Dissabte, 17 d'Agost de 2019 - Edició 387
La República

Elpidio Silva: “En un judici com el del Procés no hi ha defensa tècnica que valgui”

L’exmagistrat considera que la ferida a Catalunya “és irreversible”

Aleix Ramirez Morlans
Aleix Ramirez Morlans 01/06/2019
Elpidio José Silva, al seu despatx de Barcelona / Aleix Ramírez

Inconformista és una de les moltes paraules que es pot utilitzar per definir Elpidio José Silva. El Tribunal Suprem va condemnar-lo a 17 anys d’inhabilitació pel polèmic cas Blesa. Així i tot, l’advocat encara es considera jutge “perquè no s’ha publicat res al BOE”.

Al seu despatx de Barcelona, Silva parla de Catalunya i el que ha representat el Procés per posar contra les cordes l’Estat. Preguntes que el jurista respon amb la voluntat d’anar més enllà del relat superficial.

– Qui és Elpidio José Silva?

Sóc un ciutadà amb nacionalitat i passaport espanyol que viu a Catalunya, on ha trobat una terra de refugi. Existeixen pocs pobles que vulguin defensar els seus drets amb tanta determinació davant d’un règim corrupte i les grans mancances de la democràcia a Espanya.

Ara exerceixo d’advocat, perquè en el seu moment vaig ser represaliat com a jutge i això que encara no s’ha publicat la meva inhabilitació al Butlletí Oficial de l’Estat.

– Anem directes cap a un dels temes de més actualitat. Carles Puigdemont podrà exercir d’eurodiputat?

Aquesta pregunta s’ha de respondre des de diferents perspectives. Si comencem amb un relat estrictament legal, la resposta és que Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras podran ocupar el seu càrrec i exercir democràticament les funcions que tenen assignades. No estem parlant d’un interès exclusiu dels implicats o dels seus votants, sinó de tots aquells que formem part del sistema democràtic. Més que res, perquè la democràcia no sigui un circ, en el seu pitjor sentit.

Cal recordar que Carles Puigdemont no té cap ordre de recerca internacional i la seva euroordre va ser retirada de forma il·legal pel jutge Llarena. Cap país del món, especialment a Europa, no entén el delicte de la rebel·lió de la forma com s’ha aplicat al cas català.

En el cas de Junqueras, la llei descriu perfectament que cal demanar un suplicatori al Congrés dels Diputats o al Parlament Europeu. Sempre s’ha de mantenir la prudència, però estic convençut que a Europa seria contrària als interessos del Suprem.

– Com es pot interpretar l’enrenou jurídic al voltant de la suspensió dels presos polítics al Congrés i el Senat? 

Tot tornarà al Suprem, les defenses han de recórrer la decisió de la Mesa del Congrés i l’alt tribunal haurà d’acabar demanant un suplicatori. En cas contrari seguirà creixent la llista de despropòsits.

Elpidio José Silva, al seu despatx de Barcelona / Aleix Ramírez

– Si seguim el criteri del Suprem de permetre Junqueras (també a la resta de presos que van ser votats al Senat i el Congrés) anar al ple de constitució del parlament espanyola, aleshores el líder d’ERC hauria de poder anar a Brussel·les? 

 Quina és la diferència entre Junqueras i Puigdemont? Molt senzill, el senyor Puigdemont viu a Waterloo i Junqueras, com a ciutadà que viu a Espanya, rep un tracte determinat del poder espanyol. Si vius a l’estranger tens la protecció dels poders judicials democràtics dels països europeus.

– Una nova euroordre contra els exiliats quin escenari pot obrir? 

Si s’activa de nou l’euroordre, el tribunal que s’encarregui haurà de sumar aquesta actuació a les anteriors. Aquí no es pot activar aquest mecanisme fins a trobar la resposta. Estem parlant d’unes acusacions que ja tenen un veredicte, tant a Bèlgica com Alemanya. En un restaurant, un cop tens el plat a taula pots demanar un altra cosa, però el que ja tens ho has de pagar.

– Amb la projecció dels vídeos hem entrat a la fase final del judici del Procés. Quina anàlisi en fa? 

