Diumenge, 21 de Juliol de 2019 - Edició 360
La República

El París de la Generació perduda

En pocs escriptors com en Ernest Hemingway es dona una unió tan vital imprescindible entre vida i obra.  A través dels seus llibres podem resseguir els capítols més destacats de […]

Ramon Moreno
Ramon Moreno 31/12/2018

En pocs escriptors com en Ernest Hemingway es dona una unió tan vital imprescindible entre vida i obra.  A través dels seus llibres podem resseguir els capítols més destacats de la biografia de l’escriptor americà. I la seva vida va ser, certament, atzarosa. Es va allistar com a conductor d’ambulàncies a la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit, i va treballar com a periodista arreu del món. La seva vocació d’escriptor es podia manifestar en el text d’un article o en les narracions curtes i les novel·les. De la seva experiència a la Guerra Civil espanyola escriuria una de les, gran novel·les del segle XX, Per qui toquen les campanes, que Manuel de Pedrolo situava juntament amb L’espoir d’André Malraux i Incerta glòria de Joan Sales, com la gran trilogia novel·lística inspirada per aquella guerra.

Als anys 20 del segle passat, la ciutat de París es va convertir en la gran capital dels exiliats literaris. La Generació perduda, com la va batejar Gertrude Stein, hi ha tenir un dels seus caus, entre ells Ernest Hemingway. París era una festa, traduïda ara al català per Ferran Ràfols i publicada a la meravellosa col·lecció El Cercle, de Viena Edicions, és el relat dels anys difícils que Hemingway va viure a París.

Pobres i feliços

L’any 1921 l’escriptor es va casar amb Hadley Richardson i la parella es va traslladar a París, des d’on Hemingway treballava com a corresponsal i volia dedicar la seva trajectòria a l’escriptura. Aquells anys de París van ser durs per les dificultats econòmiques i intensos per passió per la vida, aspectes que ens manifesten amb sinceritat en la narracció. París era una ciutat mítica en la que l’epicentre era la llibreria Shakesperare & Co de Sylvia Beach (una evocadora fotografia dels dos al davant de la llibreria ocupa la portada del llibre), i on escriptors com Francis Scott Fitgerald, Ezra Pound i James Joyce, entre molts altres, mantenien una relació de veïnatge i amistat en molts casos, amb un altre epicentre al saló literari de Gertrude Stein, escriptora ella també, però reconeguda sobretot com a mecenes de molts artistes que apareixen també en la narració.

El relat d’Ernest Hemingway té una vitalitat encomanadissa. Diu l’escriptor que “així era el París de la nostra joventut, quan érem molt pobres i molt feliços”. I efectivament en aquests

dos paràmetres es mou el relat del qual el mateix Hemingway n’és el protagonista. Les dificultats del dia a dia, la necessitat d’escriure per a mantenir-se econòmicament i també la necessitat d’aquest escriptura per a sobreviure emocionalment. Escriure n’és la finalitat i fins i tot el relat que fa Hemingway del seu amic Scott Fitzgerald, tan donat a les distraccions de la classe més benestant i amb traces més lleugeres, situa l’escriptura com el nexe que els uneix de manera vital i personal.

La Generació perduda

Tots aquells escriptors intenten refer les seves vides després de la Gran Guerra que els va marcar profundament i abans de la següent confrontació que els marcarà encara més, amb una punt mig del camí que serà la Guerra Civil espanyola. París els va permetre en aquells anys sobreviure i encara un futur que es manifestava incert. París va ser el marc d’aquella festa que comporta la joventut, les ganes de viure i menjar-se el món, i tot plegat va contribuir a consolidar el mite d’aquell París que encara avui es manté com a capital universal de la cultura.

Ernest Hemingway i Hadley Richarson es van separar. L’escriptor es va tornar a casar amb Pauline Pfeiffer i el 1928 abandonaria París. Allà es van quedar uns baguls amb llibretes manuscrites que amb els anys es van donar per perdudes, però que e miraculosament es van recuperar anys després. Sobre aquelles notes Hemingway va treballar per a enllestir el manuscrit de París era una festa, que no es publicaria, però, fins l’any 1964, de manera pòstuma. Ernest Hemingway s’havia suïcidat l’any 1961, després de rebre els màxims reconeixements literaris com el premi Pulitzer l’any 1953 i el premi Nobel el 1954.

L’edició que presenta Viena Edicions es basa en l’edició restaurada pels hereus de l’escriptor, a partir de textos de l’obra manuscrita que havien desaparegut de l’edició del 1964. Es trobem doncs, davant l’edició definitiva d’aquest volum.

París era una festa es pot llegir tant com una crònica d’aquells anys com un capítol vital de la biografia de Hemingway, unes memòries novel·lades d’alta intensitat i un retrat també de la vessant mítica de la ciutat de París.

Relacionats