diumenge, 18 novembre 2018

ENTREVISTA

El portaveu de l’ANC basca’: “Teniu un Nelson Mandela a la presó i un Dalai-lama exiliat”

La República ha parlat amb Angel Oiarbide, portaveu de Gure Esku Dago. En català vol dir “És a les nostres mans” i és una plataforma cívica basca fundada el juny de 2013 que vol activar el procés polític basc i que s’emmiralla en l’Assemblea Nacional Catalana. Promou el dret a l’autodeterminació del País Basc i la unitat d’acció sobiranista.

Com es veu des del País Basc el procés català?

Com un exemple a seguir i, tanmateix, entenem que els bascos tenim molt per aprendre. Ni Catalunya ni Escòcia són el nostre model, però, així i tot hi ha coses molt interessants per assimilar.

I què en destaques per aprendre?

El camí que ha emprès la sacietat catalana. És d’admirar la capacitat d’influir dels ciutadans de cara al seu futur i també a la classe política. L’empoderament de la ciutadania i connexió entre els representats i polítics és lloable. Encara diré més, és un exemple per al món: com una societat es construeix a si mateixa de manera lliure i democràtica.

Jo sóc independentista des que tinc ús de raó. A la meva adolescència es patia “basquitis” a Catalunya, és a dir, sentíem enveja del vostre esperit independentista. Ara és al revés??

El que ha generat el procés és una admiració i un respecte que abans no era tant estès aquí. La veritat és que ha ressorgit, si vols dir-ho així, una “catalanitis”, certament. És un exemple per a nosaltres saber com es poden fer les coses en un Estat que no té cultura democràtica per abordar temes polítics.

Malauradament, vosaltres teniu més experiència en tenir líders independentistes a presó. Creus que l’independentisme està gestionant bé aquesta situació?

Jo no sóc ningú per a dir si el que es fa és correcte o no. Però sí que et diré que dirigents polítics catalans tenien molt present que la resposta de l’Estat seria molt dura. Malgrat això, ens va sorprendre molt com es parlava del referèndum de l’1-O i amb la normalitat amb què s’informava la població dels seus preparatius. La clau ha estat que el moviment independentista català ha fet calar un missatge a la població de valors democràtics, de diàleg, de civisme, de pacifisme…

ANC Basca

I va arribar l’1-O i l’Estat va pegar gent amb paperetes a la mà…

Des del País Basc nosaltres dèiem “però que s’esperaven, doncs? Que posarien les urnes i la policia no actuaria?”. Aquí a Euskadi tenim per normals coses que no ho són. Hem patit una repressió molt dura de l’Estat, també. Aquí hem de fer una neteja molt gran per començar a pensar que hi ha coses que no haurien de passar. La societat basca té per normalitzat que hi hagi presos polítics i repressió estatal. Tenim un camí més llarg per recórrer respecte a vosaltres.

Però tenim el mateix Estat repressor a sobre!

Exacte, i aquest és un tema molt important: L’Estat està dirigint la societat espanyola cap a la direcció contrària: el “a por a ellos” i el “todo por la patria” el que fan és cultivar llavors antidemocràtiques i violentes. A curt termini et pot resoldre el problema però a llarg termini estan jugant amb foc. El discurs independentista català és clarament guanyador davant l’Estat.

Però tampoc es pot anar amb el lliri a la mà, no? Demanem diàleg i volem un camí pacífic i només rebem repressió. Hi ha alguna via que ens faci avançar més?

Al segle XXI utilitzar la violència és símptoma de perdre. Heu de tenir en compte que el que esteu fent és un camí que fins ara no s’ha recorregut i, a més, no té marxa enrere. Ja heu aconseguit una fita inaudita com l’1-O. El que està passant és un xoc de cultures una democràtica i l’altre no. Abans una espasa tenia més poder que la veu de la ciutadania. El xoc amb l’Estat serà llarg però heu de tenir clar que el tren del futur és la voluntat popular. L’1-O és el començament d’una nova era.