L’espectacle que veiem aquests dies és la traca final d’un dels processos més procel·lós de la història d’Espanya. És una aberració processal que un testimoni estigui declarant i jo no pugui aportar aquell element que em permeti generar un contrast.

Durant el judici del Procés s’ha vist com han declarat els testimonis i ara, no abans, es projecten els vídeos. Tot per amagar la falta de veracitat dels testimonis de l’acusació. Només em queda pensar que s’han carregat el judici oral.

– En un judici d’aquestes característiques cal apostar per una defensa tècnica o política? 

Ni una cosa ni l’altra. En un judici com el del Procés no hi ha defensa tècnica que valgui, simplement perquè davant tens un aparell judicial que no vol seguir les regles de joc. Perdre temps en elements tècnics es pot entendre de cara a futures actuacions dels tribunals europeus. Així i tot, en aquesta direcció també tinc els meus dubtes.

Algun dia haurem d’analitzar si els dirigents independentistes són a la presó per raons polítiques o bé criminals. Han prevaricat? Aquí hi ha un determinat partit polític que s’ha convertit en una organització criminal i ha preferit incendiar Catalunya per evitar l’escarni públic.

El Partit Popular està lligat a l’enfonsament de l’economia espanyola i no parlem de la trama Gürtel. Davant d’això, igualment el problema principal d’Espanya és Catalunya, el segon Catalunya i el tercer també és Catalunya.

– Aleshores, quin camí s’ha de seguir? 

Em faig una pregunta. Si un advocat té la certesa que els drets del seu client no seran respectats ni pel sistema ni pel tribunal, l’advocat ha de seguir col·laborant? Els presos poden ser jutjats, simplement perquè els seus advocats són presents a les sessions del judici.

En cas que els advocats s’aixequin i marxin, els presos no poden seguir sent jutjats. Tampoc se’ls pot assignar cap advocat d’ofici, simplement és un acte de força per llançar un missatge: Així no!. Jo no sóc el fermall per cap regal.

– Quina sentència espera? 

Una duríssima. El circ del judici farsa que s’ha muntat des del Tribunal Suprem té un primer objectiu: Pedro Sánchez. El missatge es dissol les Corts que jo faig la meva amb el judici, no podràs negociar els pressupostos si els líders dels partits amb els qui vols pactar són a la presó o a l’exili.

El segon objectiu és desviar l’atenció. Miguel Blesa i els seus amics es van carregar Caja Madrid i tenim més de 300.000 afectats pel cas del Banco Popular que veuen com dos anys després, cap dels seus responsables ha donat explicacions davant la justícia.

– Entén vostè que tot és una cortina de fum? 

El règim ho ha deixat clar, mitjançant el Tribunal Suprem. S’ha de parlar de Catalunya i de pas tenim a Vox fent la seva particular campanya electoral. Realment és Espanya el principal problema de Catalunya, d’Andalusia, d’Euskadi i de tots els territoris situats al sud dels Pirineus. Europa té un problema si Espanya ha d’estar en mans d’aquesta massa de corruptes.

El relat d’anar contra Catalunya ha permès el creixement de Ciudadanos i que un zombi anomenat Partit Popular hagi ressuscitat amb la possibilitat d’arribar a l’alcaldia de Madrid.

En aquest escenari, els presos polítics tenen un problema ben gros i és que han obtingut un molt bon resultat electoral. Pedro Sánchez té 165 diputats, insuficients per obtenir una majoria. Per tant, els presos rebran una condemna molt dura perquè són indispensables i la fita final és que la dreta recuperi poder. A més, també es voldrà incendiar Catalunya.

– En la societat s’ha instal·lat el missatge que el règim del 78 arriba a la seva fi. Ara bé, les seves paraules indiquen tot el contrari.

Una cosa és el règim i un altre el règim del 78. Quan parlem del primer és per referència a una manera de dirigir Espanya al marge de les institucions i de qualsevol color polític. El règim del 78 com una careta cosmètica està liquidat, sense anar més lluny, no hi ha cosa més trinxada a Espanya que la Constitució.

El bipartidisme va construir un edifici amb una façana molt gran i tot sabem que mentre aquest element estigui sencer, a dins ja poden haver-hi rates. Malauradament gràcies al que ha passat a Catalunya estem veient que el sistema està acabat. La ferida a Catalunya és irreversible!

