Dimarts, 18 de Juny de 2019 - Edició 327
La República

El republicanisme es manté ferm davant les envestides de l’unionisme espanyol

La proximitat d’aquest debat amb les eleccions col·locava el #DebatTV3 com una cita clau per tancar detalls, resoldre imperfeccions, consolidar o remuntar la intenció de vot. El resultat, en termes […]

Joan Solé
Joan Solé 25/04/2019

La proximitat d’aquest debat amb les eleccions col·locava el #DebatTV3 com una cita clau per tancar detalls, resoldre imperfeccions, consolidar o remuntar la intenció de vot. El resultat, en termes generals, és que cadascú ha interpretat el paper que li pertoca al mil·límetre, però amb una sorpresa visual, Cayetana Álvarez de Toledo, qui amb un jersei groc feia allò tan excepcional i sorprenent com és dir que els “separatistes” no es poden apropiar dels colors.

Per començar, un inici colpidor contra els candidats. El director de TV3, Vicent Sanchis, recupera alguns dels moments de l’últim debat electoral per a les eleccions generals. Tots surten esquitxats, les promeses incomplertes són un avís per als teleespectadors: vigila a qui votes.

Els comuns no han aconseguit el referèndum pactat, els republicans no han abandonat el Congrés, els nacionalistes espanyols no han fet cap reforma fiscal ni Girauta s’ha assegut per parlar “del que sigui” per resoldre l’atzucac polític entre Catalunya i Espanya.

Democràcia contra repressió

Cayetana i Arrimadas no amaguen ni dissimulen les ganes de poder imposar, de nou, la repressió de l’article 155 contra les institucions catalanes. La popular, de fet, va més enllà quan Rufián li etziba una fotografia d’un Policia Nacional reprimint un votant de l’1-O: “Bravo la Guardia Civil. Impecable. Deixin-se de victimisme, perquè als que peguen és als constitucionalistes, aquí i al País Basc”. La ciutadana, per la seva part, després d’ensenyar un llaç groc que assegura que era en un parc infantil, resumeix el cas català a un “conflicte entre catalans, entre germans, entre familiars, entre companys de feina”. Un “conflicte” que si s’ha de resoldre amb el mateix diàleg ple d’interrupcions que ha exhibit durant el debat es preveu llarg i dur.

Jaume Asens, qui sempre té aquesta tendència de començar fluix però anar agafant força a mesura que exposa, reivindica la fita de Podemos i Pablo Iglesias per “contribuir a trencar el tabú a Espanya”: “Si ara hi ha quasi la meitat dels ciutadans espanyols que defensen que Catalunya té dret a decidir és per la pedagogia”.

ERC, amb Rufián defensant la veu de Junqueras, proposa “diàleg, referèndum i treure les togues i les porres de la política” i apunta contra Asens i la defensa de les urnes: “durant la campanya sou molt valents, però no ho sou tant al Congreso”.

Laura Borràs, en representació d’un Jordi Sànchez que fa més d’un any que és a la presó, defensa el projecte independentista com “el més social i més viable i útil per a tothom” i evidencia la manca d’interès del PSC amb Catalunya quan arriba al Congreso: “El 2008, en el seu programa hi havia 78 pàgines en les quals es parlava de Catalunya. El 2011 ja eren 55. El 2015 i el 2016, 19 pàgines. I el 2019 té 0 propostes destinades a Catalunya. Suposo perquè les propostes són el 155”.

Batet, qui ha esquivat totes les preguntes sobre si indultarà els presos i preses polítics, si permetrà un referèndum o si pactarà amb Cs, es remet al discurs del Pedro Sánchez: “Diàleg, però dins la llei. No hi ha alternativa. L’única alternativa que tenim de sortir d’aquest carreró sense sortida és el diàleg, però la defensa de la Constitució també. Els poders públics estem sotmesos a la llei. I aquí hi va haver una ruptura. Amb un govern socialista no hi haurà dret d’autodeterminació ni hi haurà independència”

Ningú s’escapa de l’excepcionalitat democràtica

Tots, del primer a l’últim admeten que l’Estat no viu en una situació de normalitat política ni, molt menys, democràtica. Amb líders polítics empresonats i exiliats per les seves idees i per intentar complir el mandat democràtic de l’1 d’octubre, les solucions que hi ha sobre la taula són les que ja sabem. El referèndum que defensa l’espai dels comuns, ERC i Junts per Catalunya. La reforma constitucional del PSC. La repressió del 155 de Cs i Partit Popular.

Vicent Sanchis, diana del nacionalisme espanyol

Poques vegades el moderador d’un debat tenia tant protagonisme, sobretot si no és Antonio García Ferreras. Per ordre de representació al Congreso, Cayetana Alvarez no desaprofita que parla abans que Arrimadas.

Un cop reproduïda la matraca del cop d’Estat i la crisi educativa que segons la seva formació viu Catalunya -no pels barracons, sinó per la marginalitat de la llengua que té més de 577 milions de parlants, el castellà-, sorprèn enfocant el dard cap al moderador i director de TV3, Vicent Sánchis.

Un atac frontal sense dilacions. Sanchis ha “contribuït” a la fractura de Catalunya: “està processat per desobediència”… Clar, el llistó és alt, però el torn final el tenia Arrimadas i això només podia millorar. Com un mal estudiant, copia el discurs de la popular però amb més focs artificials. Després de titllar-lo de “conseller de propaganda” li lliura una carta de dimissió per “facilitar” que deixi el càrrec.

Sanchis esdevé diana. Ell intenta esquivar l’embat asseverant que no és aquí per debatre, tot i que se li escapa alguna rèplica. El director de TV3 és la víctima d’un discurs nacionalista que a mesura que Vox creix més es radicalitza.

Relacionats