Però per l’1-O tenim exiliats i presos polítics…

Vosaltres teniu a un Nelson Mandela a la presó i un Dalai-lama exiliat i un bloc independentista que representa el 48% de la societat. A més, cada cop teniu més joves entre els republicans. Les cartes que teniu per jugar són moltes més i més fortes que fa anys enrere i ara cal encertar en com usar-les i, sobretot, fer-ho de manera conjunta.

Alguns amics bascos em deien que no enteníem com és que els catalans no van rebotar-se violentament contra els policies espanyols. Em deien que això al País Basc no hagués pogut passar…

Aquí, afortunadament, les coses estan canviant i tenim clar que l’únic camí és el democràtic, cívic i que la millor eina la veu i força del poble. Vosaltres heu arrelat aquests conceptes al moviment independentista i és un èxit absolut i sinònim de victòria.

Catalunya i Euskadi se senten sols a l’Estat? En l’àmbit polític… allò de canviar la constitució per un encaix… Ens queda només la via unilateral?

Partim d’una base inapel·lable: La societat basca i catalana han de decidir el seu futur. I això està a les nostres mans. La majoria dels catalans se senten amos del seu futur. Aquest sentiment s’encomana i, cada cop més, la majoria de la societat espanyola, encara que fins i tot no li agradi, entén, té clar que i anirà acceptant que hi haurà d’haver un referèndum perquè és l’única solució. No és casualitat que ara Podemos parli del dret a decidir. No ha estat una evolució natural del partit sinó el contagi del que ha viscut la societat catalana.

Però Podemos no representa la majoria de la societat espanyola. Ni PP, ni PSOE ni Cs permetran un referèndum. El canvi a la societat espanyola pot tardar molt i aquí estem cansats d’esperar.

No tinc cap dubte que acabarà arribant. Un Estat no es fa en 12 anys. Esteu obrint un camí nou, us guieu per la intuïció, esteu connectats amb els valors de futur i europeus i l’Estat espanyol no tindrà cap més alternativa que redreçar la seva política i connectar-se amb el futur a curt i mitjà termini. Quants exiliats i presos teniu ara?

16 represaliats entre exili i presó.

És el cost que té emprendre aquest camí contra l’Estat espanyol i és el que ens ha tocat viure. Però per responsabilitat amb nosaltres i les noves generacions ens toca poder edificar un altre escenari amb una base democràtica més potent.

Aquí la dreta catalana ha fet el pas i ja és obertament independentista. Com valores que al País Basc el PNB no hagi emprès el mateix camí?

Nosaltres, com a moviment transversal, creiem que els nostres representants polítics són un reflex de la nostra societat, és a dir, nosaltres els escollim en unes eleccions, no han baixat de cop i volta de Mart. Per canviar les actituds dels partits primer ha de canviar l’actitud de la societat. Abans de criticar-los a ells, hem de veure què estem fent nosaltres. A Catalunya hem vist que ha passat com la societat ha fet canviar els partits. Nosaltres no caurem en victimismes si volem que els polítics tinguin una altra actitud hem d’actuar primer nosaltres.

El nou estatut basc recull el dret a decidir. Què passarà quan a Madrid us “planxi” el text?

Sabem que no tenim gaire a esperar de Madrid. Però necessitem cremar etapes i aquesta l’hem de passar. Espanya no es democratitzarà de cop i, per tant, serà quan haurem d’estar preparats per quan arribi el ‘No’. No com va passar amb el Pla Ibarretxe. Ara, haurem de conscienciar a la societat basca perquè estigui connectada i a punt: que se senti el ‘No’ com una ofensa com va sentir la societat catalana. Això serà d’aquí a un any, veurem.

A les eleccions europees s’hauria de fer una llisa única sobiranista, ja que Espanya és una circumscripció única?

Sense cap dubte. La societat basca i la catalana necessitem aconseguir una mena de “camp base democràtic” per a decidir el nostre futur i és evident que l’Estat espanyol no és aquest “camp base”. Per tant, cal anar conjuntament a Europa i fer-ho junts. És important perquè hem de deixar de parlar de solidaritat entre els pobles català i basc i començar a treball en comú. L’objectiu és compartit i cal mirar a Europa per treballar conjuntament.

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

442 Seguir
57,661 Seguir

Més llegits

Segueix-nos a

442 Seguir
57,661 Seguir