Dimecres, 26 de Juny de 2019 - Edició 335
La República

El judici al Suprem dedicarà la setmana a veure els vídeos que no s’han exhibit durant els interrogatoris

La sala reserva tres dies per a la fase documental i després haurà de resoldre si autoritza l’acarament entre Ferran López i Pérez de los Cobos

Redacció
Redacció 26/05/2019
Imatge d'arxiu del judici de l'1-O / ACN

El judici de l’1-O afronta aquesta setmana la fase documental i serà el moment de veure els vídeos que el tribunal fins ara no ha deixat exhibir. Aquesta decisió ha estat controvertida i ha generat múltiples protestes per part de les defenses, que volien que els vídeos s’exhibissin a la vegada que declaraven els diferents testimonis per poder contraposar la versió del que explicaven amb la que es veia a les imatges. El tribunal va argumentar, però, que el moment de veure’ls tots seria més tard, en la fase que comença aquest dilluns i un cop ja s’han acabat els testimonis. A més, el tribunal no deixarà intervenir les parts i, per tant, no podran fer aflorar possibles contradiccions. Un cop acabada la fase documental, el tribunal també haurà de resoldre la petició de la defensa de l’exconseller Joaquim Forn que va demanar un acarament entre el comissari de Mossos Ferran López i del coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

Defenses i acusacions ja han facilitat les rutes i el detall de tots els vídeos i documents que volen que vegi el tribunal. El més probable és que els documents es donin per reproduïts i no s’hagin d’exhibir, però no passarà el mateix amb els vídeos. Per tant, les tres properes sessions del judici serviran per veure, un darrera de l’altre i sense comentaris valoratius, els diferents vídeos aportats per defenses, fiscalia, advocacia de l’Estat i Vox.

El tribunal argumenta que les possibles contradiccions que s’apreciïn entre testimonis i imatges les podran exposar en els seus informes. Les acusacions està previst que les facin el 3 de juny i les defenses entre el 10 i l’11 de juny. Justa abans dels informes, les parts hauran de dir si eleven a definitives les conclusions o si, per contra, rebaixen les peticions de pena i els delictes pels que volen que els condemnin.

Hores de vídeos

Entre els CDs, DVDs i ‘pen drive’ entregats per les parts consten hores de gravacions i, per això, la sala ha reservat tres dies per veure els vídeos. Segons consta a l’escrit que la fiscalia ja ha entregat al tribunal, sol·licitarà que es vegin, entre d’altres, vídeos del 20 de setembre on es veu a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart damunt dels cotxes i també l’exdiputada de la CUP, Mireia Boya. També gravacions del registre a Exteriors i a Sabadell per la detenció de Joan Ignasi Sànchez.. També s’han incorporat vídeos del 19 de setembre durant els registres a Unipost a Terrassa.

Sobre l’1-O, la fiscalia ha incorporat diverses gravacions que van fer agents del CNP amb càmeres que portaven mentre actuaven a diferents centres de votació. I també l’àudio d’una entrevista que va concedir l’exconseller d’Interior Joaquim Forn a ‘Vilaweb’.

Per la seva banda, l’advocacia de l’Estat també ha entregat el detall dels vídeos que vol reproduir, tot i que té pendent “depurar-los” i potser no els mostra tots, segons fonts de l’acusació. Sobre l’1-O, incorpora gravacions que va fer la Guàrdia Civil en municipis que han estat ja protagonistes al judici perquè han vingut tant agents que hi van actuar com votants que van resultar agredits o van veure l’actuació de la policia. Entre d’altres, Sant Martí Sesgueioles, Sant Andreu de la Barca, Vilalba Sasserra, Castellgalí, Fonollosa, Castellbisbal, Dosrius, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Cebrià de Vallalta o Sant Esteve Sesrovires, entre d’altres.

Vox, que exerceix l’acusació popular i fa la petició més alta de penes de presó per als acusats (fins a 74 anys) ha comunicat al tribunal que s’adherirà a les proves que hagin presentat fiscalia i advocacia de l’Estat.

Marchena veta els vídeos al principi de la testifical

Només havia passat una sessió destinada als interrogatoris quan el president del tribunal, Manuel Marchena, va anunciar que no es deixaria exhibir vídeos als testimonis mentre se’ls interrogava. Va passar quan la lletrada de Forcadell, Olga Arderiu, volia que un dels testimonis (l’exlíder de Podem, Albano-Dante Fachín) veiés unes imatges abans de fer-li unes preguntes sobre el ple del 6 i 7 de setembre.

“La sala ha acordat que no és pertinent l’exhibició d’un vídeo perquè un testimoni respongui i valori sobre el que veu”, va manifestar llavors Marchena, que va establir que tots els vídeos que havien aportat les parts (i que la sala ja havia admès) es reproduirien en la fase documental. “L’esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d’un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant”, va emfatitzar Marchena.

Abans, només s’havien vist dos vídeos a la sala. Un d’ells, que va exhibir la defensa de Cuixart durant l’interrogatori a Jordi Sànchez, i on es veia el passadís de voluntaris. L’altre va ser el primer dia dels testimonis, abans que Marchena fixés el criteri. Estava declarant l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, quan la defensa del president d’Òmnium va posar un vídeo on es veien càrregues policials l’1-O a Sant Carles de la Ràpita i es veia gent lamentant l’actuació policial. Rajoy va lamentar “molt aquestes imatges”. “No m’agraden ni aquestes ni altres, per això l’obligació dels dirigents és treballar perquè no es donin les condicions per veure aquestes imatges”, va dir.

L’acarament, pendent de resoldre

El passat 3 d’abril, i després de la declaració del comissari dels Mossos Ferran López, el lletrat que representa Joaquim Forn va demanar al tribunal un acarament entre el comissari i el coordinador del dispositiu policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Ho va fer en constatar que les versions sobre si era conegut el pla dels Mossos d’enviar un binomi a cada centre electoral el dia 1-O era conegut per les dues parts, ja que les versions eren contradictòries.

Segons Melero, quan Diego Pérez de los Cobos va declarar va negar que Ferran López comuniqués a les reunions de coordinació dels dies 29 i 30 que els Mossos enviarien un binomi a tots els punts de votació. Fins i tot, segons Melero, el coronel va titllar de “mentider” el comissari dels Mossos i va dir que el dispositiu de la policia catalana havia estat “una estafa”. En canvi, el comissari López ha afirmat que aquesta actuació va ser “consensuada i pactada” en aquestes reunions i que no va rebre retrets per part del coordinador del dispositiu.

En el moment de la petició, el tribunal va dir que seria “prematur” resoldre-ho llavors i que calia esperar que la fase de testimonis i la documental estigués “més avançades”. Fonts jurídiques confirmen que el tribunal farà pública la decisió un cop conclogui la fase documental, és a dir, a partir del dimecres.

Relacionats