- Publicitat -
Duran, un gran ministre d'exteriors
A l'entrevista de La Vanguardia, Zapatero assegura que ell era partidari d'una entesa entre PSC i CiU en comptes d'un segon tripartit perquè, segons ell, això va suposar la radicalització de Convergència. És aquí quan diu “les coses haguessin anat d'una altra manera si Josep Antoni Duran i Lleida hagués estat el successor de Jordi Pujol i si el catalanisme polític hagués decidit estar a la governació d'Espanya. Aznar ho va intentar i CiU va dubtar. Jo vaig fer una aproximació durant la meva segona legislatura. Tothom sap que Duran Lleida hagués estat un bon ministre d'Exteriors, però les condicions no es van donar. Felipe González també ho va intentar en el seu moment”.
La gran solució socialista: Catalunya 'comunidad nacional'
Sobre l'encaix de Catalunya dins l'Estat, Zapatero creu tenir la gran solució: una 'comunidad nacional'. “Jo sóc partidari d'una fórmula que pugui generar acord. El reconeixement és fonamental. És clau. Reconeixement de la identitat de Catalunya. Respecte a aquesta identitat. Aquest respecte es podria traduir en un “dret a compartir”, que em sembla bastant més avançat que el “dret a decidir”.
Carod-Rovia, un romàntic de l'independentisme
Zapatero narra que Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós van ser persones amb les quals va tenir diàleg: “Les respecte i els guardo molt afecte”. Ara, ell mateix es pregunta si eren realment independentistes i s'autocontesta: “Eren romàntics de l'independentisme” justificant així el fet que pactés amb ells.
Publicitat