– De debò? 

Sens dubte. Poden conviure dos estils d’independentisme; un el que vol fer créixer la base a l’estil d’Esquerra Republicana i l’altre que busca resultats importants. Això és secundari, perquè la ferida territorial impedeix pensar en una constitució de caràcter federal.

Hauriem d’enterrar ‘el café para todos’, un sistema que a qui ha perjudicat més és Andalusia. Una terra abandonada pel subsidi i per l’ajuda fàcil, no s’ha sumat a cap canvi tecnològic. S’ha optat per ofegar-la a base de subvencions.

Fa poc vaig escoltar espantat unes declaracions de Cayo Lara i mira que és amic meu. Ell es preguntava cap a on aniríem sense Catalunya? A la realitat company! No t’han de regalar el futur, un mateix és qui ha de fer aquest pas. Viurem un canvi de cicle a l’estil espanyol.

– Quin estil és? 

Dolor

– Ha fet referència a Podemos. Des de la seva fundació es va presentar com un intent de reformar l’Estat a partir del concepte de República. S’han equivocat? 

Podemos és un grup polític molt important per entendre els canvis polítics que s’han produït a Espanya. El seu relat ha permès posar a primera línia del debat les reivindicacions del 15-M o bé forçar un petit gir a l’esquerra del PSOE.

Sota el meu punt de vista, el principal problema de Podemos és que ha canalitzat les energies del canvi, només des de la perspectiva del Partit Comunista. Una idea no majoritària i que fa més estret el camí. La via comunista no és bona ni dolenta, senzillament que caldria haver incorporat més plantejaments.

– Catalunya té dret a decidir? 

Jo no crec en el dret a decidir del poble de Catalunya, sinó el de tots els pobles del món. Espanya és un conjunt de pobles, un amalgama molt complicat. Ho diuen tots els reis d’Espanya que sempre parlaven de les Espanyes. Històricament, aquest amalgama de pobles han arribat a diferents acords, amb o sense sang.

Catalunya és l’única comunitat autònoma que no viu amb el seu Estatut, sinó el que va retallar el Tribunal Constitucional. En el seu moment, els polítics catalans van anar a Mariano Rajoy i li van exigir que apliques aquestes lleis. Rajoy estava disposat, però l’aznarisme ho va impedir.

Imatge d’arxiu d’Elpidio José Silva / ACN

– En l’independentisme s’ha instal·lat la idea que la justícia europea corregirà totes les mancances que s’han vist en el judici del Procés. Ho comparteix? 

És un moment molt delicat per Europa, el Brexit no afavoreix els interessos de Catalunya. Europa s’ha convertit en un House of Cards. Per exemple; nosaltres tenim una moneda única, però ens falta uns tribunals únics que apliquin el mateix reglament a tots els territoris que formen part de l’imperi.

Dit això, els tribunals europeus resoldran alguns errors flagrants, però jo no ho deixaria tot en mans d’aquesta via.

– Durant el judici s’han vist moviments de les defenses en vista als recursos que a curt i mitjà termini es presentaran a Europa

La justícia que arriba tard no és justícia. L’article número 6.1 de la Convenció Europea de Drets Humans apunta que tothom té dret a ser escoltats per un jutge en un temps raonable. Aquesta redacció de l’article demostra com és el mateix tribunal europeu es contradiu a si mateix.

Els advocats dels presos polítics fan la seva feina el millor que poden, però jo insisteixo s’ha de donar un cop de puny sobre la taula i dir que jo no col·laboro amb aquesta farsa.

– Quin efecte provocaria?

El judici quedaria aturat, en el cas de la meva inhabilitació vaig apostar pel camí de la desobediència. El meu advocat si estava disposat, però jo en cap moment vaig voler participar en una farsa. En segons quines condicions no es pot treballar i jo al jutge no vaig comunicar-li que renunciava al meu advocat, simplement que ja n’hi ha prou.

El futur de Catalunya està a Catalunya. Tenim dos milions de persones honestes, sensibles i amb il·lusió per una societat millor.

Relacionats