educativa” i que “trenqui la rigidesa d’espais immutables, s’obri a la polivalència dels nou mètodes educatius i imbricada amb el territori”. L’arquitectura de les noves escoles incorporarà la perspectiva de gènere i eliminarà les portes opaques dels despatxos com a mesura de seguretat davant l’assetjament escolar o l’abús sexual.

Bargalló ha assenyalat que en les properes setmanes preveuen donar a conèixer una guia amb els nous criteris constructius de les noves escoles catalanes que serà un document “procedimental” però no “un motlle de centres educatius”. El Departament d’Educació està elaborant la guia en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill. La guia vol ser un “punt de trobada entre docents i arquitectes” i, per això, els responsables de les obres hauran de comptar amb l’opinió de la comunitat educativa de la futura escola i de l’ajuntament del municipi perquè el centre pugui ser també un equipament per als ciutadans. “Si l’ajuntament vol un poliesportiu més gran, li demanarem la part pressupostària corresponent”, ha puntualitzat Bargalló. El conseller ha resumit que els criteris de disseny tindran “una raó educativa de fons”. “Volem transformar els espais a través de criteris estrictament pedagògics”, ha insistit Bargalló, que ha assenyalat que beuen del llegat de Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), el moviment que va modernitzar les obres civils durant la Segona República. Elements concrets de la nova arquitectura que Bargalló ha avançat és concebre el pati amb més verd i menys ciment i que “pugui ser utilitzat per nois i noies” amb igualtat. També, dotar l’escola de més espais “diàfans i polivalents” i prioritzar-ne els usos que se’ls voldrà donar: “No és tan important l’aula de música, sinó un espai per a la pràctica de la música”. Educació vol equipar les escoles amb més elements de seguretat i de prevenció davant de les violències, com l’assetjament escolar i l’abús sexual. “No hi haurà més despatxos de direcció amb portes diàfanes ni llocs de tutoria que no es puguin veure des de fora”, ha afirmat el conseller. La majoria de grups parlamentaris han vist amb bons ulls la proposta d’Educació, en espera de tenir-ne més detalls, excepte Cs i PPC, que li han tret importància. La diputada de Cs Sonia Sierra ha titllat el projecte de “fantasies” del conseller i el diputat del PPC Daniel Serrano ha dit que semblava que Bargalló parlava de “Willy Wonka i la fàbrica de xocolata”. Cs i PPC critiquen un informe de Plataforma per la LlenguaCs i PPC s’han centrat en els retrets al Departament d’Educació i han preguntat al conseller per un informe de Plataforma per la Llengua, presentat la setmana passada, que indicava que el 14,6% de les converses dels alumnes de l’ESO al pati són en català a les zones urbanes de Catalunya. Sierra i Serrano han reclamat al conseller com s’havien obtingut aquestes dades. “Qui ha espiat els alumnes? Com els han controlat ? Els han posat micròfons?”, ha inquirit la representant de Cs, mentre que el popular també ha preguntat en els mateixos termes d'”espionatge”. El conseller ha assegurat que no tenia “ni idea” d’on sortien aquestes dades i que, en tot cas, Plataforma per la Llengua no havia demanat permís al Departament d’Educació i que, si ho haguessin fet, tampoc “no els l’haurien donat mai”. El conseller ha afirmat que l’última relació que havia tingut amb la plataforma havia estat per les crítiques que en va rebre pel document de plurilingüisme.

Relacionats